eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Dir argilaga és destruir el valencià

Vull hui analitzar un editorial que ha aparegut esta setmana en la revista El Temps. Es titula “Llengua bifurcada, llengua debilitada” i és un compendi de mites incomprovats que, conseqüentment, se sostenen només en una opinió esbiaixada. L’article ha merescut la lloança de reputats lingüistes, com Gabriel Bibiloni, així que haurem de suposar que potser alguns continuen sense posar un peu fora de la seua torre de vori.

argilaga

Vos faig un resum de l’editorial. Venia a dir, a grans trets, el següent: que el Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL és molt dolent perquè obri la porta a duets lèxics que abans no existien. Que per ara no ha tocat l’ortografia, però que, oh!, tot arribarà. Després, fa un salt i vincula amb el DNV que algunes empreses o institucions oferisquen versions en valencià i català alhora. Fa un altre salt, amb volantí inclòs (jo en diria xirimbela, però eixe mot encara no és normatiu), i argüeix que el gallec està en retrocés per culpa de la separació del portugués. I acaben amb una sentència bíblica pròpia d’un arquebisbe de València: «Ho accepte o no, la bifurcació que fomenta l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és un atac frontal per a la supervivència de l’idioma que diu defensar.»

Estos són els quatre ítems que estructuren l’editorial. Quatre mites, quatre llegendes urbanes, quatre opinions de cunyat indemostrades, quatre fal·làcies, en suma. I les pense disseccionar tot seguit:

Els duets lèxics que incorpora l’AVL no suposen cap trauma per a la unitat de la llengua. Fins ara, un erudit d’un poble valencià que fera un estudi botànic es trobava que si deia en algun article, posem per cas, argilaga, tomello o albarzer, l’editor de Word li subratllava la parauleta i el diccionari de l’IEC l’informava que cometia un error. Per a El Temps, és més greu que el DNV òbriga la porta a eixes paraules, que no que eixe erudit es veja en l’obligació d’ocultar termes absolutament genuïns (fins i tot passant-se’n al castellà) o bé, si té molta confiança lingüística, de prevaricar contra la norma. Doncs bé, jo crec que la sacrosanta unitat de la llengua s’ataca molt més prohibint que no ampliant. Només alguns professionals de la llengua es queixen d’eixes ampliacions (“ho accepten tot, i ara què ensenyarem?”, diuen, sense vergonya), mentre que els –encara pocs– usuaris del valencià escrit hi troben un recer confortable. Quin contrast.

Un altre contrast, que frega la manipulació (per què hauré dit frega, si és que la supera?), és argumentar que «la proposta no arriba encara a plantejar solucions ortogràfiques contradictòries». Cal tindre molta barra per a dir això, justament en el moment en què l’IEC ha decidit unilateralment eliminar més de 180 diacrítics i canviar algunes solucions ortogràfiques. Molta, molta barra. El DNV té com a esperit acceptar totes les opcions ortogràfiques (i fonètiques) pròpies de la llengua. Així, inclou sépia, sèpia i sípia. Inclou motle i motlle. Inclou anglès i anglés. On hi ha el problema? Quin usuari et deixes fora? No cap. Per als qui diguen que és un embolic tres solucions per a sépia, els explicaré que no més que partisc, partesc i parteixo. I que a l’aprenent inicial de valencià, se li pot ensenyar la prioritària. I el parlant de tota la vida, que pronuncie (i escriga) la que haja usat sempre.

El tercer ítem de l’editorial fa referència als menús de tria lingüística que inclouen les opcions “valencià” i “català”. Val a dir que la meua opció favorita seria “valencià-català”, però, com en altres moltes coses en la vida, cal assumir que les teues preferències no tenen per què ser les més esteses. En resum, l’editorial acusa el DNV de propiciar que hàgem passat de menús on només hi havia “català”, a menús on també hi ha “valencià”: «Aquesta nova doctrina reforça una realitat que ha anat imposant-se en la vida quotidiana», diuen, donant pas a una fal·làcia que ja penetra en el terreny del ridícul (o, si no, a vore com qualifiquem que responsabilitzen el DNV d’això). Se centren, és clar, en la visió segregacionista: oh, si hi ha dos noms per a la mateixa llengua, esta es debilita i es bifurca! Obvien, com es fa sempre, que un valencianoparlant no lector d’El Temps i no votant de partits pancatalanistes potser no se sentirà identificat si no veu, entre tots, el nom de la llengua que parla. Quina casualitat, xe. Que persones que no hagen treballat mai temes lingüístics o filològics ignoren el valor identitari de les llengües és perdonable. Que ho ignoren (conscientment o no) els qui precisament en viuen és inadmissible. I, mireu, que la diversitat dialectal no provoca segregació lingüística ens ho ve a dir, ves per on, el mateix Word que ens subratlla parauletes:

angles

Per acabar este desficaci d’editorial, l’autor vincula la situació del valencià amb el gallec. I relaciona la depauperació d’este últim amb la separació respecte al portugués. A vore, anem a pams, que ací hi ha tela. De primer, el gallec s’ha debilitat molt els últims anys per la pèrdua de parlants, no pel model ortogràfic. En això ha tingut molt a vore el fals bilingüisme edulcorat promogut per la Xunta. En segon lloc, el gallec i el valencià (no el català) es poden donar la mà en molts aspectes. Han perdut parlants a mesura que es produïa el canvi generacional i la llengua perdia prestigi social. Però, mira, el gallec ja estava separat del portugués des del segle XIV, mentre que el valencià continua sent una llengua una amb el català. A vore si el problema resulta que no és eixe. I en tercer lloc: fins els gallecs més lusitanistes no proposen que la llengua deixe d’anomenar-se gallec i passe a dir-se, només, portugués. Podem arribar a entendre que una cosa pot tindre més d’un nom? Que això es diu sinonímia i, si respon a una distribució dialectal, geosinonímia. I que no és cap pecat. Que el problema és dir a la mitat de la població que com parla no està bé.

Acabe ja. Este és el nivell que trobem en els teòrics pedestals que defensen la nostra llengua i la nostra identitat: un reguitzell d’opinions sense fonament empíric, cunyadisme pur i dur, ni tan sols una mica d’observació, encara menys una mínima concessió a l’empatia. La diferència, potser, és que a alguns ja els va bé així, amb una llengua guetitzada i un mercat fidel. A altres, no.

Anuncis

21 comments on “Dir argilaga és destruir el valencià

  1. Abelard Saragossà
    8 Novembre 2016

    Juli, has escrit un article que em pense que molt pocs professionals de la llengua haurien tingut la capacitat i la valentia d’escriure. Espere que siga llegit i debatut no solament entre els professionals de la llengua: també dins del Bloc Nacionaliste Valencià, no debades hi ha en joc el retorn a la ideologia dels huitanta. A la ideologia i, també, al model lingüístic.

    • Felip Gumbau Morera
      8 Novembre 2016

      Molt bon article, Juli. En efecte, hi han sectors que es pensen que defensant la uniformitat lingüística (la subordinació al català central) fan un gran favor al valencià, quan realment eixa manera d’actuar denota un complex d’inferioritat i no és que no genera adhesió, sinó que genera desafecció. Vetant paraules com “argilaga” i un bon cabàs més perdem molt més que guanyem.

  2. Jaume Ortolà
    8 Novembre 2016

    Molt d’acord. L’editorial és impresentable.

  3. Héctor Gonzàlvez Escolano
    8 Novembre 2016

    Juli, compartisc l’article excepte en un punt que grinyola. Fixa’t que il·lustres el cas de l’anglés amb el Word i és molt diferent del valencià/català. Mentre que la llengua és un “anglés” i les varietats són una vintena, en el nostre cas, l’etiqueta és valencià o català. Cap lligam entre les dos etiquetes. Una bona opció seria valencià-català, com dius, o a l’estil de l’anglés en el Word, català i català (valencià), per exemple, que és la que usa l’Apertium. Fixa’t que igual que passa amb l’anglés, passa amb “español” (tradicional, España, internacional, Argentina, etc.).

    Dit això, haurem d’assumir també que en certes situacions no és viable triar varietat lingüística (valencià, català, balear, etc.) i que alguns camps d’especialitat, per qüestions de mercat, sovint, necessiten una sola varietat. O que en alguns àmbits (mitjans de comunicació) el DNV pot despistar, perquè hi ha un diccionari però no una guia. Com la RAE, que és un diccionari i no una guia (ni més ni menys). Es tracta que els mitjans de comunicació creen un estàndard propi (amb un grau de valencianitat X), igual que els llibres de text, etc., com han fet la majoria de llengües.

    El que hi ha en el fons és un problema de no entendre que una cosa és un repositori com el DNV i una altra cosa és un manual d’estil. En castellà ho tenen clar. Ací ens falta normalitzar l’ús de la llengua i això comportarà la creació d’un estàndard que eliminarà en part la varietat. És a així. Passa en qualsevol llengua. Ha passat en castellà i no s’han mort. Si ens passa a nosaltres, serà un excel·lent senyal. Fins llavors, que les coses apareguen en el DNV no és roín. És necessari. Sempre que estiguen argumentades (que en alguns casos no passa, també cal dir-ho).

  4. Toni Cucarella
    8 Novembre 2016

    L’any 1999, a Morella estant, durant unes jornades del Galeusca (trobada d’escriptors bascos, gallecs i catalans), vaig tenir la gosadia de preguntar als gallecs que allí hi havia com valoraven la situació de la seua llengua amb aquella Real Academia Galega a la que la majoria d’escriptors donaven suport. Alguns desviaren la mirada cap al trespol i un d’ells va sentenciar, amb el callat assentiment de tots els altres: “¡La cagamos!”.

    Qui voldrà ser escriptor d’una literatura reclosa al reducte folklòric serà qui donarà suport a l’AVL. I un retret: els lingüistes, si més no els qui doneu caliu a l’AVL no teniu ni punyetera idea de literatura. Ni de la catalana ni de la que s’ha escrit arreu del món. Per a saber-ne caldria que eixíreu de la sala de les autòpsies on feu de forenses de la llengua i viatjàreu una miqueta per les biblioteques del món.

    • eljuliet
      8 Novembre 2016

      Gràcies per l’aportació. Veig que comparteix amb El Temps el to apocalíptic de les sentències. I sí. Li reconec que no tinc ni punyetera idea, si més no, de la seua literatura.
      Un salut,

      • Hèctor
        10 Novembre 2016

        ElJuliet, no paga la pena debatre amb el senyor Cucarella. Jo ja he patit alguna conversa cibernètica i el resultat sempre és igual de malencarat i amb poca educació.

        No negue la vàlua de la seua obra (que tampoc conec, com dius hi han molts peixos en la mar i gambes i clòtxines a més) pero la seua sobèrbia el descalifica. Ell té clara la seua veritat absoluta que li fa saber exactament quins llibres ha llegit qui no pensa com ell per a poder desqualifiar-ho com a ignorant que no arriba al seu nivell.

  5. Toni Cucarella
    8 Novembre 2016

    Doncs ja et caldria conèixer-la. Encara no només siga pel fet que gràcies a ella algun acadèmic ha pogut farcir d’entrades “genuïnes” eixe DNV de què tant us desvaniu. És voler dir que si vols llegir literatura valenciana de debò, en el text i en el context, caldrà que te la mires. La llàstima, per a tu, és que considere que la pàtria de l’escriptor és la seua llengua, i la meua ha estat i és radicalment catalana. De Xàtiva i la redor. Sisquera que un dia pugues arribar a entendre-ho.

    • eljuliet
      8 Novembre 2016

      Senyor Cucarella,
      En conec que és valuosa. Però en un mar ple de peixos, opte per la d’autors que s’expressen amb més respecte. O, simplement, amb respecte.
      Un salut,

      • Toni Cucarella
        8 Novembre 2016

        Coneix vostè (canvie el tractament) la sentència “com més clars, més amics”? Doncs he volgut ser clar, i això no implica, crec jo, falta de respecte. Llevat, és clar, que vostè considere la desavinença com una falta de respecte. I en una cosa crec que coincidim: jo no sóc del seu món ni vostè del meu. Llengües diferenciades, literatures diferents. I li demane disculpes: no sé quina volada m’ha pegat per a ficar-me en aquest (seu) esbarzer. M’he comportat com un foraster que s’ha ficat en una casa on no és benvingut ni l’han convidat a entrar-hi. Les meues més sinceres disculpes (sense ironia). A seguir bé.

  6. Vicenç Mengual i Casellas
    8 Novembre 2016

    I els 500 barbarismes que l’AVL vol esborrar (segons ells ja ha esborrat) però pels qui no acceptarem més degeneració de la llengua no s’esborraran mai? Ara ja s’accepta la paraula estrangera “barco”. Allò que no varen aconseguir els defensors del “català light” (Pericay, Tubau i d’altres porqueries) ho fa ara l’anomenada AVL amb un diccionari que titllen de “normatiu”. Però si es contrari a la norma, home! Quina barra que teniu…
    i això de “mitat”, un altre mot estranger, què? Vergonyós, tot plegat.

    • eljuliet
      8 Novembre 2016

      Senyor Mengual,
      Els erros i encerts de l’AVL són figues d’altre paner. No em case amb ningú i sovint hi sóc constructivament crític.
      Lamente que use termes com “porqueria” i l’informe que no aprovaré el seu altre comentari per la mala educació cap a un altre comentador.
      Un salut,

      • Vicenç Mengual i Casellas
        8 Novembre 2016

        Ah, sí? Dir que algú em fa pena és mala educació? No ho sabia, home. Doncs vejam quan veurem que critiques la inclusió de barbarismes. Aleshores em faràs canviar de parer. Abans no. Bona nit.

    • Juli Jordà
      9 Novembre 2016

      Una cosa només: el mot “mitat” l’inclou el DNV i també el DIEC i el GDLC.
      Salut

  7. Puac
    8 Novembre 2016

    A mi el que més fàstic em fa de tot és això de “un salut”. Repugnant.

  8. República★Valenciana
    9 Novembre 2016

    Molt bon post. Pense exactament igual que tu en este tema. Sembla que a El Temps se’ls a colat un editorial de 1978. Bé, sovint tota la revista sembla viure en una època passada…

  9. Retroenllaç: Dir «argilaga» és destruir el valencià | Taula de Filologia Valenciana

  10. Miquel
    9 Novembre 2016

    Sr. Juliet, escriu molt per dir moltes bajanades. Ja m’agradaria que el Word digués:
    català (catalunya)
    català (valència)
    Però no, arreu veiem a les webs català i valencià com dues llengües diferents.
    Senyor Juliet, s’ha begut vostè l’enteniment o és un altre militant de la destrucció del català camuflat? Ha oblidat vostè que els valencians som catalans, venim de catalans i parlem català? Vol ser vostè espanyol? Doncs endavant, però no faci mal a la llengua i el país amb els seus disbarats.

  11. Joan
    13 Novembre 2016

    El DNV sí que atempta contra la unitat de la llengua catalana, però també l’IEC amb la seua nova gramàtica secessionista, i sobre les diferents versions d’anglès al Word, en cap s’anomena l’anglès amb un altre nom. La solució no és posar valencià i català o valencià-català i català, la solució seria posar català, català (País Valencià), català (Illes Balears), etc….. igual que tenim versions d’espanyol (Espanya), espanyol (Mèxic), espanyol (Argentina), etc…. als sistemes operatius.

  12. Oliver
    19 Novembre 2016

    Hola Juliet!

    Soc Oliver, de electomanía. Quant de temps eh… sorpresa?? je je

    Bo, m’atrevit a escriure’t per açí perque fa molts mesos que no escrius al fòrum de electomanía. M’agradaria que tornares, gent com tu es tira molt a faltar, la veritat.

    Si vols posar-te en contacte amb mi, et deixe el meu correu.

    oliverpacma80@hotmail.com

    Espere saber de tu molt prompte. Mentrestant… un abraç fort, amic!! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 8 Novembre 2016 by in Llengua, Uncategorized.
%d bloggers like this: