eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

El fus horari i la santa aliança

Hui vull parlar d’una aparent insubstancialitat: el fus horari. Vull fer-ho per dos motius: el primer és que, d’alguna manera, este tema s’ha convertit en el nou Gibraltar a Espanya. És a dir, quan algú vol distraure l’atenció d’algun assumpte, en parla. El segon és que, en realitat, d’insubstancial no té res, perquè és d’eixes coses que, ben mirat, sí que poden acabar afectant-te, tant la butxaca, com els hàbits de vida.

Anem al gra. Com devem saber, estes últimes setmanes, mentre estem divertits sense govern –bé, sense govern fa temps que estem, no sabria dir des de quan–, ha tornat a eixir a debat públic la conveniència d’alinear el fus horari espanyol amb el meridià de Greenwich. La idea l’han promoguda, atenció, el PP, el PSOE i Ciudadanos. Poca broma, eh? D’entrada, eixa mescla, que a mi se’m fa una aliança entre Mórdor, Màtrix i l’emperador Palpatine, és obvi que no pot oferir res de bo. Dit clar i ras: si PP, PSOE i C’s estan d’acord, ai mare quina por. Ha eixit la frase que rima i tot.

mordor

Seu del PP, amb les gavines i tot

Les sospites que tramen alguna malifeta queden ben aclarides quan comproves quin és l’argumentari oficial. Ei, que és que resulta que l’horari d’estiu, el que ens permet gojar d’una hora més de vesprada, fora de l’horari laboral, el va instaurar Franco per anar de la maneta de Hitler! Ep, alerta! Que s’han atrevit a esmentar les bitxes! Això deu ser per alguna raó gran, no penseu? Si els adalils de xiular i mirar cap a un altre costat cada volta que se’ls demana que condemnen el franquisme, de sobte l’al·ludeixen amb tanta gratuïtat… De veritat, res de bo no en podem esperar.

smiths

Imatges exclusives del Congrés Federal del PSOE

En este cas, com que no podien recórrer a l’habitual “l’horari actual és ETA”, han hagut de posar damunt la taula el sil·logisme “l’horari actual també el tenia Hitler”. L’argumentari espanyolista, en realitat, és així de simple –i eficient– i sembla prou evident que esta volta volen que la cosa isca avant: perquè, òbviament, qui s’atrevirà a arrenglerar-se, com estem fent ací, al costat dels nazis? Eh?

palpatine

El líder de Ciudadanos, a punt de firmar un pacte

Sí, algú em dirà i amb raó que el BNG, al cel sia, també volia l’horari que propugna ara la Santa Aliança Mórdor-Màtrix-Palpatine PP-PSOE-C’s. Però, clar, les coses no són igual a Galícia que a València, amics meus. Jo als gallecs els comprenc (bé, no a tots), que a ells se’ls fa de nit a l’estiu una hora després que a nosaltres, a les deu i mitja. Però ja em direu què farem els valencians els dies més llargs de l’any, amb l’horari de Greenwich, quan se’ns faça de dia a les 5 del matí i de nit a les 8 i mitja. Matinar més? Faig compte que no…

En estes coses, el que cal és ser analítics i preguntar-se: qui es beneficia d’eixe canvi? Bé, vull dir: qui es queda els xavos per a endur-se’ls al Panamà? I, en lògica conseqüència: qui paga la factura? Perquè una cosa porta l’altra… I la factura, amics meus, la tornem a pagar, per damunt de tot, els valencians (i els catalans, i els balears, i els murcians!), que som els que estem més cap a l’est (i se’ns fa de nit més enjorn). Open your eyes, per l’amor de Déu!

Per si en queda cap dubte, l’aclarisc: la factura no és cap metàfora. Em referisc, és clar, a la factura de la llum. Perquè el raonament és senzill: si es fa de nit una hora abans, hauràs d’encendre els llums a casa una hora abans. I una hora meua, una hora teua i una altra hora del veí… ja ho tenim! Més diners per als sueldassos dels directius de les elèctriques! Que a vore si ens pensem que les portes giratòries giren soles!

En definitiva, el sil·logisme últim també és ben simple i entenedor: si PP, PSOE i C’s estan d’acord en algun tema, el que siga, posem-nos a tremolar. I, això sí, de seguida la mà a la cartera. Com a mínim, que no ens agafen desprevinguts i que, quan paguem, no fem cara de bovos.

Advertisements

One comment on “El fus horari i la santa aliança

  1. Abelard Saragossà
    20 Abril 2016

    M’he rist molt, Juli, llegint l’escrit. I, alhora que ria, veia l’enganyifa. Convindrem que riure i formar-se alhora deu ser una de les maneres més bones d’instruir-se.

    Per cert, al principi no ho entenia. Jo pensava en els meus avis: alçar-se a les cinc (¡o a les quatre!) i dinar a migdia (és a dir, a les dotze). Però, és veritat: no ho faríem (i més tenint en compte els qui imiten els de Madrid i cada volta dinen més tard). Per tant, la cosa és tan clara com el sol de migdia: ¡a pagar més llum!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20 Abril 2016 by in Societat.
%d bloggers like this: