eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Les eleccions andaluses traslladades a les valencianes

El resultat de les eleccions andaluses del passat diumenge deixen, per damunt de tot, un titular trobe que inqüestionable: Susana Díaz és una gran estratega i li ha eixit perfectament l’aposta. Sí, és cert que el PSOE ha perdut 4 punts percentuals i vora 120.000 vots, però això és pecatta minuta en comparació amb el botí obtingut: quatre anys més de govern i, sobretot, un canvi en la inèrcia perdedora del seu partit. Els altres titulars, que anirem desglossant a poc a poc, també són sucosos. Comencem.

andEl triomf del PSOE andalús serà una ajuda per a Ximo Puig? Ho podia haver sigut, però trobe que, si ho era, ja l’han balafiada. El PSOE valencià parteix de molt més avall (l’última referència vàlida, les europees, contrasten el 21% del PSOE valencià amb el 35% de l’andalús) i, a més, la mania de Puig de fitxar independents per a les llistes autonòmiques està desanimant i avalotant la tropa. Això ha provocat que algun dels díscols haja filtrat l’enquesta real que el PSOE va filtrar edulcorada a la premsa: resulta que estan pitjor del que deien i ells ja deien que no estaven massa bé… Per tant, el 21% al·ludit, el de les europees, ja seria un percentatge que, estic segur, signarien de cap a Blanqueries. Jo els predic, hui dia, un 18%.

and2El cas del PP s’ha d’analitzar lligat a C’s. El PP ha perdut a Andalusia un terç dels vots, 13 punts percentuals i 17 diputats. C’s ha obtingut un 9% i 9 diputats. Òbviament, no tot el que ix del PP va a parar a C’s, però sí un grapat ben consistent… que anirà augmentant. En esta tessitura, C’s s’erigeix com el destinatari idoni per als que fugen del PP: és el PP B, és a dir, són els del PP rebotats, no fan ois a la corrupció ni a la dreta extrema. Això com es trasllada al País Valencià? Doncs amb temença. Amb eixa via oberta, l’hecatombe que se li pot preveure al PP i que jo calcule en un 27% de vot vàlid (recordem que en europees va obtindre ací un 29% de vot i que ve d’un 49% en 2011) implicarà, de l’altra banda, un creixement brutal de la marca blanca, C’s. Si es repetira el cas andalús, els 22 punts que perdria ací el PP es traduirien en 15 punts per als de l’apòstrof.  És això possible? Per desgràcia, trobe que sí.

Rosa Díez a punt que li facen un Lizondo

Rosa Díez a punt que li facen un Lizondo

A més, el bon resultat que preveig per a C’s té un altre ingredient que encara lliga més la salsa: la destrucció d’UPD. Els resultats a Andalusia són l’epitafi de la formació de Rosa Díez, massa egòlatra per a saber fer un pas arrere. El declivi d’esta formació comença amb la mala gestió del bon resultat en europees (un 6,5% estatal), amb la inoblidable cara de pomes agres de la líder, envejosa de l’èxit de Podemos (un 8%, tampoc hi havia tanta diferència). Doncs bé, amb UPD sentenciada, hi ha un grapat de vots que no oscil·laran entre estos i C’s, i que aniran a engrossir el compte dels segons. Per això trobe que eixe 15% és versemblant.

Per altre costat, el resultat de Podemos és perfectament insubstancial. En les dades d’este partit es veu, sobretot, l’eficàcia de l’estratègia de Susana Díaz. Podemos també pateix d’egolatria (i d’una certa desídia a l’hora de treballar), de manera que obtindre menys d’un 15% de vot, quan has anat proclamant que el teu objectiu era “assaltar el cel”, converteix un resultat molt digne en un autèntic fracàs. Més encara si tenim en compte el context en què queda el Parlament andalús, que els deixa absolutament lligats de mans i peus: si donen suport en algun tema al PSOE, estaran donant suport a la casta. Si s’oposen en algun punt al PSOE i el PP fa el mateix, estaran aliant-se amb l’altra casta. En fi, ells sabran, això és el que sol passar quan vas proclamant que només tu eres bo.

Això està massa fosc. Jo el cel el feia més claret...

Això està massa fosc. Jo el cel el feia més claret…

Com es trasllada això al País Valencià? Sincerament, crec que els punxa el globus. Ausades que Andalusia era territori complicat, però Teresa Rodríguez era una candidata molt més atractiva i conseqüent amb l’ideari primigeni de Podemos que no Antonio Montiel, exassessor personal de Joan Lerma. A més, si tenim en compte que totes les enquestes que han publicat dades directes oferien un resultat a Podemos molt més alt de l’obtingut finalment (per damunt del 20%, semblant al que els preveuen ací), no pareix desgavellat predir-los el mateix sostre del 15%, amb un perill real que vaja davallant.

En esta última possibilitat es basen les expectatives d’EU de superar el 5% de vot. IU a Andalusia no ha arribat al 7%, quan venien del 12%. Un descens en les mateixes proporcions els deixarà, sens dubte, per davall del llindar d’accés a les Corts Valencianes. Les enquestes pareixen indicar justament això. I, probablement, la creació de tants “guanyems” ací i allà, en comptes de guanyar res, acabarà implicant que se sepulte el nom d’EU i que perden embranzida per a les autonòmiques. Els predic hui dia prop d’un 4% de vot.

Em deixe per al final Compromís. Si en totes les enquestes se’ls atorga un sòl del 10% (que ja seria un resultat acceptable i un increment considerable), dels resultats a Andalusia es poden vore afavorits en diversos sentits: d’una banda, els votants limítrofs amb EU tindran probablement més arguments per a votar els valencianistes arran del risc real que estos últims no assolisquen el 5%; d’una altra, els limítrofs amb Podemos potser hauran quedat decebuts per la insubstancialitat del resultat a Andalusia i, posats a triar, entre Mònica Oltra i Antonio Montiel no trobaran color; finalment, de l’última banda, si el PSOE no sap gestionar eixe vent favorable i continua enfangat en les seues disputes internes (com pareix), tal volta alguns votants acabaran veent amb millors ulls l’opció de votar Compromís (de fet, entre els votants socialistes, candidats valencianistes com Oltra o Joan Ribó obtenen més bona valoració que Puig o Calabuig).

Tot i això, hi ha una altra banda que és fonamental que Compromís treballe de valent: la regionalista que, fins ara, recalava en el PP. Eixa és l’única que no pot anar a parar a un partit tan sofisticat i nacionalista espanyol com C’s. Eixa és, també, la clau de volta que deu desnivellar el resultat en les eleccions valencianes. Si no hi ha eixe transvasament de vot, la dreta (PP, C’s i UPD) podrà superar el 45% i, segons com es distribuïsca, tindrà opcions de governar.

En definitiva, a dos mesos exactes de les eleccions i després d’haver calculat com afectaran ací els resultats d’Andalusia, la meua previsió en percentatges és la següent: PP 27%, PSOE 18%, C’s 15%, Podemos 15%, EU 4%, UPD 3%, Compromís 13%. Si no anara desencaminat, amb EU i UPD fora, PP i C’s obtindrien un 42% de vot, mentre que PSOE, Podemos i Compromís un 46%. Encara hi ha molt per vore, però, en qualsevol cas, l’escenari que he dibuixat no m’encoratja especialment, sobretot perquè recauria en un partit de bolquerets, poc donat a la faena i molt al soroll mediàtic, una responsabilitat tremenda que dubte molt que sàpien assumir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 25 Març 2015 by in País Valencià.
%d bloggers like this: