eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Octubre

Hui s’ha alçat de nou un dia ras. Sí, tinc el costum de matinar i, cada dia, des de les senyes d’alguns núvols que pareixien vindre i no venien, el cel està ras i puc vore les estrelles amb tota claredat. Una claredat que fa més que por, que fa basarda, que fa…

img_20161001_131059

Havia sentit dir que en els llocs on el cel s’encapota durant setmanes i no veuen el sol se senten com en una presó. Com ofegats per un hivernacle natural que emblanqueix l’entorn i enterboleix l’horitzó. El cel d’ací, al sud valencià, tan erm de núvols, no diré ja de pluges, em provoca a mi la mateixa sensació: visc, vivim, en una presó, una presó de sol que no s’amaga, ni tan sols s’atenua, de sol que, persistent, ens visita sense filtres cada dia i, cada nit, sabem que així serà, que cap núvol no el matisarà, ens ho diuen les estrelles. Una presó de sol que pesa i de cel ras inacabable. Les presons no cal que siguen estretes. Grans, encara fan més angúnia.

Octubre avança, el nostre octubre, l’octubre torrencial valencià que ha escrit tan sovint històries negres, inoblidables, que semblen extretes d’una ficció en contrast amb este sol, tan lluent. Octubre, jo t’invoque, com s’invoquen les muses, com s’invoca un esperit benfactor. T’invoque malgrat l’amenaça del record torrencial i destructiu que ja sembla una postal d’un altre temps, d’una altra vida, resseca, com les serres, fins al punt de carbonitzar-se, que pareix que puga desfer-se en cendres polvoritzades, com a efecte d’un incendi que no dura tres dies, sinó tres anys, que tres anys fa que no cessa este estiu inesgotable.

Octubre, el meu país, les nostres serres, el nostre món, el món fet de llauradors, raboses, cabres, pardals, masoveres, fardatxos, excursionistes, ametlers ennegrits de mort, romers que són només carcasses, caragols pacients, closques buides, soliguers, voltors, també alguna àguila, les blanques tan negres, els pins malalts de color ocre, els camins de terra solta, els ciclistes i algun fotògraf esperançat, gats servals, conills, molts conills malgrat tot, perdius que travessen la carretera, oronetes sense hivern, palometes que se salven d’una explosió de color als parabrises dels cotxes, oliveres, albarzers que encara regaleu móres, fonts que heu oblidat l’aigua, tres caminants i una gosseta que són tan sols una anècdota, octubre, dic, tot eixe món t’anhela.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 7 Octubre 2016 by in Medi ambient.
%d bloggers like this: