eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Les eleccions catalanes que vénen

Fem una miqueta de memòria:

En les eleccions municipals de maig, la suma entre CiU, ERC i la CUP es va enfilar fins al 45% de vot, mentre que la suma de PP, PSC, C’s i L’Entesa (ICV + P’s) en va assolir un 43,8%.

En les eleccions europees de 2014, la suma entre CiU, ERC, Primavera Europea i Bildu-BNG (la candidatura que recolzava la CUP) se’n va anar al 46,1%, mentre que la de PP, PSOE, C’s, ICV, P’s i UPD va arribar al 46,6% (en ple auge del partit d’Iglesias).

En les autonòmiques de 2012, els percentatges de CiU, ERC, CUP i SI van suposar un 49,1% de vot, mentre que les de PP, PSC, C’s, ICV i PxC en van arreplegar un 45,5%.

Cal recular fins a les espanyoles de 2011, abans que esclatara amb tot el seu abast el moviment sobiranista català, per a trobar unes dades substancialment diferents. Aleshores, CiU i ERC van sumar un 36,4% i PP, PSOE, C’s, ICV, UPD i PxC un 58,3%.

Possiblement, de totes estes dades, la que aporta més llum sobre com es troba el procés, és la de les eleccions europees. El contrast amb la contesa de 2009 és flagrant: en aquella ocasió, CiU i ERC van obtindre un 31,6% de vot, mentre que PP, PSOE, ICV, C’s i UPD en van registrar un 61,3%. És a dir, 15 punts percentuals es van desplaçar entre 2009 i 2014 des d’opcions unionistes fins a opcions independentistes. Poca broma.

Cert és que tots estos resultats no dibuixen blocs monolítics, perquè, d’una banda, no tenim més remei que comptar CiU unida, i de l’altra, ICV també solia tindre votants sobiranistes. Però, a grans trets, podem inferir-ne que, a hores d’ara, el vot de caràcter independentista està lleugerament per damunt del vot unionista… o no.

CIS_catalunya_2015L’enquesta preelectoral del CIS per a les eleccions autonòmiques del 27S té una característica fonamental que cal subratllar: replega unes dades de vot declarat altíssimes. Això vol dir que un 68,6% dels enquestats declara inequívocament quin partit votarà. Esta dada és especialment valuosa atenent que, en les catalanes de 2012, el percentatge de participació va ser del 69,6%. Només quedaria, doncs, 1 punt per atribuir. O, en el cas que suposàrem una afluència històrica del 75%, tot just caldria atribuir en la cuina uns 6 punts i mig.

Imaginem, per tant, que es dóna eixa participació massiva del 75%. D’acord amb l’anàlisi de la majoria d’experts, un percentatge tan alt seria sinònim de mobilització de l’unionisme. No seré jo qui negue les llegendes urbanes, però sí que farem tot seguit alguns càlculs, per pur divertiment. Ens fixarem en les dades d’intenció directa de vot (IDV) que replega esta enquesta (percentatges sobre cens) i les transformarem a un supòsit de participació del 75%. Sense pressuposar gens de vot ocult a cap formació, l’estimació seria:

Junts pel Sí: 43,07% | CUP: 7,47% | PSC: 9,87% | PP: 5,2% | C’s: 11,73% | CSQP: 11,47 | Unió: 1,33% | Altres partits: 1,33%

Sumades estes xifres, obtenim un 91,47% de vot vàlid a candidatura, de manera que només caldria atribuir un 8,53% de vot ocult als distints partits. Doncs bé, imaginem que sí, que la llegenda urbana és certa i que tot eixe vot ocult és unionista. Fins i tot en este supòsit tan favorable a este segment, els partits sobiranistes (JxS i CUP) sumarien un 50,54% de vot, mentre que els unionistes (i ens permetem l’anomalia de comptar-hi PACMA o Escons en Blanc) es quedarien en el 49,46%. I, insistisc, això seria atribuint tot el vot ocult als unionistes i comptant com a tal tots els vots de CSQP, PACMA i EB.

Com es traduirien estes dades a escons? Això ja és molt més complicat, perquè hauríem de distribuir el 8,53% de vot ocult entre les forces unionistes. Atesa la tradició, el PP és qui més en sol replegar, fins al punt que en 2012 va multiplicar la IDV del CIS per 2,23 punts. Suposem-los, per tant, 6 punts més, és a dir un 11,2%. I distribuïm els 2 punts i mig que queden a parts iguals entre PSC i C’s: 11,15% i 12,97%. Amb este supòsit, els tres partits més nítidament espanyolistes sumarien un 35,32%, un poc més que en 2012, de manera que sembla un supòsit plausible.

Si apliquem estos supòsits d’acord amb la distribució per circumscripcions registrada en 2012, els resultats serien:

Partit Barcelona (85) Tarragona (18) Lleida (15) Girona (17) Total
% Escons % Escons % Escons % Escons
JxS 38,70 35 44,46 10 57,40 10 57,67 12 67
CUP 7,30 6 7,68 1 6,55 1 9,04 1 9
PSC 11,90 10 10,49 2 8,05 1 7,77 1 14
PP 11,47 10 12,91 2 9,74 1 8,24 1 14
C’s 14,46 13 12,46 2 5,72 1 6,13 1 17
CSQP 12,92 11 7,94 1 6,24 1 6,84 1 14

En definitiva, trobaríem que, en un supòsit en què absolutament tot el vot ocult va a parar a les opcions unionistes, la candidatura de Junts pel Sí, amb poc més del 43% de vot, estaria a un únic escó de la majoria absoluta, que superarien àmpliament amb la CUP (76 escons). I que la suma entre estes dos opcions significaria el 50,54% del vot. Tot això a pesar que partim d’una participació massiva (el 75%), que mai no s’ha produït en unes eleccions autonòmiques catalanes (encara que mai abans havien sigut tan importants com ara).

Pot capgirar-se esta distribució de forces durant la campanya electoral? Resulta difícil de saber, però, tanmateix, hi ha un fet que cal subratllar: els quatre partits unionistes estan disputant-se un mateix sector poblacional (els descendents de la immigració d’identitat nacional espanyola) mitjançant massa sovint soflames etnicistes (que a Catalunya estan més que superades). D’alguna manera, renuncien tots quatre al centre sociològic català, és a dir, al segment poblacional més o menys equidistant entre les postures sobiranista i unionista (del qual se solia nodrir ICV i, fa més temps, el PSC). Esta renúncia s’explica sobretot arran del càlcul electoral que tots quatre partits fan de cara a les eleccions espanyoles. Però, és una postura sensata o, almenys, rendible electoralment?

Ho vorem prompte, però ausades que no ho sembla. I reforça esta sensació el fet que l’establishment hispà no haja tingut cap millor idea que buscar unes declaracions prounionistes d’Obama, Merkel i Cameron, que apel·len directament a la por. Com en l’edat mitjana. Alguns encara creuen que la por és l’antídot del riure. Quan resulta que és justetament al revés.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18 Setembre 2015 by in Catalunya.
%d bloggers like this: