eljuliet

Blog personal de Juli Martínez Amorós

Dibuixos, prestigi, valencià i anglés: un experiment amb èxit

Diu el mite que un faraó egipci, encuriosit per conéixer la llengua verdadera, va fer criar un xiquet en un corral de cabres, a fi que no sentira parlar a ningú i emanaren d’ell, sense interferències, les paraules originàries, les que posseïen l’essència de les coses. En haver anat complint anys, remata el mite, el xiquet tot ho anomenava igual, be, be, perquè belava igual que feien les cabres.

Mite o realitat, és així com adquirim les llengües gràcies al llenguatge: per imitació. Però este mètode, per a funcionar, necessita complir una màxima: la llengua o les llengües a què ens exposem han de ser usades amb finalitats comunicatives reals, no poden ser una simple càpsula aïllada que podem obviar quan volem (com ocorre als qui s’apunten a cursos d’anglés però interactuen amb companys i professors en castellà, per exemple).

La imitació és el mètode natural que ens permet aprendre les llengües del nostre entorn. No obstant això, molts pares i mares valencianoparlants assisteixen des de fa anys a un fet inquietant: tot i transmetre als seus fills a casa el valencià com a llengua materna i única, molts xiquets, en arribar a escola, es canvien al castellà, fins al punt que responen als propis pares en llengua forana.

Què ha ocorregut? És açò greu? Comencem responent a la segona pregunta. No, no és greu. De fet, els xiquets solen abandonar eixe mal hàbit quan compleixen 6 o 7 anys. Però és ben cert que, mentrestant, han passat tres o quatre anys astorant la família, que no ha pogut sentir les primeres frases complexes dels seus descendents en llengua pròpia. I ara passem a respondre la primera. Per què ho fan? Què condueix els xiquets a usar el castellà amb la pròpia família?

La primera resposta que se’ns ocorre no és completa: a escola, s’acostumen a parlar castellà amb els companys. Sí, això és cert. Però els xiquets no canvien a casa per eixa raó. Els xiquets valencianoparlants canvien al castellà amb els companys castellanoparlants perquè molts d’estos no saben parlar gens de valencià. I, com vam exposar fa temps, el bilingüisme dels valencianoparlants, en lloc d’esdevindre un element que els beneficia en estos primers anys de vida, es converteix en una autopista per a canviar de llengua atrets per les dificultats dels monolingües per a expressar-se en una segona llengua.

Però no és això el que provoca que els xiquets després parlen castellà a casa. La resposta clau depén d’una paraula molt precisa: prestigi. Els xiquets senten el valencià als familiars i als mestres, mentre que senten el castellà a molts companys. Això és un empat que desequilibra el prestigi. És a dir, el desequilibren els dibuixos animats: quan els nostres xiquets miren en la tele dibuixos en castellà, una volta sí i una altra també, acaben percebent que el castellà és la llengua divertida, la que s’usa en la fantasia, la que senten en alguns dels seus moments favorits del dia.

Per eixa raó, a casa, nosaltres vam voler fer un experiment amb el nostre fill. Un experiment innocu, no patiu, que en cas de no eixir bé no tindria conseqüències. Per a portar a terme este experiment, no necessitàvem res de l’altre món, ni tan sols eixe oxímoron anomenat televisió intel·ligent. Només ens van caldre dos ingredients: un televisor normal i un vell reproductor de DVD. L’experiment tenia un objectiu: que el castellà no fora l’única llengua que prestigiara gràcies als dibuixos animats. I què vam fer per a aconseguir-lo?

Abans d’explicar-ho, cal subratllar que, si visquérem en un país normal, en plenitud de capacitats, amb mitjans de comunicació en valencià i una indústria cultural forta i dinàmica, l’experiment no hauria sigut necessari. L’alternativa que explicaré a continuació parteix d’assumir que vivim en un país que ens han deixat esquifit, en què ens arrabassen recursos, arraconen la llengua i ens fan sentir exiliats a casa. Però, com que això no ho puc resoldre ací, ni tan sols ho podríem resoldre encara que en fórem molts els qui ho pretenguérem, expose una estratègia per a fer que els nostres fills mantinguen el valencià de casa amb la màxima naturalitat.

L’experiment va consistir a posar-li bona part dels dibuixos animats de Clan, el canal infantil de RTVE, en versió original, normalment l’anglés. Així, des dels dos anys, mon fill va acostumar-se a sentir Peppa Pig, Ben & Holly Little Kingdom, Paw Patrol, Simon i molts més exclusivament en anglés. És clar, calia anar alerta per a, fugint del foc, no caure a les brases. Si evitàvem que el xiquet percebera el castellà com a única llengua de prestigi, però, a canvi, només féiem que hi percebera també l’anglés, no hauríem aconseguit el propòsit clau, que era atorgar prestigi també al valencià.

En este sentit, evidentment ha sumat en positiu l’aparició d’À Punt Mèdia, que fins ara funciona com a un canal de televisió ben digne, encara que amb poca programació específica per a xiquets. Però no era prou. I ací és on pren importància el segon ingredient de l’experiment: el vell reproductor de DVD. Vam buscar pel·lícules infantils que estigueren doblades al català, per exemple, les sagues d’Ice Age o Schrek ho estan. I vam iniciar un costum la mar de bonic: vore eixes pel·lícules infantils en valencià i en família.

D’esta manera, vam aconseguir que el nostre fill, en vore dibuixets, estiguera exposat al castellà, a l’anglés i al valencià. Les tres llengües passaven a formar part d’un àmbit d’ús que permetia prestigiar-les les tres. I, com que el prestigi no es dedica a pegar colzades, és a dir, com que prestigiar una llengua no implica desprestigiar-ne cap, i pots prestigiar totes les que vulgues, va resultar que mon fill no ha abandonat mai el valencià com a llengua de comunicació a casa i amb la família i que ha convertit la seua llengua materna també en la seua llengua identitària.

Sí, és cert: al llarg d’este període, hi ha hagut alguns moments de dubte. Amb quatre anys, un dia va vindre a casa i ens va voler parlar castellà. Però nosaltres vam agafar i li vam dir: «¿Quieres que hablemos hoy en castellano? Adelante, aprender idiomas es bonito.» Quan li ho vaig dir jo, es va estranyar, però en sentir sa mare, es va posar a plorar, que no volia sentir-nos parlar castellà, que no ens parava bé. Crec que, sense voler-ho, vam fer l’efecte que causa el pare que sempre ha dut bigot i un dia se l’afaita. Eixe estranyament va fer que no ho repetira mai més. I sí, també és cert i lògic que, en un moment donat, el xiquet demanara sentir els dibuixos en castellà per a entendre’ls del tot. Però açò ho vam resoldre gràcies a una derivada que va generar el nostre experiment i que no teníem prevista.

El xiquet ja feia un parell d’anys que mirava dibuixos en anglés. «I am Peppa Pig and this is my little brother George. This is Mammy Pig and this is Daddy Pig.» És a dir, havia estat exposat cada dia a prop d’una hora en què una llengua, l’anglés, a pesar que no era usada per persones reals del seu voltant, sí que era usada amb normalitat en un context lúdic. Eixa exposició no forçada i divertida va anar calant, com a bona pluja fina, fins al punt que ara, fa pocs dies, la mestra d’anglés del meu fill, que ja té 7 anys, li va preguntar a quina acadèmia anava. Mon fill li va dir que a cap, però que mirava molts dibuixos en anglés i solia entendre-ho tot o quasi tot.

En definitiva, gràcies a este experiment tan senzill que he descrit ací, mon fill no va prestigiar només el castellà, sinó que va estendre eixa percepció de prestigi a l’anglés i al valencià. I, com a conseqüència no pretesa, ha assolit una capacitat comunicativa en anglés molt solvent, amb una fonètica preciosa (que jo no tinc ni de broma), amb estructures perfectament afiançades i amb un bagatge de vocabulari ben variat. L’èxit de l’experiment és, per tant, inqüestionable, perquè, a més, serveix per a desmuntar els arguments capciosos d’alguns que demanen reduir el valencià a escola per a impulsar l’anglés. Si vols que ton fill o ta filla aprenga anglés, ja saps què has de fer: exposar-lo amb naturalitat a eixa llengua. I tindrà més èxit si, a més, permets que s’expose també a l’altra llengua natural que tenim en el nostre entorn: el valencià.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 17 Novembre 2021 by in Llengua.

Navegació

%d bloggers like this: