eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

L’hora d’apartar-se

Sempre he entés la política municipal com una via per a fer uns pobles més habitables i millorar la vida de la gent. Sempre he cregut cegament que les bones idees donen com a resultat bones accions, i que les bones accions acaben repercutint en una major qualitat de vida per a tots i totes. En canvi, mai he participat en la política municipal per cobejança d’un càrrec públic o per l’anhel de manar. Ni ho he fet perquè tinga predilecció pels debats agres que es dirimeixen en els budells d’un partit, ans al contrari.

forastera

Vaig arribar a viure a Xixona en 2013 i vaig voler donar continuïtat als 15 anys de col·laboració amb Compromís que ja havia dedicat a Novelda. Hi vaig trobar, aleshores, un partit desfet, que havia obtingut en 2011 un centenar de vots, a penes un 2%. Però hi vaig trobar, també, un grapat de persones molt valuoses. En concret, Pep Arques i Amand Picó, dos hòmens grans, dos grans hòmens, dos homenots, com en diria Josep Pla. I Joan Arques, el meu amic Joan Arques, que després seria i tornaria a ser regidor. Amb ells tres vam començar a reunir-nos setmanalment i vam aconseguir plantar una modesta llavoreta.

Eixa llavoreta va germinar en 2015. Vam aconseguir dissenyar una llista electoral ben bonica, amb persones que vull esmentar perquè s’ho mereixen: Irene Sirvent (a qui felicite per la seua recent maternitat), Sofia Castaños, Paloma Picó, Ángel Caballero, Carolina Ferri, Alícia Candela, Alícia Climent (que ara és regidora a Busot i que té una gran trajectòria per davant) o José Enrique Garrigós (el meu sogre). Eixes persones ens van donar un gran impuls, de manera que Joan Arques fou elegit regidor en superar el 7% de vot.

Durant la legislatura acabada d’acabar, vam fer una faena d’oposició ingent, propositiva i constructiva, que poques voltes –per desgràcia– va ser acceptada pel partit que governava, el PSOE. Si algú en té curiositat, solament ha de fer una ullada a la web oficial del partit a Xixona i vorà l’enorme quantitat de mocions, precs i propostes de tot tipus que vam promoure. Eixa tasca constant va representar una nova llavor, el fruit de la qual vam recol·lectar el passat 26 de maig.

Més de mig miler de vots, més d’un 14% i dos regidors. Ara, en el col·lectiu, ja no hi ha algunes de les persones que ens van acompanyar en 2015, però, per contra, se n’hi han incorporat unes altres de jóvens i plenes d’il·lusió que em mereixen respecte i estima, com ara Andrea Boatella, Mamen Méndez, Susana Romero, Lluc Sirvent, Natàlia Picó o José Mora. Vostre ha de ser el futur, però també hauria de ser-ho el present.

El bon resultat de 2019 comportava una lectura encoratjadora, però perversa: 5+2=7. Entre PSOE i Compromís teníem la majoria absoluta. Ausades que el PSOE no ens havia tractat gens bé, però al meu parer havia arribat l’hora de la magnanimitat, del diàleg fi i precís, de la negociació dura però lleial. Heus ací on la perversitat del resultat va agafar forma. Les persones que van protagonitzar la desfeta del partit entre 2003 i 2011 van entendre, no sé per quina raó, que també ells eren pares de la victòria. Van entendre, de fet, que ells eren els únics pares de la victòria.

Eixes persones, després d’haver estat desaparegudes des de 2013 fins a maig de 2019, van tornar i, a la tímida però cortesa proposta de diàleg plantejada pel PSOE, van decidir respondre amb un text agressiu, prepotent, destructiu i de dubtosa educació. Si simplement s’haguera rebutjat l’oferta de diàleg, jo eixa decisió l’hauria acceptada, per molt que no l’haguera compartida. Són les maneres, és el fet d’entendre la política com a una venjança, són els insults que he rebut per tractar de defendre un altre punt de vista, és el menyspreu de saber que no sentiran ni llegiran mai res del que jo diga o escriga. Perquè no els interessa. Perquè, per a ells, per a eixa gent, jo soc un foraster. Un foraster que no sap res de res.

El foraster diu prou. Dimitisc els meus càrrecs orgànics. A partir d’ara, deixe de ser secretari d’Organització i portaveu local de Compromís per Xixona. I també cessa tota la meua col·laboració amb el col·lectiu. Els qui han decidit fer bandera de la política de confrontació, els qui han decidit fer xixines tots els ponts, els qui han fet evident que no els interessa una millor gestió del poble, que prenguen el relleu. Jo ja no els faré nosa. Això sí, vull deixar escrita una promesa que em faig a mi mateix: alguns podran endur-se el mèrit d’afonar dos voltes el partit, però jo no faré dos voltes el sacrifici d’estar entre els qui l’alcen.

Acabe. És l’hora d’apartar-se, com he titulat l’escrit. Però no vull fer-ho sense, abans, agrair a Lydia el seu suport tots estos anys, la seua paciència i la seua cobertura. Saps que em movien, que sempre m’han mogut, objectius nobles, altruistes, fer un poble millor per a nosaltres i per a Jaume. Reconec que no ho he aconseguit, el treball d’estos anys no ha arribat a bon port. Ara, però, dedicaré tots eixos esforços, tot eixe temps, a nosaltres, a buscar i trobar la nostra felicitat quotidiana.

 

Anuncis

4 comments on “L’hora d’apartar-se

  1. Josep F. Arques
    14 Juny 2019

    Juli lamenten molt ixa decisió, crec que eres una persona que fas falta al col•lectiu, espere que recapatices i tornes. Gràcies per les teus paraules.

  2. abelardsaragoss
    14 Juny 2019

    T’envie la meua adhesió i solidaritat. I lamente molt que a una persona tan compromesa amb el seu entorn, amb el valencianisme i amb els valencians haja sigut tractada d’una manera més pròpia de la política espanyola que de l’alternativa que el valencianisme deu ser al nacionalisme espanyol.

  3. Joan de Déu Martines
    18 Juny 2019

    Aquesta història me la conec, hi ha gent que sempre ha intentat dinamitar tots els ponts que ens uneixen. Moltes voltes m’he preguntat per a qui treballen. En fi, ja parlarem personalment.
    Salut, ànims i molt bona faena la que has i heu fet!!!

  4. Pepe Toni Climent i Arnau
    18 Juny 2019

    Benvolgut amic, no puc opinar perquè desconec el que ha passat. Però estic segur que bons motius tindràs per prendre esta decisió. Eres un lluitador infatigable, coherent i gran amant del país. Bona part del treball, la unió i la constància que han pogut motivar l’equip per aconseguir l’èxit ha sigut teua. Però sí, com diu Joan de Déu, sempre hi ha vells fantasmes disposats a desfer la tasca dels altres. Ja parlarem tranquilament, per mi sempre és un gust fer-te la visita i tindre una bona conversa. Moltes gràcies per tot. Salut i terra!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 14 Juny 2019 by in Política, Xixona.

Navegació

%d bloggers like this: