eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

La relació mestre-deixeble com a element cohesiu de Tirant lo Blanc (1)

En aquest treball vull reflexionar sobre el Tirant lo Blanc a fi d’argumentar la teoria següent: la relació mestre-deixeble que s’estableix al llarg de l’obra entre els tres cavallers que hi apareixen (Guillem de Vàroic, Tirant lo Blanc i Hipòlit de Roca-salada) representa un element cohesiu bàsic de la novel·la, fins al punt que, d’una banda, aquest vincle esdevé la substància que dota d’una lògica aclaparadora el desenllaç final i, de l’altra i consegüentment, exclou la necessitat d’elucubrar al voltant de la intervenció d’una segona mà a l’hora de completar el llibre.

tirant

Podem resumir així aquestes relacions de mestratge: Tirant sembla que vol seguir el model que li ofereix el comte Guillem de Varoic i ser tan perfecte cavaller com l’anglés. No obstant això, encisat pels béns materials i per la bellesa de Carmesina, es desvia de les pautes del mestre. Quan Tirant, al seu torn, esdevé model cavalleresc d’Hipòlit, resulta que ja no és un model impol·lut, sinó, més aïna, una mena de cavaller viciat. Per això, Hipòlit, com ja havia fet abans Tirant, tria només una part del que li ensenya el mestre: ja no aspira a ser un bon cavaller, només pretén arribar al poder, a l’èxit material.

Aquesta degradació de l’ideal cavalleresc és el símbol que Joanot Martorell utilitza per a reflectir i denunciar la mateixa degradació que s’estava produint en la societat de les acaballes de l’Edat Mitjana. Vegem-ho pas a pas.

Introducció

La novel·la Tirant lo Blanc, escrita entre 1460 i 1464 pel gandienc Joanot Martorell, és una obra magna, producte i conseqüència del seu temps. Un temps en què la cavalleria estava en crisi i la societat de la baixa Edat Mitjana afrontava un canvi radical en l’escala de valors. Per això el cavaller Joanot Martorell ja no gaudia d’una posició privilegiada. Per això el Tirant és un reflex literari del canvi. I, segurament també per això, Tirant, l’heroi, l’últim cavaller, és un cavaller en crisi. Casualment —o ben a propòsit— com el mateix Martorell.

La novel·la Tirant lo Blanc ja no entronitza la figura del cavaller. En primer lloc, perquè s’hi reflecteix una època en què els bons cavallers han perdut la raó de ser. En segon lloc, perquè el mateix Tirant ja no és un cavaller perfecte. L’obra, per contra, entronitza l’aprofitat, l’oportunista. I serà aquest qui acabarà governant. Un oportunista que mai no sabrà conduir correctament el seu regne. Això és, probablement, el que veia Martorell en el seu context immediat: uns governants que havien deixat perdre l’Imperi cristià d’Orient; uns governants que havien maltractat el llinatge Martorell, un llinatge de cavallers, fins a la ruïna econòmica. I l’oportunisme, el mateix oportunisme que l’havia deixat sense possessions, es convertia en una de les claus de la nova època, del nou model de societat.

Efectivament, Martorell escriu el Tirant en el moment que s’entrecreua el declivi de l’època de les cavalleries amb l’auge d’aquell nou model social. La novel·la reflecteix eixe moment, per això Tirant ja no era, ja no podia ser, un cavaller perfecte. No és només que hi aparega com a un heroi humanitzat, sinó, sobretot, que simbolitza un model imperfecte, greument imperfecte, perquè vol ser cavaller com a mitjà per a aconseguir uns altres objectius. És a dir, Tirant no sent dins seu l’ideal cavalleresc per se. Tirant és, per damunt de tot, un home amb ambicions: l’ambició d’ascendir socialment i econòmicament, l’ambició d’arribar a ser rei, l’ambició de ser reconegut com a heroi per la fama dels seus actes. Per a Tirant la cavalleria és un mitjà, no un fi per si mateix. Per a acabar d’adobar-ho, Tirant pateix un amor apassionat per Carmesina, un amor alienador que xoca frontalment amb les obligacions del cavaller.

Per tot això, Tirant, l’heroi quasi perfecte, l’últim cavaller, ja no és un cavaller que seguisca l’ideal. No és el tipus de cavaller que era Guillem de Vàroic, que visqué absolutament alié a les ambicions mundanes i, per eixa raó, pertanyia a un altre temps. Tirant n’és la còpia imperfecta, que enceta en la novel·la el camí de la degradació del cavaller medieval, camí que culmina Hipòlit en una flagrant escala descendent. Ara bé, podem referir-nos a Hipòlit com a un cavaller? No és, més aïna, un representant del nou model de societat?

Quan Tirant esdevé el mestre d’Hipòlit, l’ideal cavalleresc és pràcticament un fòssil. Per això Hipòlit, que en un primer estadi aspira a ser cavaller, un poc més tard només cobejarà béns materials. Hipòlit ja pertany —potser, sense adonar-se’n— a la nova època. Segueix el mestratge de Tirant, però es queda amb el component més superficial: arribar al poder, no importa el camí. I reïx.

Per què Martorell entronitza el model de cavaller més degradat? Com que aquesta pregunta, d’acord amb la percepció actual, no sembla fàcil de respondre, part de la crítica ha recorregut sovint a la teoria d’una segona mà coautora. Tanmateix, segurament, això últim no és necessari. Hipòlit no arriba al poder com al cavaller més degradat (que podria resultar il·lògic), sinó com a l’únic personatge que ha estat capaç de preveure els canvis socials i d’adaptar-s’hi (i això té una lògica abassegadora). Tirant, en canvi, no ho pot aconseguir, perquè és un cavaller —i, a més, un cavaller imperfecte!— dins d’un món en què la cavalleria ja ha decaigut. I això, ens agrade o no, també conté una lògica que aborrona.

One comment on “La relació mestre-deixeble com a element cohesiu de Tirant lo Blanc (1)

  1. JOSEP FORCADELL
    5 febrer 2020

    fa bona oloreta!

    Missatge de eljuliet del dia dc., 5 de febr. 2020 a les 11:28:

    > eljuliet posted: “En aquest treball vull reflexionar sobre el Tirant lo > Blanc a fi d’argumentar la teoria següent: la relació mestre-deixeble que > s’estableix al llarg de l’obra entre els tres cavallers que hi apareixen > (Guillem de Vàroic, Tirant lo Blanc i Hipòlit de Roca-” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 5 febrer 2020 by in Literatura.
%d bloggers like this: