eljuliet

Blog personal de Juli Martínez Amorós

Mentir, creure’s la mentira i lamentar-se de la veritat

La Plataforma per la Llengua és una entitat que, teòricament, es dedica a promoure el català. Però, ausades, amb promocions com les seues, pocs atacs són necessaris per a afonar-lo. La Plataforma per la Llengua fa anys que enarbora un eslògan contundent: «Som 10 milions de parlants.» Un eslògan fal·laç, una exageració ridícula, una mostra de megalomania similar a la que usen altres quan criden que en són 600 milions. Tot i això, quedem-nos amb la xifra, 10 milions, perquè més avant hi tornarem.

La Plataforma per la Llengua, després d’anys clamant que som 10 milions de parlants, ha encés les llums d’alarma en assabentar-se que no. Han publicat un estudi –en teniu un extracte en la imatge– que afirma que només un 32,5% dels habitants del domini lingüístic usen de normal el valencià i l’han adobat, l’estudi, amb una campanya mediàtica lacrimògena, tètrica i catastrofista. Una campanya ideal per a desincentivar-ne l’ús: «Ei, si estem tan malament, millor deixe de patir i canvie de llengua.»

Analitzem una mica la gràfica, ni que siga per curiositat. La primera constatació que cal fer és que les dades de població del País Valencià són incorrectes. A hores d’ara som quasi 5 milions d’habitants, un pessic més, poc negligible, que els 4,3 milions que prenen com a referència. Si eixa dada, tan fàcilment comprovable, és incorrecta, com podem argüir que la resta són correctes? Bé, concedim-los el benefici del dubte, però siguem analítics. Segons indiquen, al País Valencià hem passat en 15 anys de fer ús normal del valencià un 32,8% dels habitants a un 28,1%. Sembla un descens significatiu. Però, és així?

Vegem. Resulta que, en 15 anys, la població ha augmentat en uns 200.000 habitants, fonamentalment gràcies a l’arribada de gent forana. A més, lògicament, al llarg d’estos 15 anys ha anat faltant gent gran, precisament el segment poblacional que més ha mantingut l’ús de la llengua estes últimes dècades. Consegüentment, què podem inferir d’eixe descens percentual tan ínfim? La conclusió és evident i hauria de ser un gran motiu d’alegria: hem aturat la interrupció de la transmissió generacional. És a dir, hem revertit el principal mal que ha patit el valencià d’ençà dels anys setanta: pares valencianoparlants que decidien no parlar valencià als seus fills. Açò és el que diu eixa dada: si som més gent, si ha faltat lògicament la gent més gran i, tot i això, a penes baixa el percentatge de la població que fa ús normal del valencià, significa que l’estem transmetent als fills. Amb excepcions, és clar, però la interrupció generacional ja no és un fenomen sistemàtic ni de bon tros.

Eixa mateixa lectura és aplicable a les dades que ofereixen de la resta de territoris del domini lingüístic, amb l’excepció de Catalunya Nord i l’Alguer, que precisen una anàlisi diferenciada. Però, en canvi, la Plataforma per la Llengua ha decidit esquinçar-se les vestidures. És normal. Si afirmes que som 10 milions de parlants, és lògic que t’esveres en vore que no. Doncs bé, seguim analitzant dades, les dades que donen ells, i contrastant-les. Com déiem, l’alarma s’encén perquè només un 32,5% de la població del domini lingüístic usa la llengua amb normalitat. Fixem-nos, fem comptes bàsics. Sumant la població de tots els territoris on el valencià és llengua pròpia (País Valencià, el Carxe a Múrcia, la franja oriental d’Aragó, Catalunya del Sud i del Nord, les Illes Balears, Andorra i l’Alguer a Sardenya), arribem a vora 14,5 milions d’habitants. Un 32,5% representa, per tant, més de 4,7 milions de parlants. Esta. Esta és la xifra bona. I que, veges per on, coincideix amb la que ofereix Ethnologue en l’edició de 2015: 4 milions de parlants per transmissió materna i prop d’1 més que l’ha adquirida pel context.

La conclusió d’estes dades és que la xifra de parlants de valencià és relativament estable. Ens movem entre els 4 i els 5 milions de parlants habituals. És una xifra important i sòlida, que hauria de fer fugir les campanyes catastrofistes i el victimiste fatalista. Ni que siga per respecte envers tots els qui usem i ensenyem la llengua amb plenitud, amb la convicció que la nostra és una llengua sense tares i, també, sense límits gratuïts. Però també per respecte cap als parlants de totes les altres llengües que es troben en una situació molt més complicada: els prop de 100.000 parlants d’asturià que lluiten hui dia per l’oficialitat de l’asturlleonés; o els 5.000 parlants d’aragonés que encara mantenen el batec del seu idioma.

Malgrat tot el que he exposat, és ben cert que, al remat, un descens, siga en nombres relatius o absoluts, no és un escenari ideal. El que voldríem els qui actuem com a valencianoparlants en totes les facetes de la vida és que la llengua tinguera cada volta més vitalitat. Però, arribats a este punt, cal distingir entre l’ús i la competència. L’ús d’una llengua només s’incrementa si el conjunt de la població percep que eixa llengua és necessària en tots els àmbits d’ús. I això sol ocórrer, ai las, quan eixa llengua és l’oficial i la prioritària d’un estat. I nosaltres –i no és un detall menor– no tenim estat propi. En canvi, la competència lingüística, el coneixement de la llengua, sí que pot créixer en el context actual, sempre que l’administració autonòmica hi done suport i la llengua forme part del sistema educatiu i mediàtic. És ací on entronquem amb la dada aquella dels 10 milions. No, no som 10 milions de parlants, però sí que som 10 milions de persones amb algun certificat de nivell de valencià. I això també té un valor que cal remarcar.

En definitiva, analitzades totes estes dades, podem extraure’n un parell de conclusions sobre l’estat del valencià: la primera és que seguim sent uns 4-5 milions de parlants habituals –xifra que es manté més o menys estable des de 1950–, als quals cal sumar uns 5 milions de persones més amb una certa competència reconeguda –dada que mai abans havia sigut tan bona–; la segona és que hem aconseguit revertir la interrupció de la transmissió generacional i que això és una gran notícia, per al present i per al futur. I tres conclusions més sobre les actuacions de la Plataforma per la Llengua: la primera és que no val de res fer eslògans grandiloqüents si resulta que són mentira; la segona és que, si vols impulsar la llengua, encara és pitjor fer campanyes catastrofistes que només generen animadversió i desànim. I l’última és que, ben probablement, els convé canviar de publicista. Això sí, sempre que els moga l’objectiu de promoure el català i no d’exagerar-ne la debilitat per a seguir rebent subvencions.

4 comments on “Mentir, creure’s la mentira i lamentar-se de la veritat

  1. Robert Mora
    23 Desembre 2020

    Enhorabona.
    Subscric i compartisc

  2. Pep Pla
    24 Desembre 2020

    Em pregunto si poria ser que els números de població del País Valencià corresponguessin a les zones considerades parlants de la llengua, excloent-hi territoris tradicionalment castellanoparlants.

  3. Jordi
    25 Desembre 2020

    Tindre un estat propi no és garantia de supervivència per a la llengua. Mirem el cas del gaèlic irlandés. Després de vora 100 anys d’independència, encara només el 2% dels irlandesos el tenen com a llengua materna.

  4. Vicent Bosch i Paús de l'Alcora
    26 Desembre 2020

    A les illes Filipines, des de la segona guerra mundial, han introduït l’anglès amb força. Avui en dia és la llengua burocràtica i molts filipins no l’entenen. Als cementeris, els noms actuals ja no són tan castellans, ara en són més variats i predominen els anglesos. Els cognoms, la majoria, són castellans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 23 Desembre 2020 by in Llengua.
%d bloggers like this: