eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Diners i justícia. Visió de Frank Capra

Continuant el visionat de pel·lícules clàssiques dirigides per Frank Capra, vull parlar hui de dos que em semblen remarcables per molts factors: Mr. Deeds goes to town (1936) i You can’t take it with you (1938). Estes dos obres van ser traduïdes al castellà, respectivament, així: El secreto de vivir i Vive como quieras. Ni en un cas ni en l’altre són ni mig justificables eixos canvis de paradigma, atés que, en la primera, el valor simbòlic de the town –Nova York– com a niu d’escurçons no hauria de ser negligit ni atenuat arran d’un títol tan grandiloqüent i, en conseqüència, excessiu. Mentre que, en la segona, obviar la literalitat del títol (No pots endur-te’ls amb tu) eradica la interpretació principal que se’n deriva, que és que, per molts que en tingues, no te’ls podràs emportar a l’altre barri.

lionel barrymore, james stewart, jean arthur & edward arnold - you can't take it with you 1938

Escena de You can’t take it with you

Frank Capra reflecteix constantment en les seues obres un menyspreu absolut cap a l’acumulació irreflexiva dels diners. I, per contra, els considera un tresor si, en comptes de ser acumulats, serveixen per a millorar la vida de la gent. Pareix obvi. En teoria –que no en la pràctica–. En l’excelsa It’s a wonderful life (1946) –en castellà, Qué bello es vivir–, el personatge principal, George Bailey, protagonitzat magistralment per James Stewart, és un prestador que no coneix la usura i que ajuda tots els veïns del seu poble, Bedford Falls, a costejar-se una casa. En Mr. Smith goes to Washington, el senador Jefferson Smith (també protagonitzat per Stewart) lluita contra tot l’statu quo econòmic i financer que mou els fils de la política al seu lliure albir amb l’únic objectiu d’enriquir-se més i més. En Mr. Deeds goes to town, Longfellow Deeds, un tranquil home de poble protagonitzat per Gary Cooper, rep una inesperada herència de vint milions de dòlars que li permet conéixer la cobdícia sens mesura de tota una galeria de monstres novaiorquesos i, alhora, les necessitats bàsiques que pateix la majoria de la població. En You can’t take it with you, la crítica és més explícita i confronta dos models vitals: el dels qui s’han després dels lligams de l’avarícia econòmica i el dels qui són implacables taurons financers.

mrdeeds2

Mr. Smith goes to town, amb Gary Cooper i Jean Arthur

En Mr. Deeds goes to town, el senyor Deeds és jutjat, acusat de bogeria, per voler utilitzar els diners obtinguts en l’herència per a ajudar les persones més necessitades. En una frase per a emmarcar, pronunciada durant el judici que va haver d’afrontar, el personatge de Deeds, protagonitzat com hem dit per Gary Cooper, parafrasejant ve a dir açò: “Si vostés naveguen en un iot i, de sobte, es troben una persona en una barca, cansada de remar, i, a l’altre costat, en veuen una altra que xipolleja a punt d’ofegar-se, a qui ajudarien primer?” Pareix obvi, de nou. En teoria. Perquè en la pràctica només cal fer una ullada a la crisi dels refugiats sirians per a adonar-nos que, ací, els del iot no ajuden els qui s’ofeguen i, fins i tot, han robat els rems als de la barca.

Youcanttakeit2

En You can’t take it with you, es produeix de manera colpidora un fenomen que esdevé una constant en la filmografia de Capra: la filantropia. O, dit d’una altra manera, una mena de confiança última en la bondat humana. Així, el protagonista negatiu, el ric avariciós, acaba reflexionant sobre el seu modus vivendi (això sí, després d’haver deixat algun cadàver en la cuneta) i canvia per a seguir el model del seu antagonista, el iaio que comparteix tot el que té i, per això, té també un fum d’amics. Això mateix també es pot vore de manera corprenedora en It’s a wonderful life, on George Bailey és ajudat per tots els seus veïns quan és ell el que es veu en una gran dificultat econòmica. O en Mr. Smith goes to Washington, quan el senador Joseph Paine acaba discernint el bé i el mal i penedint-se públicament d’haver caigut en la teranyina de la corrupció.

Però, sobretot, esta confiança en la humanitat –i, de retop, en el sistema– és perceptible especialment en la visió que Capra atorga al paper de la justícia. Com a exemple, ens basarem en dos personatges secundaris, però molt significatius: el president del Senat que valora la intervenció del senador Smith en Mr. Smith goes to Washington; i el jutge que presideix el cas de Longfellow Deeds en Mr. Deeds goes to town. Tots dos adquireixen un aspecte d’homes venerables, amb grans coneixements i, sobretot, amb empatia, capaços de sentir una indissimulada simpatia cap als joves protagonistes, que vénen d’un lloc recòndit amb uns ideals –i una claredat d’idees, atorgada per la perspectiva– que ja no és gens fàcil trobar en el maremàgnum i el brogit d’on es prenen les decisions.

mrdeeds

Ben probablement, Capra se sentiria molt astorat en un món en què, posem per cas, els jutges engarjolen titellaires, deixen lliures polítics corruptes i ni tan sols investiguen els empresaris corruptors. En un món en què la riquesa econòmica està encara més mal repartida que aleshores i amb la diferència que ara, si volem, sí que podem saber que hi ha massa gent que passa fam –i mor de fam– (altra cosa és que vulguem saber-ho, és més cool penjar fotos de dinarots en Facebook). En un món en què el vedetisme i la insubstancialitat controlen les institucions –totes, també les acadèmiques– sense més projecte que el propi autobombo i el narcisisme més desfermat. En un món, en definitiva, en què els del iot xamen tot tipus de substàncies mentre molts s’ofeguen i els de les barques pengen fotos en Facebook de qualsevol llesca de pa que tinguen a mà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 19 febrer 2016 by in Cinema.
%d bloggers like this: