eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

La madama i el Pasqualot

La madama i el Pasqualot podria ser perfectament un sainet valencià de finals del XIX firmat pel mateix Eduard Escalante. Però no: es tracta d’una obra actual, de caràcter còmic (tant, que frega l’esperpent) i que gira al voltant d’uns valencians benestants, que gogen d’una privilegiada posició social i que obrin de bat a bat les portes de sa casa a un grup de professors universitaris forans, que gasten maneres de senyorets, però, en realitat, no tenen ni un clau.

La peça, com veem, calca l’argument de la celebrada obra d’Escalante, Tres forasters de Madrid, fins al punt que és justament d’una universitat d’esta ciutat d’on vénen els professors. En La madama i el Pasqualot, els dos protagonistes principals estan convençuts que els professors universitaris de Madrid seran un esperó per a millorar la seua influència fora de València. Tanmateix, els professors són en realitat uns pidolaires que pequen de ganduls i que han estat vivint durant anys d’una vèrbola engalipadora, però són incapaços de fer cap faena seriosa i respectable.

tresforasters

Per l’obreta apareixen tot un seguit de personatges que tracten d’advertir la madama i Pasqualot que estan sent víctimes d’un engany, però no ho aconsegueixen. D’estos, el més significatiu és l’oncle Figuera, que veu com la madama (que és la seua neboda) està a punt de balafiar tot el cabal familiar lliurant-se en mans dels professors i pagant-los tots els capritxos, que ells disfressen de projectes. Pasqualot, padrastre de la madama, ha sigut sempre suspicaç amb l’oncle i encara anima més la madama a patrocinar les despeses dels forasters.

La peça mostra com, amb gran habilitat, els professors es guanyen la confiança dels dos protagonistes i enrareixen la relació d’estos amb els seus familiars, simbolitzats magistralment per l’oncle Figuera. Este, quan veu que la madama ha caigut quasi completament en la teranyina dialèctica dels forasters, li diu: “No cal que li faces cas a l’oncle, però escolta el que et diuen els teus millors amics. O ja no és important per a tu tot el que has viscut amb ells?”

No obstant el to burlesc general, la peça avança cap a un desenllaç dramàtic en què s’evidencia l’engany perpetrat pels professors. Així, l’oncle Figuera descobreix de casualitat que eixos mateixos professors ja havien escurat uns familiars llunyans catalans, anomenats Inés, Pere i Caterina-Eva. L’oncle s’afanya a contar-li-ho a la madama, però esta no vol escoltar-lo i es consuma la pèrdua de tot el cabal econòmic i patrimonial familiar.

La moralitat de l’obreta és manifesta i recupera, com diem, la de la tradició sainetesca més típicament valenciana: cal no enlluernar-se davant dels qui vénen de fora i només tenen aparença.

Potser ho tindrem més clar el segle que ve.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21 Octubre 2015 by in Compromís.
%d bloggers like this: