eljuliet

Blog personal de Juli Martínez Amorós

El plaer pregon de vore a C’s ensorrat en la misèria

Hi ha un plaer pregon, semblant a la justícia còsmica, que consisteix a vore com s’ensorren en la misèria i desapareixen partits creats per a destruir, per a sembrar l’odi, per a fingir moderació quan resulta que eren radicalment extrems. La imminent desaparició de Ciudadanos, després de l’esclafit, el baratament de càrrecs, la fuga dels pitjors escurçons i la cremà final, correspon, supose que no cal ni dir-ho, a este plaer pregon, a esta justícia còsmica a què al·ludisc.

L’erradicació de Ciudadanos, tan fulminant i meteòrica com ja va ser la d’UPyD, és, al marge d’aquell plaer just, una alegria doble, a diferència del que postulen alguns il·lustres periodistes, que la lamenten. Confonen, no se sap per què, les bones intencions que movien illo tempore el grup capitanejat per Alexis Marí, amb l’odi, els escarafalls i els exabruptes que han caracteritzat cada dia les tropes de Toni Cantó.

És una doble alegria, sí. Perquè alegra saber que, a la dreta del PSOE, ja no queda res fins al PP. No, esta frase no vol dir que el PSOE siga d’esquerres. Vol dir que, estiga on estiga, a la seua dreta no hi ha res fins al PP. És cert que alguns sempre vam situar Ciudadanos, el real, no el que alguns, pocs, van voler fer digne, en l’extrema dreta, en el jacobinisme més radical, en una còpia del PP, moderna, ben vestida, sense la màcula del regionalisme.

Va ser precisament el regionalisme la clau que va afiançar el poder del PP fa ja unes quantes dècades. Aglutinar tot l’espectre des del centre-dreta fins a la dreta ultra i salpebrar la mescla amb regionalisme va permetre al PP governar i, alhora, no oferir una imatge massa reaccionària. Però eixe PP ha mort. O, potser, seria més exacte dir que li han llevat la disfressa.

D’una banda, la corrupció del PP fou l’excusa perquè C’s trobara el seu lloc i, també, el seu moment de glòria -quanta inutilitat supina en l’antic líder del presumpte partit de centre liberal, quina sort que Albert Rivera no siga ja més que un record atenuat d’un zagal addicte a la roba de marca i al culte a la pròpia imatge-. De l’altra, el fals regionalisme del PP fou el badall que van aprofitar els feixistes per a impulsar un partit nou, Vox. La premsa patriòtica s’encarragueria de la resta, bona faena feren, potser pensaven que només donaven ales a un gaiato per al PP, o potser sabien bé que hi havia bon caldo perquè un partit neofranquista cresquera com la bromera.

Tant era. La casa gran de la dreta dividida en tres blocs no anava enlloc. Ara mor Ciudadanos, ja ho sabem, i queden PP i Vox. I eixa és la segona alegria, la segona conseqüència de la mort dels carabassa: el PP ja no té més aliats per a recolzar-s’hi que Vox. No serà cap trauma per al PP fer-ho, al contrari. Allà a on arriben, ho faran. Fa feredat vore a María José Català, la candidata del PP a l’Ajuntament de València, comptar els escons de Vox com a propis. La que tenia el defecte de parlar valencià no té el defecte de comptar els fatxes entre els seus. Això ho fa ben ufana.

Esta realitat és terrible, però, alhora, té unes implicacions positives. A la dreta del PSOE -torne a la frase de fa uns paràgrafs- no hi ha res més fins al PP. Fins a un PP que pacta amb Vox. Fins a un PP que s’alia amb Vox perquè, en realitat, són essencialment iguals, dreta extrema, només els diferencia el passat tacat de regionalisme del PP. L’erro de càlcul que cometen alguns és que continuen creent que Vox serà el suport del PP. I sí, això ocorrerà a Madrid, on el PP té la pitjor candidata que es pot tindre, una senyora megalòmana, cínica i orgullosa de ser anomenada feixista perquè això la situa en el costat bo de la història. Però no ocorrerà per sistema: a hores d’ara, Vox està per damunt del PP en molts llocs, autonomies i grans ciutats, i el PP els haurà de donar suport. Ho farà gojós.

L’última implicació d’esta nova disposició del tauler és que un PP ancorat a Vox impedirà la solució que alguns apunten des de fa anys: die grosse Koalition, perquè se suposa que almenys una mica d’aprensió haurà de sentir el PSOE de pactar amb el PP que pacta amb Vox. Encara que, ben mirat, a vore qui és el valent o la valenta que s’atreveix a fer pronòstics sobre què farà o deixarà de fer el PSOE.

4 comments on “El plaer pregon de vore a C’s ensorrat en la misèria

  1. JOSEP FORCADELL
    19 Març 2021

    Moltes gràcies, Juli Una bona lectura del terrabastall de CS i de les dretes extremes. I el Bloc què hauriaa de fer? Salut

    El dv., 19 de març 2021, 9:05, eljuliet va escriure:

    > eljuliet posted: ” Hi ha un plaer pregon, semblant a la justícia còsmica, > que consisteix a vore com s’ensorren en la misèria i desapareixen partits > creats per a destruir, per a sembrar l’odi, per a fingir moderació quan > resulta que eren radicalment extrems. La imminent des” >

  2. Òscar
    19 Març 2021

    Ara caldrà vore quins efectes té a nivell municipal. Cada poble o ciutat tindrà un comportament electoral davant la crisi de C’s.
    Però…i a nivell autonòmic? S’afanyarà Ciudadanos a reformar la llei electoral valenciana? O esperaran a vore què passa i si es queden fora de Les Corts?

  3. Jordi
    30 Març 2021

    País Valencià

    Resultats autonòmiques abril 2019:
    PSOE+Compromís+UP 49,37%
    PP+Cs+Vox 47,78%

    Resultats generals abril 2019:
    PSOE+UP+Compromís 48,81%
    PP+Cs+Vox 48,86%

    Resultats generals novembre 2019:
    PSOE+UP+Compromís 48,31%
    PP+Vox+Cs 49,62%

    El País Valencià continua sent de dretes. Vox arreplega cada vegada més votants valencians. La desgràcia és que no tenim el PNB dels bascos ni el Junts dels catalans ni tampoc el PAR dels aragonesos. No tenim cap partit valencianista de dretes que puga parar el Trifachito si guanya la dreta. Siguem realistes. Abans o després guanyarà la dreta en les autonòmiques. Això significa tindre Trifachito en la Generalitat sí o sí. Preparem-nos per al malson.

  4. Jordi
    30 Març 2021

    Ah! I oblidem-nos de la Llei de Comarcalització, la reforma de la Llei Electoral Valenciana i la reforma de l’Estatut. Sense un partit valencianista de dretes mai arribarem als 2/3 necessaris de les Corts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 19 Març 2021 by in Espanya, Política.
%d bloggers like this: