eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

El president a qui ningú tus

El segon govern del Botànic ha perdut la química. Fins i tot, ha perdut l’escenificació. La tibantor entre Ximo Puig i Mónica Oltra va in crescendo i la premsa, institucionalitzada i subvencionada, s’arrenglera indecorosa amb qui concedeix la subvencions.

Motius per a explicar el distanciament entre Puig i Oltra n’hi ha a manta: el desajust en els pressupostos, el flirteig del PSOE amb C’s, la tebior de les mesures contra la covid… De tots, però, el més simbòlic és la sobreactuació presidencialista de Puig en tota la gestió de la pandèmia. Dit clar i ras, Puig s’ha emborratxat d’èxit, un èxit aparent. S’ha cregut un president plenipotenciari, justament una temptació que no créiem possible en el de Morella. I s’ho ha cregut malgrat les terribles dades que ens forneix la malaltia, dia sí dia també, des de fa vora un mes.

No obstant això, les arrels d’este distanciament se situen a l’abril de 2019, en l’innecessari avançament electoral. Aquella decisió fou la primera presa per Puig com a president a qui ningú tus. No ha sigut l’única des d’aleshores. La premsa –recordem-ho, subvencionada– no va gosar qüestionar la deslleialtat respecte als seus socis. Era molt més fàcil mamprendre-la amb Oltra. Com ja va ocórrer en 2015. Com ocorre de nou ara. Masclisme mediàtic? Per descomptat, no ho dubten. Però és més que masclisme. És, també, defensa aferrissada del règim del 78, del partit sistèmic. No siga cas que les subvencions s’acaben.

L’avançament electoral va tindre un efecte balsàmic sobre el PSPV de Puig. Aquella vesprada, fins i tot una enquesta a peu d’urna donava com a vencedora de les eleccions valencianes a Oltra. A Compromís. Després no fou així. Indubtablement, l’assimilació a les eleccions espanyoles va jugar a favor del partit gran, del que més ix en la tele, del que té més cartells. Que li ho pregunten a l’incansable i cada volta més punyent Joan Baldoví.

Sense la coincidència de les eleccions espanyoles i valencianes, el resultat a la Generalitat hauria estat molt més disputat. Encara més, si les valencianes hagueren anat quan tocaven, amb les municipals, s’haurien generat moltes més derivades. Per exemple, el carisma d’Oltra hauria comportat pertot arreu un millor resultat municipal per a Compromís. O Podemos, en les autonòmiques, sense el lideratge d’Iglesias, probablement no hauria millorat el 5% obtingut en les municipals.

Esta anàlisi no l’he vista enlloc. No he vist que cap periodista –subvencionat, recordem-ho– haja dissecat els motius de l’avançament electoral de Puig i les conseqüències que va comportar. Cap periodista, cap ni un, no va denunciar que eixa decisió posava en risc la reedició del Botànic simplement per mantindre la primacia del PSOE.

Eixes són, per tant, les arrels de la discòrdia en què malviu el segon govern valencià de coalició. L’arbre que n’ha crescut és fort i ple de petulància. La petulància que impedeix al president dialogar amb la vicepresidenta cara a cara, debatre, contrastar i acordar. Però que no li impedeix convidar-la a un acte amb empresaris perquè ella l’aplaudisca.

Qui pensava que Mónica Oltra es prestaria a figurar, callada i somrient, s’equivocava de soca-rel. Els periodistes –subvencionats, que no se’ns oblide– poden continuar posant-la en la diana i no qüestionar cap moviment de Puig. Però convindria que ningú oblidara que en 2023 hi haurà noves eleccions valencianes. I que no coincidiran amb les espanyoles. I que a un costat hi haurà Compromís, enmig el PSOE i a la ultradreta el PP i Vox. I que, potser, convindria subvencionar a algú que també sabera de matemàtiques.

5 comments on “El president a qui ningú tus

  1. JOSEP FORCADELL
    25 Novembre 2020

    molt bé, Juli,

    Missatge de eljuliet del dia dc., 25 de nov. 2020 a les 10:07:

    > eljuliet posted: ” El segon govern del Botànic ha perdut la química. Fins > i tot, ha perdut l’escenificació. La tibantor entre Ximo Puig i Mónica > Oltra va in crescendo i la premsa, institucionalitzada i subvencionada, > s’arrenglera indecorosa amb qui concedeix la subvencions” >

  2. Jordi
    5 Desembre 2020

    Mónica Oltra és una de les poques personalitats polítiques de talla que hi ha en un País Valencià dominat per la mediocritat política. És ambiciosa i intel·ligent. Ella sap que ha de marcar perfil propi dins el govern si no vol ser engolida per la potent maquinària propagandística del PSOE. Li desitge de tot cor a Oltra molt d’èxit en la seua estratègia, perquè el valencianisme, després de dècades d’ostracisme, necessita més que mai tindre capacitat de decisió en les institucions. Sense Oltra, potser no estaríem on estem ara.

    Ara bé, jo com a valencianista, també desitge de tot cor que Oltra siga l’última persona “no nacionalista” que lidere el valencianisme. El Bloc ha de posar la màquina a fabricar nous lideratges, que siguen 100% nacionalistes valencians. Hem de reforçar l’autoestima del nostre poble. Hem de creure’ns el nostre País si volem avançar en la construcció nacional. Oltra ens ha obert la porta de les institucions però no pot anar més enllà. Ens pertoca als nacionalistes valencians fer-ho. Posem-nos les piles.

  3. Jordi
    5 Desembre 2020

    Apunteu-vos aquesta data: desembre de 2022. Eleccions andaluses. El PSOE farà tot el que tinga al seu abast per tal de recuperar el seu bastió històric. Quina millor forma d’aconseguir-ho que convocar eleccions generals per al mateix dia? Ximo Puig s’hi pot afegir ple d’entusiasme: eleccions valencianes juntament amb espanyoles i andaluses. La fórmula ja li ha funcionat a l’abril de 2019. Per què no repetir-la?

    Almenys espere que aleshores l’eterna barrera electoral del 5% ja s’haja rebaixat (si C’s de Toni Cantó hi dóna el seu vistiplau, cal 2/3 de les Corts per fer-ho). Ho dic perquè estic patint per Unides Podem, que ho té ben fotut en les enquestes. Sense UP el Botànic penja d’un fil. Desembre de 2022. Eleccions espanyoles-andaluses-valencianes. Trifachito vs Botànic III. Una pel·lícula de suspens que pot acabar en una de terror.

  4. Jordi
    9 gener 2021

    No m’agrada recordar-ho, però ho he d’admetre. El març de 2019 les enquestes no eren gens favorables a Podemos. Ningú podia assegurar que Podemos arribara viu al 26 de maig. L’aritmètica parlamentària valenciana i la diabòlica tanca electoral del 5% són implacables: sense Podemos no hi ha Botànic. Sense Botànic només hi ha una alternativa: Trifachito. Era una decisió difícil. Com a nacionalista valencià no li ho puc retraure a Ximo Puig. El dilema era: Compromís fort però amb Trifachito, o Compromís feble però amb Botànic. M’estime el meu País. Si jo fora Ximo Puig potser hauria pres la mateixa decisió. Era una ruleta russa.

  5. Jordi
    9 gener 2021

    El flirteig del PSOE valencià amb Cs no seria gens roí sinó una meravellosa benedicció, si ho sabérem aprofitar en benefici del País. Després de quatre dècades d’autogovern tenim encara dues tasques fonamentals sense acomplir per a la construcció nacional del nostre País: la comarcalització i un nou sistema electoral. Ambdues tasques requereixen la col·laboració de part de la dreta (mínim 2/3 de les Corts).

    Toni Cantó, si vols participar en els pressupostos, has de pagar un preu: Llei de Comarcalització i nova Llei Electoral. No tenim alternativa. Ni el PP ni Vox mai de la vida hi col·laboraran. Els valencians malauradament no tenim ni un PNB ni una CiU valencianes. Hauríem de ser intel·ligents.

    També podríem canviar el nom del País amb l’ajuda de Cs (també cal un mínim de 2/3 de les Corts per a la reforma de l’Estatut). Però això seria en un món ideal i no crec en miracles. Però la comarcalització sí que és possible. De fet, Aragó ja en té, de llei de comarcalització. Si els aragonesos tenen comarques, ¿per què no també els valencians? Aprofitem la col·laboració del Toni Cantó en el nostre benefici. Siguem intel·ligents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 25 Novembre 2020 by in Compromís, País Valencià.
%d bloggers like this: