eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Presentació de La societat valenciana en l’espill lingüístic a Xixona

El passat dijous, 16 de febrer, vaig tindre la sort de fer la presentació de La societat valenciana en l’espill lingüístic a Xixona, el meu poble d’acollida, a càrrec del músic, artista i, sobretot, amic, Pasqual Sanchis, a qui agraïsc l’excel·lent i càlida introducció que em va regalar.

xixona1

 

Pasqual, en la seua intervenció, va subratllar un dels passatges que jo també considere més rellevants del meu assaig: la cita d’El llibre del riure i de l’oblit, de Milan Kundera, que relliga l’obra i que ofereix un retrat colpidor sobre els pobles, la seua història i la seua llengua.

Pel que fa al meu parlament, en aquesta ocasió em vaig centrar en un dels capítols del llibre que, fins ara, no havia exposat en cap presentació prèvia: com es pretén esborrar el valencià en l’antroponímia i la toponímia. Precisament en un dia en què era notícia la decisió del plenari de la Vila d’oficialitzar només el nom en valencià (i eliminar l’aberració de Villajoyosa) i justament en un poble com Xixona (on encara perviu el paral·lel i també aberrant Jijona), era adequat centrar la presentació en eixe aspecte.

xixona5

Esborrar les petjades valencianes dels noms propis és una manera més (i de les més subtils) d’anar fent decaure una llengua. En els cognoms es pot vore d’una manera colpidora: dels patronímics panibèrics acabats en –ez, hem assistit a la desaparició de Martinis, Ximenis o Roís, mentre que només es mantenen els menys transparents respecte al castellà (Llopis, Gomis, Peris). D’entre els descriptius, es mantenen Roig, Bru o Ros, però és impossible trobar Blanc o Ric. Mentre que cognoms amb una història preciosa al darrere, com Pujalt (‘puig alt’) o Riquelm (‘ric elm’), només es troben amb la –e final distorsionadora: Pujalte i Riquelme.

Pel que fa als topònims, les formes acastellanades amb el so [χ] (Játiva, Jijona…) són, en realitat, burles del so original en la llengua pròpia. Com dic a l’assaig, si la traducció es volguera aproximar a la pronúncia en la llengua originària d’eixes poblacions, haurien proposat *Sátiva o *Sisona, que encara permetrien resseguir el nom històric: les Saetabis i Saxona romanes, termes procedents de l’íber.

Si vos sembla un tema interessant (per a mi és apassionant), ja no m’estendré més ací. En el llibre en teniu més exemples, explicacions i reflexions.

xixona2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20 febrer 2017 by in Llengua, Uncategorized.
%d bloggers like this: