eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Interpretació dels resultats del 20D

Per a aproximar-nos amb un mínim de rigor als resultats de les eleccions generals del passat 20 de desembre, hem de fer necessàriament un exercici comparatiu que tinga presents tant les dades de les darreres eleccions autonòmiques, com les de la convocatòria de 2011. Eixa doble perspectiva ens permetrà analitzar cap a on tendeix hui dia l’electorat valencià. Comencem.

La participació ha pujat respecte al maig en 210.000 persones (hem passat, grosso modo, de 2.490.000 votants a 2.700.000). En canvi, la puja respecte a 2011 és menor, només de 60.000 participants més.

Eleccions20DPV

Respecte a les autonòmiques, el PP ha sumat 186.000 sufragis més, el PSOE 25.000, Ciudadanos 117.000 i IU 5.000. Només la coalició entre Compromís i Podem ha perdut vots respecte a maig. En concret, 61.000. És esta una dada tal volta colpidora, atés l’èxit que ha obtingut la candidatura entre valencianistes i regeneradors. Però, alhora, és també ben rellevant.

No obstant tot això, respecte a 2011 les xifres permeten conclusions ben diferents: el PP perd 553.000 vots, UPD desapareix (de 146.000 aleshores a 17.000 ara), el PSOE se’n deixa 167.000 i IU 58.000. En el pol oposat, C’s suma els 423.000 trets ara i la coalició entre Compromís i Podem n’afig 546.000 als 125.000 obtinguts en 2011 i que feren diputat a Joan Baldoví.

celebracio

Si fem, doncs, tres blocs, on el PSOE ens serveix de centre sociològic i situem, d’una banda, la dreta centralista i espanyolista, i de l’altra, l’esquerra plurinacional i el valencianisme, les dades són encara més significatives:

  • 2011. Compromís + IU: 295.000 vots (11,3%) | PSOE: 697.000 vots (26,8%) | PP + UPD: 1.536.000 vots (59%)
  • 24M. Compromís + EU + Podem: 838.000 vots (33,7%) | PSOE: 505.000 vots (20,3%) | PP + C’s + UPD: 988.000 vots (39,7%)
  • 20D. És el Moment + IU: 782.000 vots (29,3%) | PSOE 530.000 vots (19,8%) | PP + C’s + UPD: 1.277.000 vots (47,8%)

Les dades, doncs, no permeten establir cap patró fix de comportament electoral. Només el PSOE manté un descens de percentatge (però no de vots). La dreta sociològica al País Valencià, profundament espanyolista i reaccionària, ha perdut, això sí, la solidesa d’antany, de manera que es pot constatar que a hores d’ara queda lluny del 60% de vot acumulat i se situa, en el millor dels casos, lleugerament per davall de la suma dels altres dos blocs. Alhora, es pot comprovar que, en tres eleccions consecutives (si hi afegim les dades de les Europees, on IU, Podem i Compromís van assolir un 26,5% al nostre territori) s’ha consolidat un pol, al voltant del 30% de vot, que abans no existia (o era pràcticament testimonial) i que du per bandera la regeneració democràtica, la justícia social i la dignificació nacional valenciana.

En este sentit, el context sembla ser bastant volàtil. L’erosió que ha patit i continua patint el PSOE tendeix, generalment, a engrossir el bloc de l’esquerra, però també alimenta substancialment les marques blanques del bloc de la dreta. Tanmateix, els fluxos de vot no es poden entendre només arran de l’eix esquerra-dreta, sinó que n’hi intervenen almenys dos més que són cabdals per a interpretar què ha ocorregut amb els 61.000 vots perduts per És el Moment respecte a autonòmiques. Estos dos eixos són els següents: nou-vell i València-Espanya.

El primer d’estos dos eixos té una particularitat que el fa, si més no, paradoxal i inquietant: l’aparició sufragada de C’s ha permés encabir un perfil nou dins del bloc ranci de la dreta espanyolista, que fins fa ben poc era exclusiu del PP. Què provoca això? Doncs neutralitzar este eix. Ho expliquem: si l’eix nou (Podem, Ciudadanos) s’oposa al vell (PSOE, PP), però uns s’assimilen a l’espai de l’esquerra (Podem, PSOE) i els altres al de la dreta (C’s, PP), el que ocorre és que este criteri deixa de ser rellevant.

A esta teoria han jugat la majoria de les empreses demoscòpiques espanyoles, sense tindre en compte l’eix que, malgrat tot, continua sent definitiu: València-Espanya (o perifèria-centre). Este eix, en un grau divers, és el que impedeix assimilar Podem com una mena de marca blanca del PSOE, ja que ha assumit amb convicció el que és hui dia un autèntic tabú per al PSOE: la plurinacionalitat de l’estat. A més, l’abandó de la política d’esquerres per part dels socialistes també ha deixat eixe espai expedit per al partit morat, que també s’ha beneficiat del sempitern estat ruïnós d’IU. En canvi, en este eix, C’s i el PP continuen sent idèntics, indistingibles –com també ho era UPD–: dos rècues de hooligans bramant cançonetes futboleres.

Albert Rivera i Alic

Hi ha, però, un aspecte que s’escapa de la interpretació en estos tres eixos. I és el flux que, necessàriament, s’ha produït entre el PP i Compromís, en les dos direccions, entre el 24 de maig i el 20 de desembre. És a dir, els 61.000 votants que ha perdut la coalició És el Moment de maig a desembre deuen haver tornat, en bona lògica, al PP, d’on probablement procedien. Així per tant, quin és l’eix que vehicula este flux de vots?

La pregunta ha de quedar en l’aire. O almenys ací no tenim cap resposta suficientment redona. Tal volta, podem elucubrar que eixe vot va oscil·lar del PP a Compromís a través de l’eix territorial i que ha retornat al PP a través de l’eix esquerra-dreta (per una certa reticència a votar a Podem). Si més no, ens sembla la hipòtesi més plausible.

En el cas que l’explicació siga eixa, caldrà extraure’n que és un peatge certament assumible per Compromís, tenint en compte quina era l’alternativa i quins resultats s’han donat en unes altres comunitats autònomes. És a dir, no es pot analitzar eixa pèrdua moderada de la confluència entre Compromís i Podem sense tindre present que l’actual quadripartidisme és molt més rocallós que l’antic bipartidisme de 2011. Fa quatre anys, Compromís i altres partits nacionalistes, com GBai, Bildu o BNG, es van vore afavorits no només per l’eix territorial, sinó també pel regenerador. I això, ara, ha canviat. I molt.

Així, ara podem mirar-nos en diversos espills que reflecteixen, com a mínim, una imatge astoradora: Bildu ha passat de 333.000 vots a 218.000 i de 7 a 2 escons; el BNG de 183.000 a 70.000 i de 2 escons a cap; CC de 143.000 a 81.000 i de 2 a 1; GBai de 42.000 a 30.000 i sense escó. Tan sols Més puja lleugerament i passa de 31.000 a 34.000 vots respecte a 2011, però es queda igualment sense escó i ben lluny dels 65.000 vots d’autonòmiques (on va obtindre més d’un 15% de vot).

nacionalistes

Jugaríem a la ciència-ficció si tractàrem de predir què hauria ocorregut amb Compromís si hi haguera concorregut sol. Però, en qualsevol cas, no sembla inversemblant suposar que podria haver registrat xifres similars a les de Més o GBai, que també van replegar grans resultats en autonòmiques i que ara s’han quedat fora de joc.

Anuncis

2 comments on “Interpretació dels resultats del 20D

  1. Jordi
    25 Desembre 2015

    Quant als 61.000 vots perduts per la coalició “És el Moment” respecte a la suma dels vots de Compromís i Podemos el 24 de maig passat, també hom podria dir que hi ha hagut votants de Podemos amb reticència a votar una opció clarament nacionalista com ho és Compromís. La qüestió és, per tant, qui ha perdut més vots amb la coalició per a les eleccions generals: Compromís o Podemos?

  2. Josep
    25 Desembre 2015

    Potser també caldria tenir en compte que les eleccions generals de 2015 s’han jugat en les televisions i ràdios de Madrid, i en les xarxes socials, i potser no s’ha treballat o demanat el vot personalment a contactes, coneguts i sobretot la família

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 22 Desembre 2015 by in Compromís.
%d bloggers like this: