eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

La relació mestre-deixeble com a element cohesiu de Tirant lo Blanc (4)

Els despropòsits i la redempció de Tirant

Ja coneixem que la figura de Tirant ens apareix greument degradada a causa dels seus afers amorosos. Però els despropòsits de Tirant no acaben ací, sinó que, més aïna, és ací on comencen. Enamorat apassionadament, feble d’actitud i mentider, amb aquest estatus, arriba a l’episodi de les bodes sordes: el matrimoni secret entre Tirant i Carmesina. Sembla que Tirant aconseguirà, finalment, l’amor que tant ha desitjat. Però s’hi interposa un personatge fantasmagòric: la Viuda Reposada. Aquesta, enamorada de Tirant, l’enganya fent-li creure que Carmesina fa jocs eròtics amb un negre hortolà, quan, en realitat, és la donzella Plaerdemavida, disfressada, qui juga amb Carmesina. Tirant cau en l’argúcia ideada per la Viuda i, engelosit, té una reacció absolutament alienada:

Après ixquè tot sol de la cambra ab la gran ira que ab si portava; tot desfressat anà-se’n a la porta de l’hort, tan secret com pogué, e trobà dins l’hort, que poc havia que era vengut, lo negre hortolà, e véu-lo a la porta de la cambra sua, que estava calçant-se unes calces vermelles. Tirant que el véu, mirà a totes parts e no véu negú, pres-lo per los cabells e posà’l dins la cambra e degollà’l.

tirant4

Aquest episodi és el preludi a la part africana, el purgatori pel qual ha de passar Tirant. Ara, l’heroi, a banda d’estar bojament enamorat, de mostrar feblesa i de mentir, n’ha fet de més grosses: ha descurat els afers militars, ha posat en dubte la paraula de la seua amada i ha assassinat —covardament i amb premeditació— un innocent. Així doncs, la imatge del cavaller està totalment degradada: Tirant s’ha allunyat irremissiblement del model encarnat per Guillem de Vàroic. L’heroic periple africà apareix ara com a necessari perquè Tirant puga recuperar l’honor de cavaller.

Tirant arriba a l’Àfrica accidentalment, després d’un fort colp de mar, d’un naufragi i de salvar la vida de miracle. A l’Àfrica, lluny de Carmesina i de l’amor alienador, amb temps i distància per a reflexionar sobre el seu comportament, Tirant torna a ser un militar intel·ligent i un gran estrateg. A més, sempre actua amb l’objectiu de servir Déu i de combatre l’enemic pagà. I com que ha pogut conéixer gràcies a Plaerdemavida l’engany perpetrat per la Viuda Reposada, Tirant reconeix els seus errors i ja no dubtarà mai més de la paraula de Carmesina.

La peripècia militar és vertiginosa: havent conquerit tot el nord d’Àfrica per a la cristiandat, redimit com a cavaller, Tirant torna a l’Imperi grec, venç les hosts turques, salva Constantinoble i es retroba amb Carmesina. L’expectativa que genera l’obra és contundent: l’heroi humanitzat ha trontollat, però s’ha refet en abraçar de nou l’ideal cavalleresc. Tot apunta, doncs, a l’anhelat final feliç.

Atenció, espòiler

Però no. El final feliç no apareix enlloc. La redempció de Tirant no pot compensar els mals comportaments que ha protagonitzat, ni les ambicions que sempre l’han mogut. Tirant podrà conquerir l’Imperi grec, però no la felicitat, ni el poder, ni el descans. La mort per malaltia de l’heroi és colpidora, i encara corprén més la reacció de Carmesina:

E besava lo fred cos l’afligida senyora ab tanta força que es rompé lo nas, llançant abundosa sang, que los ulls e la cara tenia plena de sang. No era negú que la ves lamentar que no llançàs abundoses llàgremes de dolor.

Arran d’això, i potser paradoxalment, serà Hipòlit el qui acabarà triomfant i governant l’Imperi, emparellat amb l’emperadriu acabada d’enviudar. Però, per què? No havíem quedat que el deixeble de Tirant encara s’havia allunyat més de l’ideal cavalleresc? Què pretén mostrar Joanot Martorell?

Hipòlit és un personatge francament repudiable des de l’escala de valors cavalleresca. No és millor des de qualsevol altra escala, val a dir. Però Martorell no fa una novel·la per a premiar a ningú, sinó per a criticar feroçment el canvi de model social que observava. Hipòlit, com a aprofitat, com a oportunista, representa perfectament el model de personatge que s’imposa en la nova societat.

El final del Tirant lo Blanc és un reflex inequívoc d’eixe canvi de coordenades socials: mentre que el cavaller, imperfecte però redimit —tal volta igual que el mateix Joanot Martorell—, no hi té res a fer, l’oportunista —tal volta igual d’aprofitat que aquell Gonçalbo d’Híjar que llevà les últimes possessions a Martorell— hi és entronitzat. Per això, la mort de Tirant és tan lògica, perquè simbolitza la mort de l’època de les cavalleries. Per això mateix, el triomf d’Hipòlit és tan lògic, perquè simbolitza l’arribada del nou model social.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 9 febrer 2020 by in Literatura.
%d bloggers like this: