eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

La relació mestre-deixeble com a element cohesiu de Tirant lo Blanc (2)

Guillem de Vàroic, el model enyorat

Tirant lo Blanc comença sent un tractat de cavalleria. Un tractat pràctic, exemplificat per Guillem de Vàroic (capítols 1-27), i un altre de teòric (capítols 28-39). La figura de Guillem de Vàroic és, doncs, una representació de l’ideal cavalleresc. Aquell ideal que, potser, pertany a una altra època. L’única aspiració del comte Guillem és servir Déu, raó per la qual, en edat provecta, abandona l’esposa per a viatjar a Terra Santa. Com que no té ambicions materials ni carnals, decideix consagrar-se a la vida ermitana. Un estil de vida que només altera quan es veu en l’obligació de deslliurar el regne d’Anglaterra de l’atac dels sarraïns. La imatge que tenim de Guillem de Vàroic és, doncs, la d’un cavaller valerós, intel·ligent i savi, capaç d’erigir-se com a salvador de tot el regne d’Anglaterra. Ara bé, malgrat l’èxit militar, no té cap aspiració material: Guillem de Vàroic renuncia no solament al tron del regne, sinó també als béns i les riqueses amb què és recompensat i, fins i tot, a la fama, a ser reconegut com a un magnífic cavaller:

–Ambaixador, direu a la majestat del senyor Rei que jo fora molt content que pogués servir l’excel·lència sua, emperò no puc lleixar lo vot que tinc fet de servir a Déu. De la Comtessa, jo só molt content que ella satisfaça per la sua honor e la mia.

tirant2

Guillem de Vàroic actua per l’ideal cavalleresc, perquè una força de dins el fa ser així, un cavaller irreprotxable. Per això pot ser mestre de Tirant. És la persona més capacitada per a ensenyar a Tirant què és la cavalleria. Tot i això, quan es coneixen, hi ha un detall que evidencia que els temps estan canviant: Tirant no està gens avesat al significat de l’orde de cavalleria. No és estranya, doncs, la resposta enutjada del comte Guillem:

–E com! —dix l’ermità—, ¿no saps tu qual és la regla e l’orde de cavalleria? ¿E com pots tu demanar cavalleria fins que sàpies l’orde?

Malgrat això, Tirant és ensinistrat pel comte. Aquests capítols són una adaptació del Llibre d’orde de cavalleria de Ramon Llull, metamorfosat en la novel·la com a Arbre de batalles. A partir d’ací, Tirant adquireix el bagatge teòric i coneix els fets del gran comte Guillem de Vàroic, de manera que està en disposició de rebre l’orde de cavalleria.

El cavaller Tirant lo Blanc

El principal eix de l’obra és el que gira al voltant de la peripècia vital de Tirant. Tirant és, per damunt de tot, i per simple que semble, un home. Un home amb aspiracions: aspira a ser cavaller —el millor cavaller— i a obtindre tots els guanys que li pot reportar la cavalleria. Però ignora que són dos aspiracions incompatibles: l’afany del premi material s’oposa a l’ideal cavalleresc, que té com a colofó servir Déu des del repòs d’una vida ermitana —tal com ha exemplificat Guillem de Vàroic—.

La novel·la parteix del viatge iniciàtic que Tirant fa a Anglaterra: un viatge d’aprenentatge. Allà rebrà les primeres lliçons i serà investit cavaller. Tirant se’ns mostra ara com a un guerrer valent, quasi invencible. Les justes a Anglaterra li atorguen fama i renom, i això fa que siga reclamat a Constantinoble per a defensar l’Imperi grec, en perill per l’amenaça turca. Durant el viatge que ha de fer des d’Anglaterra fins a Orient, se’ns descobreix una nova faceta de l’heroi: és un gran estrateg i està capacitat per a ser conductor i guia d’una col·lectivitat. Tirant esdevindrà defensor de la causa cristiana i l’objectiu de convertir el món pagà serà el rerefons continu dels seus actes. Ausades, fins ara Tirant no està gens lluny de l’ideal cavalleresc representat per Guillem de Vàroic. No obstant això, tot canvia en arribar a Constantinoble:

Dient l’Emperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, e los ulls d’altra part contemplaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè havia estat ab les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d’allí avant no trobaren la porta per on eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que la mort dels dos feu separació.

Tirant, des d’aleshores, cau engalipat en les urpes de l’amor. Un amor apassionat i alienador, que l’allunyarà dels pensaments i les actuacions propis d’un cavaller. Consegüentment, l’enamorament representa per a Tirant un obstacle insalvable, que el mena a desatendre les obligacions com a defensor de l’Imperi grec. L’amor humanitza a Tirant, però, a canvi, el converteix en un ésser feble, en mans d’una passió que li enterboleix l’enteniment.

Aquest Tirant térbol i alienat apareix ridiculitzat en diversos episodis, sobretot quan tracta d’acostar-se a Carmesina. És la mateixa ridiculització que trobem en L’espill de Jaume Roig: l’home encés en flama acaba com Camot. La diferència, certament abismal, és que el protagonista de L’espill no és ni vol ser el millor cavaller del món. Per tant, aquestes actuacions de Tirant no es poden entendre com a divertiments tancats en si mateixos, sense efecte sobre el decurs dels esdeveniments. L’alienació passional de l’heroi tindrà conseqüències. Des que arriba a Constantinoble, Tirant, el millor cavaller, és un cavaller imperfecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 6 febrer 2020 by in Literatura.
%d bloggers like this: