eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Campanya electoral gratuïta a favor de Podemos

Els defensors del sistema estan fent-li una campanya electoral brutal a Podemos. Precisament ara, quan esta formació havia arribat a un punt d’inflexió, a la primera crisi de creixement, a la primera indigestió interna, precisament ara, dic, els tornen a donar ales. Perquè, contextualitzem:

Cagaet i pixaet a un mestre de la carrera que també ha trepat molt

Cagaet i pixaet a un mestre de la carrera que també ha trepat molt

Podemos va aparéixer com un bufit d’aire fresc, com una revolució assembleària que permetria als ciutadans apoderar-se, fer front als qui sempre havien mogut els fils (la famosa casta) i arribar a les institucions per a dirigir-les en benefici de les persones. Doncs bé, eixe moviment de tots contra els de dalt, del conjunt d’indignats, ha donat pas a l’encimbellament d’una única persona, a un enaltiment iconoclàstic del líder que, pràcticament, no troba precedents en la història, i quan en troba, és millor no esmentar-los.

Podemos s’ha lliurat a les mans del messies i, de passada, ha abandonat els postulats dels quals va sorgir per a esdevindre una amalgama d’etiquetes ideològiques de complicada convivència: esquerra anticapitalista, extrema esquerra, esquerra, centre esquerra, centre, socialdemocràcia, neokeynesianisme… Totes eixes, i probablement algunes més, caben dins de Podemos, que, com diu el seu líder, aspira que el voten tots els que se situen en l’escala ideològica entre el 0 i el 8. Clar. És a dir, els qui, per exemple, consideren la immigració una benedicció i els qui la consideren l’origen de tot mal; els qui defensen una renda mínima garantida i els qui diuen que els diners només per als qui en guanya; els qui van en bicicleta a totes bandes i els qui agafen el 4×4 per a replegar el xiquet dos carrers més avall de casa.

En eixe totum revolutum és clar que també caben els qui diuen que “España una, no cincuenta y una”. De fet, és eixe pensament el que impera ja en Podemos, com ho demostren les paraules de Monedero: “Nosotros somos la garantía de que España no se rompa”. Bé, d’acord. Del dret d’autodeterminació, ja parlem un altre dia, veritat? O el deixem per al Sàhara i Palestina i au. També ho demostra que Podemos tinga la web i comunique només en castellà, no siga que perden un vot d’eixos de l’Espanya unitarista. El que em xoca és que encara hi haja qui vulga convéncer a votants nacionalistes perifèrics que Podemos és “el vot útil”. És clar, útil per a tu i per al teu nacionalisme, no per a mi ni per al meu. Que per això ja hi ha qui diu que Podemos és l’acrònim de “Partido Organizado a Dedo Españolista Madrileñocéntrico, Oseaselode Siempre”.

Però no és només que Podemos haguera caigut en la iconoclàstia, en la indefinició ideològica i en el centralisme més visceral, sinó que, a més, havia col·leccionat el seu primer cas de corrupció i, açò també, el seu primer cas d’explicació que no explica res, al més pur estil Cospedal. El cas d’Íñigo Errejón amb la Universitat de Màlaga, amb una beca presencial de 40 hores setmanals a canvi de més de 1.800 euros bruts al mes (recontra, quina beca!), que cobrava però no complia, és, certament, pecatta minuta en comparació amb el que roben tots els altres. Però no és un tema menor si tenim en compte que és una entropessada comesa pels adalils contra la corrupció. La gravetat del cas no recau tant en la beca no complida, sinó en la sospitosa selecció d’Errejón per part del director del projecte (un altre membre del seu partit) i, sobretot, en el tancament de files del nucli dur (i del bla, també) defenent el que hauria de ser indefensable: que un dels seus guanye un bon jornal sense fer ni un brot.

És en este context que pren forma la campanya electoral gratuïta i molt eficient que els fan, amablement, els defensors del sistema, com déiem adés. Podemos, com qualsevol altra força política, presenta aspectes criticables que, en criticar-los, ajuden la gent a confegir una opinió argumentada i no maniquea, com vam poder comprovar arran de la molt bona entrevista d’Ana Pastor a Pablo Iglesias. Doncs bé, justament ara, és quan al presentador de La Noche en 24 Horas, Sergio Martín, se li ocorre amollar-li al messies si està d’enhorabona per l’excarceració de presos etarres. Just en la diana. I hui mateix, en El País, llancen un article en què denuncien que el líder guanya més diners que el rei i que Rajoy. Més llenya. Bravo. Totes les contradiccions de Podemos, apartades del focus, com si no existiren. Que no veuen que preguntant eixes xorrades els donen un autèntic baló d’oxigen? No veuen que tornen a situar la pilota en el seu terreny de joc? No ho veuen? O… sí que ho veuen?

Hem arribat a un punt en què no podem descartar res. Són tan poc útils els periodistes del sistema per a fer campanya a favor de Podemos sense voler? O és això realment el que pretenen? Ben mirat, Podemos pot convertir-se en el màxim garant del manteniment del sistema del 78. Quatre retocs cosmètics i, avant, quaranta anys més! Perquè, vejam: quin temor representa un partit amb un líder messiànic? Tan diferent és això del lideratge de Felipe i Aznar? Quin temor representa un partit que és una amalgama ideològica impossible de gestionar? Tan diferent és això del PSOE que renuncià al socialisme i acabà en el neoliberalisme o del PP que era de centre i escarba ara en l’extrema dreta? Quin temor pot representar un partit que és tan centralista i espanyolista com els altres? Quin temor un partit que ja tapa els seus modestos escàndols de corrupció? Quin temor? Ben probablement, no cap.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 12 Desembre 2014 by in Periodisme.
%d bloggers like this: