eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

L’encert del Decret de Plurilingüisme

Després de la molt bona acollida que ha tingut entre pares i docents el Decret de Plurilingüisme impulsat pel conseller Vicent Marzà i per l’actual Govern de la Generalitat, m’agradaria fer una aportació des del punt de vista pedagògic. Per a començar, descriuré com es trobava l’educació al País Valencià abans de 2015:

  • Érem líders en fracàs escolar a l’estat espanyol, amb un índex d’abandó dels estudis abans de l’edat corresponent pròxim al 40%.
  • Els estudiants del País Valencià ni participaven en l’Informe Pisa, l’eina que s’utilitza per a mesurar el nivell de coneixements de l’alumnat de les diverses comunitats autònomes en les diferents matèries.
  • En temps del conseller popular Manuel Tarancón, a qui vull recordar ara respectuosament, es va publicar un estudi sobre l’educació pública valenciana que concloïa el següent: els alumnes de la línia en valencià obtenien de mitjana millors resultats en valencià (òbviament), en anglés i, atenció, també en castellà.

Esta última dada significa que la distribució en línies generava un desequilibri que tendia a confeccionar dos subconjunts impermeables: els valencianoparlants, bilingües individuals i amb més nivell en anglés; i els castellanoparlants, monolingües funcionals. Això no només ha aprofundit en les diferències socials, culturals i acadèmiques, sinó que ha suposat un desequilibri també de cara a les oportunitats laborals. Els alumnes procedents de la línia en valencià tenien, per tant, més opcions. Doncs bé, sembla evident que calia anivellar.

vicent_marza

 

La qüestió és, per tant, com s’anivellava. Si es feia a l’alça. O a la baixa –com demanen a crits els supremacistes espanyols, Bonig al capdavant–. El problema del que exigeixen bramant els supremacistes és que la seua recepta no ajuda a millorar l’adquisició de llengües, sinó que la perjudica. Dit d’una altra manera: defenen en realitat un model que crea àgrafs, persones incapaces de comunicar-se mínimament en una segona llengua.

Els valencians disposem d’un context ideal per a aprendre terceres i quartes llengües: vivim en un entorn en què conviuen dos llengües de manera natural: el valencià i el castellà. Encara que ho fan d’una manera molt desequilibrada, en una situació que anomene «bilingüisme social passiu». Aquesta situació és roïna per a la llengua minoritzada (el valencià), però encara és positiva per als habitants d’eixa societat, ja que l’existència latent d’una segona llengua desenvolupa la capacitat psicolingüística i els predisposa a aprendre més llengües. Això és el que explica expressions de castellanoparlants com la següent: «Háblame valenciano, que yo lo entiendo casi todo, aunque no sé hablarlo.»

Dit més clarament: el bilingüe té molt més fàcil aprendre la tercera llengua, que no el monolingüe aprendre la segona. Per això, potenciar el nostre context bilingüe és un encert des del punt de vista pedagògic. És a dir, pedagògicament, l’aprenentatge de l’anglés s’aconsegueix molt més eficientment si, abans o alhora, s’adquireix la segona llengua present en el context: el valencià. Fixem-nos, per exemple, com a la majoria de valencians ens resulta impossible entendre anglés, alemany o àrab si no l’hem estudiat a consciència prèviament (i encara així), però, en canvi, els castellanoparlants sí que són capaços d’entendre el valencià (només el 23% d’habitants de les zones de predomini castellanoparlant afirmen que no entenen gens el valencià, segons l’enquesta de 2015 sobre coneixement i ús social del valencià).

Per això, l’aprenentatge del valencià és la millor via per a superar el monolingüisme i accedir a l’anglés i a altres llengües. I, també, és la millor manera d’assegurar una igualtat real d’oportunitats laborals per als nostres fills. Perquè: per quina raó les persones procedents de la zona castellanoparlant han de tindre menys opcions que els valencianoparlants d’accedir a alguns treballs públics? Per això es fa evident que el que cal és anivellar a l’alça i que el valencià és la millor garantia d’aprendre anglés.

Per acabar, no vull deixar d’apuntar que, d’acord amb criteris estrictament pedagògics, la millor opció lingüística per a l’educació hauria sigut la que representava la línia en valencià. El Decret de Plurilingüisme, però, no s’ha decantat per determinar només esta opció, sinó que ha buscat involucrar els pares i els docents en una fórmula consensuada per a educar els nostres fills. Potser, en este sentit, el Decret podria haver pecat lleugerament de tebi. Però no podem, en cap cas, negar-ne l’habilitat: només així s’entén que, mentre una majoria abassegadora ha optat pels models lingüístics avançats, un grapat de supremacistes s’avalotava públicament.

La fórmula defesa per esta ideologia només pretén estendre una societat monolingüe, amb ciutadans incapacitats ni tan sols per a entendre una simple pregunta formulada en anglés en una roda de premsa. Una societat, per tant, molt més dòcil, inculta i manejable. El Decret del Plurilingüisme, per contra, segueix els criteris pedagògics dels experts, aposta pel respecte cap a les nostres dos llengües oficials i, d’eixe respecte, naix, a més, la capacitat psicolingüística d’adquirir amb més solvència terceres i quartes llengües.

Aprofitem com cal els beneficis que emanen de la nostra societat bilingüe. Siguem gustosament bilingües individuals, enriquim-nos del nostre entorn valencià i castellà. I, des d’eixa riquesa, optem per aprendre com més llengües millor.

Anuncis

One comment on “L’encert del Decret de Plurilingüisme

  1. Jordi
    21 Mai 2017

    Estic d’acord amb tu que el millor model plurilingüe en el nostre país és la línia en valencià. Però hi ha un problema evident que no has esmentat. Hi pot haver famílies que volen escolaritzar els seus fills en el nivell avançat de valencià i anglés, però malauradament no poden fer-ho perquè els centres del seu entorn han optat pels nivells bàsics o intermedis.

    Per tant, des del principi, la Conselleria hauria d’haver implantat el nivell avançat a tots els centres del país, amb un programa d’adaptació progressiva per als centres en zones tradicionalment o majoritàriament castellanoparlants. No podem condemnar els xiquets valencians a ser “bàsics” o “intermedis”. Tots tenen el dret a ser “avançats”, independentment del lloc on hi viuen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 17 Març 2017 by in Llengua.
%d bloggers like this: