eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

El valencià, una llengua ben viva

Fa uns mesos, vaig plantejar al meu alumnat de C2 una redacció a partir d’una proposta que havíem inclòs en Punt per punt. És la que podeu vore en la imatge:

dades1

Doncs bé, vaig quedar bocabadat en comprovar que tots i cada un dels alumnes, d’edats i procedències ben diverses, feien de les dades una lectura negativa.

Per a qualsevol observador no condicionat prèviament, que sàpia parlar valencià més d’un 77% dels habitants de les regions d’Alcoi-Gandia i de València, un 66% de la regió de Castelló i vora un 45% de les regions d’Alacant, l’àrea metropolitana de València i el Cap i Casal seria, sens dubte, una dada esperançadora. Si fins i tot, en les comarques no valencianoparlants més d’un 14% de la població sap parlar valencià!

Són dades que indiquen que el valencià és una llengua ben viva. I útil. Que, si vols, pots aprendre valencià per a usar-lo, per a formar part de la comunitat lingüística valenciana, i no només per a penjar un títol de la paret. En canvi, com dic, la vintena d’alumnes que feren eixa redacció van entendre que les dades eren negatives; que mostraven una situació de debilitat, més aïna de fatalitat. Per què tots, sense excepció, les van entendre així?

Eixa fatalitat la recorde jo de l’institut. Els llibres que usàvem descrivien una situació sociolingüística del valencià paupèrrima, arraconat en els usos socials, vorejant la desaparició. Una descripció, sens dubte, exagerada i que, a més, en lloc d’alertar, et feia preguntar-te si valia la pena perseverar en l’intent de mantindre  la teua llengua materna o si era millor tancar la paradeta. En realitat, ben mirat, el missatge que es traslladava a qualsevol jove estudiant era un batibull de conceptes negatius i paraulotes lletges: procés de normalització (per tant, el valencià no era normal), autoodi, diglòssia, minorització… Quin era, quin és, el propòsit de tot això? Amb visions amigues com eixes, no en calen d’enemigues.

Doncs bé, la mateixa sensació se m’ha reproduït hui en vore que la Plataforma per la Llengua movia una vídeo terrible, segons el titular del qual menys del 15% de la població de València ciutat parla valencià. En teniu una captura en la imatge:

video_ppl

He pres la molèstia d’entrar a l’informe vinculat al vídeo, que elaboren ells mateixos, i, oh sorpresa, resulta que les dades no són exactament eixes, sinó les següents: un 34,8% de la població de València i àrea metropolitana usa el valencià sempre, quasi sempre o sovint. Al costat d’eixa dada, millorable però encoratjadora, n’hi havia d’altres de molt positives relatives a les regions d’Alcoi-Gandia i a la resta de comarques que embolcallen València. Però la Plataforma per la Llengua ha preferit encapçalar l’estudi amb una dada no només negativa, sinó també esbiaixada. Per què ho han fet? Ni idea, ells sabran. Supose que deu ser per eixa mania que tenen alguns de fuetejar-se i fer pena.

De veres no s’adonen que promoure eixa visió és negatiu? No veuen que això desestimula? Tan difícil és entendre que qualsevol hipotètic nou parlant pot abandonar el seu propòsit si es creu unes dades tan terribles? En fi, tot plegat és profundament inversemblant. Més encara quan, en contrast, eixa entitat s’ocupa d’escampar una campanya fal·laç, segons la qual «Som 10 milions» de valencianoparlants. Doncs no sé on ens amaguem. No. No en som 10. En som vora 4 o 5, segons els estudis seriosos. I sabeu què vos dic? Que està molt bé. Que és una xifra ben considerable. Però encara vos en diré més: hi hauria cap problema si en fórem menys d’un milió, que són els que compta, per exemple, l’èuscar? No, no cap.

Al remat, tot açò em sembla una contradicció flagrant, incomprensible, que denota un complex greu. No calen campanyes grandiloqüents i fal·laces, que només duen a la frustració en comprovar que són exagerades. Ni tampoc calen, per l’altre costat, lectures catastrofistes de dades moderadament bones. Perquè així no aconseguim res de bo. Només aconseguim que els nous parlants creguen que estudien una llengua que no els valdrà per a res més que per a una línia del currículum. I que els vells tinguem la sensació que sempre serem parlants d’una llengua subsidiària. I no és cert.

 

5 comments on “El valencià, una llengua ben viva

  1. abelardsaragoss
    18 Juny 2020

    Molt bo, Juli. Faré arribar el teu comentari a Francesc Marco. És un jove de Tarragona que ens coneix bé als valencians (he parlat amb ell en la Universitat de València), i treballa en la Plataforma. És la ideologia negativa i catastrofista del Noucentisme català, del tot estanya a la Renaixença i al Modernisme (que en el valencianisme arriba a Sanchis Guarner i a Josep Giner).

  2. T’agraïxc la reflexió tan ben argumentada i m’alegre que exposes la teua experiència, perquè són també dades ben necessàries per a anar valorant sobre el terrenys les percepcions sobre la llengua.

    De totes formes, entenc que per a poder valorar l’estadística, caldria comparar les dades amb les enquestes anteriors. Sense comparativa, tot depén del caràcter de cada u i de la sensació personal sobre què és esperança i que és resignació. Les dades poden ser bones, si vens de dades pitjors; poden ser roïns, si vens de dades millors; o poden assenyalar un estancament, cosa que també indicaria ineficàcia i desídia dels gestors de la política lingüística.

    Les dades estadístiques de les enquestes i estudis considere que són negatives, en això els teus alumnes tenen un punt de vista correcte… segons la meua opinió, que sóc un «observador condicionat prèviament», però que intente distingir les dades i els sentiments. L’evolució de les dades, pel que sé, no van en sentit positiu, sinó en sentit negatiu (llevat de la quantitat de titolets de capacitació que tenim tots, que no para de créixer).

    En canvi, sí que estic d’acord amb tu en la valoració de l’estratègia de la Plataforma per la Llengua. Em sembla que no és igual fer un titular que diga «Los estudiantes catalanes no saben hablar en castellano» que fer el titular que han fet sobre la ciutat de València. Tot té a vore amb el públic que vullgues mobilitzar. El primer mobilitza l’espanyolisme predominant, es tracta d’una confrontació vencedora contra una minoria; el de la plataforma, contra el que segurament pretén, pot sumar adhesions militants de resistència, però desincentiva l’ús general, ja que ho convertix en una espècie de sacrifici personal sense eixida.

    Pel que fa als 10 milions, llevat que la cosa vaja de capa caiguda o que les dades no siguen gens correctes, l’informe sobre la situació de la llengua del 2010 (coordinat per Miquel-Àngel Pradilla) diu: «El còmput total de població que declara saber parlar català és de 9.659.000 persones.» Si ara en són 4 o 5, no crec que puguérem pensar que la cosa va bé.

    En suma, estic d’acord amb la teua visió sobre la promoció estratègica, i és precisament el fet de partir d’una percepció negativa de les dades les que mos hauria de moure a impulsar una estratègia de benestar en lloc d’una estratègia de mortificació. És a dir, si els teus alumnes veuen que les dades són negatives, estan en disposició de fer propostes per a convertir-les en positives (i crec que no farien una campanya com la de la plataforma).

    • eljuliet
      19 Juny 2020

      Hola, Miquel,
      Gràcies pel comentari. Les dades de l’estudi de 2015 de la GV, que estan penjades a l’inici del post, són positives. Diuen que un percentatge molt alt de la nostra població sap parlar valencià i que, per tant, hi ha una comunitat lingüística que té consistència. Les comparacions històriques són valuoses, però sovint obliden incorporar a l’equació poblacional. Si a mitat dels 80 érem unes 3,7 milions de valencians, ara som 5 milions.
      Ara que parle de milions: els 4-5 milions a què al·ludisc són de parlants de valencià-català com a llengua materna i segona llengua. La dada procedeix de M. Paul Lewis et. al., Ethnologue: languages of the World (2015). És una font molt fiable. I indiquen una estabilitat important: indiquen que el procés d’abandó en la transmissió familiar es va tancar majoritàriament als anys 90.
      Això ho corrobora també l’estudi de la GV de 2015: quasi un 40% dels valencians parlem valencià a casa sempre, quasi sempre o sovint. Això ens situa en els 2 milions de valencianoparlants, que, sumats als de la resta del domini lingüístic, encaixa perfectament amb la xifra que aporta Lewis.
      Quant als 10 milions de la campanya, doncs és una xifra fal·laç, que cau en la megalomania numèrica i que després genera frustració: on estan eixos 10 milions? De fet, els qui enarboren eixe lema són després els primers que diuen que el valencià és marginal a València, a Alacant, a Elx o a Barcelona. En què quedem, doncs?
      Una abraçada!

      • Insistixc que el percentatge és molt alt, si n’esperaves un de més baix; en canvi, seria baix, si n’esperaves un de més alt. Per tant, trobe que dir que és molt alt és una valoració tan útil com dir que són 10 milions (en el cas que en foren 4 o 5).

        En tot cas, convé partir d’una restricció distintiva entre foment i anàlisi: cal fer la promoció amb el punt de vista que exposes (en sentit positiu); per contra, cal detectar els problemes observant la part negativa que volem millorar. I per a detectar com va la cosa, convé comparar. Per exemple: «La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió» (Mas-Montoya, 2011; PDF).

        Sobre la fiabilitat de les dades, em pensava que la referència que he agarrat, Pradilla, tenia bon criteri. No sé si va fer més campanya que informe.

        De totes formes, quant a les dades, l’any 1995 els qui parlaven a casa eren més del 50%.

        Em sembla sorprenent que, tenint les polítiques lingüístiques que hem tingut (i que tenim), pugam anar millorant. Jo no ho veig aixina, però tot és possible. I fins i tot millorable amb bones campanyes.

  3. Leo Giménez Giménez
    19 Juny 2020

    Molt bon article, en la línia el Juliet de sempre. El victimisme és el credo dels essencialistes, els que ara manen i tenen el poder lingüístic. Avant Juli.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 18 Juny 2020 by in Llengua, País Valencià.
%d bloggers like this: