eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Anàlisi dels resultats electorals a Xixona

Les eleccions municipals del passat 26 de maig han oferit a Xixona els resultats següents: PSOE 1.223 vots i 5 escons, C’s 857 i 3, PP 632 i 2, Compromís 511 i 2, Més Xixona 356 i 1. Estes xifres representen un canvi substancial respecte a l’anterior composició del consistori, ja que els dos partits que componien l’antic equip de govern ostentaven 9 regidors de 13: 6 el PSOE i 3 MX (una coalició formada per ERPV i EU). Per què s’ha produït eixe canvi?

dades

La clau per a entendre el fort descens de PSOE i MX és la tossuderia d’estes dos formacions amb la construcció d’un pavelló de 4 milions d’euros, construcció que hui dia es troba aturada per assumptes judicials i que ha de tornar a aprovar el nou Plenari. Així, els 9 regidors que obtingueren en 2015 arran dels 2.383 vots que arreplegaren s’han vist disminuïts a 6 escons i 1.579 vots, una pèrdua enorme d’un terç dels votants. Les xifres acumulades de PSOE i MX coincideixen amb les que els prevéiem en l’article anterior (entre 5 i 7 escons), per bé que ací atribuíem al PSOE una major responsabilitat i, consegüentment, un descens més pronunciat. Tanmateix, com sol ser habitual, és sempre el peix xicotet el que ix mal parat en qualsevol pacte de govern.

Xixona és un poble menut, de no més de 6.800 habitants, amb un fort procés de gentrificació i un descens poblacional continuat des de fa dècades. La construcció d’un pavelló poliesportiu de 4 milions d’euros suposa hipotecar el poble en una infraestructura megalòmana, però no només això: també innecessària i incomprensible, perquè fer eixa despesa tan ingent tindria sentit si al poble hi haguera diversos clubs esportius que en pogueren fer ús. Però no és així: no hi ha cap club de bàsquet, de futbet, de voleibol, d’handbol o d’hoquei, ni masculí, ni femení, que puga beneficiar-se’n. Tampoc no hi ha cap lliga local que es desenvolupe al llarg de l’any, de cap segment d’edat: ni escolar, ni juvenil, ni sènior. Tenint això en compte, la construcció del pavelló és un brindis al sol, un capritx extraordinàriament car que PSOE i MX es van entestar a dur avant, malgrat que, objectivament, no és una inversió prioritària. Però, a més, no fou l’únic anunci de despesa milionària: dos milions més havien projectat per a una nova biblioteca. Diners que eixirien de les arques municipals i que ens endeutarien durant dècades. Si l’esquerra actua així, què és el que se suposa que hauria de fer la dreta?

Vinculat amb això o no, com predéiem en este blog, l’electorat xixonenc s’ha escorat cap a la dreta. Si en 2015 C’s, PP, UPyD i XI (un partit local de dretes) van sumar poc més de 1.100 vots, ara, concentrats només en les marques C’s i PP, han fregat els 1.500 vots: C’s 857 i PP 632. Amb una mica més de sort, és a dir, si un centener de vots d’un dels dos partits haguera anat a l’altre, haurien pogut arrabassar l’últim escó al PSOE (que s’hauria quedat amb 4) i sumar-ne 6 entre tots dos. No ha sigut el cas, però.

Pel costat esquerre, ja hem comentat el greu descens de MX, que perd més de la mitat dels vots de 2015 (passa de 755 a 356) i 2 dels 3 escons. Per contra, Compromís creix de 280 vots a 511 i dobla els escons (2) i el percentatge (del 7,3% al 14,1%). Sens dubte, la tasca incansable de Joan Arques en la legislatura passada, ajudat pel col·lectiu i modestament per qui escriu, s’ha vist ben recompensada i ara repetirà com a regidor al costat del jove Lluc Sirvent.

El paper de Compromís és ara crucial. És l’únic partit del flanc esquerre que creix i, en este sentit, s’ha convertit en el depositari de les esperances de l’electorat d’esquerres. Matemàticament, la suma entre el PSOE (5 escons) i Compromís (2) equival a la majoria absoluta a l’Ajuntament de Xixona, però es tracta d’un pacte complicat i, de segur, poc profitós, tant per a Compromís, com sobretot per al municipi. D’una banda, perquè, com s’ha vist en la legislatura que ara acaba, compartir govern amb el PSOE sempre debilita el soci més dèbil (MX n’és ací la prova). De l’altra, perquè, com hem explicat, el PSOE actua a Xixona com a una força més preocupada per impulsar grans projectes faraònics, que no per dur avant polítiques socioeconòmiques, mediambientals o territorials que coincidisquen amb els objectius del valencianisme polític.

Per totes estes raons, entre els diversos escenaris que s’obrin a partir d’ara, se’m fa difícil imaginar un pacte entre socialistes i valencianistes. Tan difícil, si no més, com un pacte entre Compromís, C’s i PP (com ha insinuat algun mitjà), perquè representaria una decepció pregona per al votant de Compromís. Fet i fet, les úniques dos opcions que considere realistes a hores d’ara són un govern en minoria del PSOE, o bé un pacte IBEX entre este partit i C’s, com el que Ximo Puig ha oferit als jacobins en la Diputació i l’Ajuntament d’Alacant. Si es donara esta última opció, el PSOE de Xixona tindria més arguments per a seguir fent ben tranquil·lament les polítiques de dreta que ha impulsat durant els últims quatre anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 28 Mai 2019 by in Política, Xixona.
%d bloggers like this: