eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Presentació de La societat valenciana en l’espill lingüístic a Alacant

Anit, 3 de novembre, vaig tindre el privilegi de presentar el meu llibre d’assaig, La societat valenciana en l’espill lingüístic, editat pel Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant, en la llibreria alacantina 80 Mundos, al costat del director del Servei, Josep Forcadell, i del director de la col·lecció “Assaig”, Juan A. Ríos Carratalà, que també presentava una altra obra acabada d’eixir del forn: Contemos cómo pasó. Jo vaig dir, més o menys, açò:

societat_espill

La societat valenciana en l’espill lingüístic és un llibre d’assaig fruit dels tres anys que vaig ser professor de l’àrea de lingüística general en la Universitat d’Alacant, de les moltes lectures que vaig poder fer en aquells temps i, sobretot, de les reflexions que vaig compartir amb el meu alumnat. Quasi sense voler-ho, vaig anar percebent durant eixos anys que els nostres comportaments cap a les llengües diuen molt de tots nosaltres. Ens defineixen socialment, ens ofereixen informació sobre el nostre grau de civisme, sobre les nostres pors, els nostres complexos i les nostres reticències. Inclús, en alguns casos, delaten si covem actituds racistes.

El nostre comportament davant les llengües oscil·la entre tres actituds: la convivència harmònica, la tolerància (paraula amb massa bona fama, quan resulta que tolerar significa ‘acceptar a contracor’) o el rebuig. Esta última actitud se sosté sobre els prejudicis lingüístics, que impedeixen sovint la comunicació fluida i que acaben evidenciant que el menyspreu cap a una llengua és, al remat, rebuig contra el parlant, és a dir, racisme pur i dur.

de_cara

Prejudicis n’hi ha molts, però un dels que més predicació té encara hui dia és el de la utilitat de les llengües. En l’assaig propose canviar el concepte utilitat per un altre: riquesa. És eixa visió la que hauria de ser preponderant a l’hora de valorar les llengües, perquè evita aplicar-hi una visió mercantil. En canvi, continua escampant-se la fal·làcia que cal estudiar llengües útils, com si eixa etiqueta fóra inequívoca.

Quines són les llengües útils? L’anglés, l’alemany, el rus, l’àrab o el xinés, com argüia fa poc un xic massa jove en Alicante Plaza? I per què no el neerlandés, el coreà o el swahili? De deveres es pot pretendre que el sistema educatiu valencià ajude l’alumnat a aprendre eixos idiomes concrets? Que ja sabem on haurem de viatjar al llarg de la nostra vida? I tants viatges pretenem fer? Visió un poc elitista, per cert, que no pot amagar que no és possible que cap sistema educatiu preveja els idiomes que, puntualment, haurà de necessitar cada persona en sa vida.

Per a aprendre terceres o quartes llengües, la societat valenciana disposa d’un avantatge respecte a unes altres societats eminentment monolingües. Fins i tot en la societat alacantina, el valencià apareix, com a mínim, com una llengua latent. Si no habitual, sí que existeix dins d’un concepte que anomene bilingüisme social passiu. Si bé no és un estadi que garantisca en absolut la pervivència d’una llengua minoritzada, sí que ajuda a fer-nos-la present, a fer que ens sone. Només això ja contraresta els desavantatges psicolingüístics que comporta el monolingüisme monolític a l’hora d’aprendre unes altres llengües:

Les persones monolingües estableixen un vincle quasi irrompible entre els significants que el seu idioma atorga als significats (diguem que, per als monolingües, ‘mesa’ és necessàriament mesa i els significants d’uns altres idiomes, com taula, table o mahai són desviacions de la normalitat) i això, a la llarga, els dificulta enormement l’adquisició de nous idiomes.

Com dic, La societat valenciana en l’espill lingüístic és un cant convençut a favor de la multiculturalitat i el multilingüisme, on defenc el concepte de riquesa per damunt del de utilitat a l’hora de parlar de llengües. Però, tot i això, no vull renunciar a acceptar l’envit de valorar la utilitat laboral i econòmica referida al valencià. Perquè, de fet, el valencià és una llengua útil. Utilíssima. I això no la fa millor ni pitjor, però, almenys, ens permet lluitar contra afirmacions dogmàtiques sense base real.

Es calcula que, hui dia, hi ha al voltant de dos-cents mil valencians emigrats, la mitat dels quals (uns cent mil) resideixen i treballen en territoris on es parla valencià-català. Hi ha casos ben cridaners: Virginia Ruiz és de Cox (el Baix Segura), ha fet Filologia Catalana i ara treballa a Catalunya com a professora de castellà i de català en secundària. Pau Garrigós és valencianoparlant, de Xixona, i ara resideix amb la seua parella a Fraga (Aragó). Ella, castellanoparlant de llengua materna, fa classes de música i de català en la mateixa escola en què ell fa de bibliotecari. Els dos han accedit a eixos treballs per tindre un domini excel·lent del valencià. Anna Martínez Amorós (els cognoms vos sonaran), nascuda a Novelda, va treballar tres anys com a professora de català-valencià a Cambridge, on va conéixer la seua parella. Tots dos resideixen hui dia a Sitges i ella treballa com a professora de català, castellà i anglés en una British School de Barcelona.

Comptat i debatut, els prejudicis no són més que opinions subjectives, massa sovint sense gens de base, sense cap argument constatable que puga superar una confrontació amb la realitat. En l’assaig parle d’este i d’altres prejudicis, entre molts altres temes. Perquè, en definitiva, l’objectiu fonamental de l’obra és analitzar com ens veem reflectits en els nostres comportaments cap a les llengües. Conéixer-nos un poc més per a poder abandonar actituds negatives i abraçar, convençuts, la diversitat cultural i lingüística com un gran valor, com una virtut. I no caure engalipats davant dels cants de sirena de la globalització, ja que, massa sovint, davall d’eixa etiqueta només hi ha un concepte molt més cru i destructiu: la uniformització.

 

Advertisements

One comment on “Presentació de La societat valenciana en l’espill lingüístic a Alacant

  1. Abelard Saragossà
    6 Novembre 2016

    Enhorabona, Juli. Ara, que hi hagen molts lectors i molts debats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 4 Novembre 2016 by in Literatura, Uncategorized.
%d bloggers like this: