eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Somriure taronja no cuca l’ull a cueta morada

Ja són dos les potes sobre les quals se sosté Compromís que s’han expressat democràticament sobre les seues preferències a l’hora de concórrer a les eleccions espanyoles. El Bloc i Gent de Compromís (els adherits directament a la coalició) s’han expressat amb una claredat diàfana: no són partidaris d’anar coalitzats amb una marca (Podemos) en franca regressió i allunyada dels postulats essencials que defén Compromís com a partit d’estricta obediència valenciana.

IMG_20150919_205707

Tant els motius dels qui van prendre part per presentar-se en solitari, com els dels qui van optar per sondejar un pacte amb preeminència valencianista, són igualment lícits, per descomptat. Els uns creuen que, en el moment històric més dolç del nacionalisme valencià, no seria comprensible diluir la marca ni esdevindre el gaiato d’una formació amb més ombres que llums. Els altres aspiren a captar tot un nínxol de votants regeneradors i unir-los sota un mateix paraigua, per molt que el component valencianista de Podemos siga, si més no, dubtós, i això podria generar fuites i decepció entre els simpatitzants més actius de Compromís. Tots dos grups, però, han exercit el dret a expressar-se democràticament, a incidir en decisions polítiques que, més avant, poden ser rellevants per al nostre país. I això, participar en estes decisions -que els ho pregunten als catalans-, acaba sent un costum ben sa que millora la qualitat cívica de la nostra societat.

IMG_20150928_175132

Per ara, doncs, un 74% de la militància del Bloc i un 60% de la de Gent de Compromís determina un clar avantatge per a evitar un pacte que molts entenen antinatura i contraproduent. L’exemple està disponible per al qui el vulga seguir (Iniciativa i Els Verds). Entre tots els qui componen Compromís s’ha de definir una actuació tan determinant com esta, sense imposar visions pel pes orgànic ni pel carisma d’algun destacat membre. Si la democràcia interna va ser bona per a encimbellar com a candidata a Mònica Oltra -una política magnífica i un exemple a seguir-, també ho ha de ser per a dir no (o sí, vés a saber) al pacte amb Podemos.

I, malgrat que les eleccions catalanes han posat en evidència el declivi de la formació morada, no ha de ser esta la raó que, almenys als militants, els duga a prendre una decisió en un sentit o un altre, sinó les coincidències que, honestament, senten que alberguen amb Podemos. Perquè, en política, com en tants altres àmbits, no és només arribar, sinó també conviure i treballar amb trellat, amb uns objectius comuns, una volta que ja has arribat. I no hi ha millor manera de decebre els votants que, després, formar un batibull cada volta que toque prendre qualsevol decisió.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28 Setembre 2015 by in Compromís.
%d bloggers like this: