eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

El colp

Se’m fa difícil entendre per què els mitjans de comunicació, fins i tot els més independents, conten les coses amb informació parcial i, ni van a l’origen, ni escarben més enllà de la superfície. La no-aprovació del reglament de primàries en el Consell General de Compromís del passat dissabte, 22 de novembre, s’ha de contar amb pèls o senyals o, si no, no es conta. Perquè, a hores d’ara, si hem d’extraure una idea del que se n’ha escrit és la següent: un grup de nacionalistes radicals del Bloc (el “nucli dur”) està impedint que Compromís avance. I no. No és això. Si més no, no és només això.

L’origen. Com l’excel·lent pel·lícula protagonitzada per Paul Newman i Robert Redford, El colp, aniré titulant cada paràgraf. Este es diu l’origen. I a això vaig: quin va ser l’origen de la discòrdia? Doncs que Iniciativa (IdPV), Els Verds (EV) i Gent de Compromís (GC), sense avisar prèviament el Bloc, van afegir al reglament aprovat per unanimitat per l’Executiva de Compromís una solució per a l’únic serrell que havia quedat pendent: la ciutat de Castelló.

el_colpEl ganxo. I què van proposar? Doncs, en comptes d’assimilar-la a la resta de poblacions amb més de cent mil habitants (València, Alacant i Elx) i triar, d’una banda, el cap de llista, i de l’altra, la resta de la llista amb reserves en els llocs 3, 5 i 7; en comptes d’això, dic, en canvien el reglament, el fan ad hoc i “pacten” que no es tria el cap de llista, sinó la llista sencera, amb reserves en el 3 i el 4.

La resposta. Molts consellers del Bloc, que havien acudit al Consell General amb la intenció d’aprovar el reglament consensuat per l’Executiva, ni que fóra amb una pinça al nas, van entendre que acceptar això era excessiu. Que, de fet, no hi havia per on agafar-ho. Qui té Iniciativa a Castelló per a plantejar una mesura de força com eixa? Tinguem en compte que tant EV com GC han renunciat a les reserves de pluralitat a la circumscripció i EV a la ciutat de Castelló. Quin sentit té demanar dos quotes tan altes (el 3 i el 4) quan no hi ha cap líder destacat “a qui protegir”? (De fet, això és un oxímoron: si IdPV té líders destacats, no caldrà protegir-los, no?) Encara més: quin sentit té fer-ho, precisament, al poble en què el portaveu del Bloc és un home amb la personalitat d’Enric Nomdedéu?

El resultat. Com sabem, per ben poc, el resultat de la votació no va assolir els dos terços necessaris per a les grans decisions i el reglament no va ser referendat: 103 vots a favor, 33 en contra i 25 abstencions. Per a este tema, els vots en contra i les abstencions tant fan, són equivalents. Només amb quatre vots favorables més, el reglament s’hauria aprovat definitivament.

La reacció. La reacció de Mònica Oltra i d’IdPV va ser intempestiva. En declaracions als mitjans, que immediatament esdevingueren titulars, la mediàtica diputada reblava que tres potes de Compromís havien decidit una cosa i que només la quarta pota s’hi oposava. És clar, havia oblidat que aquelles tres potes de Compromís no sumen ni un terç de la militància i que la quarta en representa més dels dos terços. Encara més, la Mesa d’IdPV, reunida poc després de la votació, impel·lia el Bloc a acceptar el reglament, saltant per damunt de la voluntat de les bases expressada en el Consell General i, per si això fóra poc, sentenciava la possibilitat de convertir-se en una federació. Això, i no una altra cosa, fou el que replegaren els diaris. Qualsevol lector n’inferiria, per tant, que IdPV, EV i GC feien pinya per salvar Compromís; i que el “nucli dur” de nacionalistes nefands els boicotejava. Doncs no.

La veritat. Ahir, a mitja vesprada, Josep Nadal, cantant de La Gossa Sorda, regidor a Pego, candidat a les primàries per Alacant i membre de Gent de Compromís, declarava en Twitter que ell era un dels que s’hi havia abstingut. I que ho havia fet seguint el mandat de la seua Assemblea Local i oposant-se a la vella política de les quotes. No va ser l’únic que va respectar la decisió del seu col·lectiu. Els quatre membres del Bloc procedents de Castelló ciutat (quatre, no més) van fer, òbviament, el que devien fer: oposar-se a un reglament damnós per a les seues opcions electorals. També feren això, oposar-s’hi, els del “nucli dur” del Bloc. Però no tots els vots contraris provingueren del Bloc, ni el cas de Josep Nadal era una excepció.

La revelació. Al meu parer, açò que diré ara també ho haurien d’haver reflectit els mitjans si hagueren volgut transmetre una informació veraç: un grapat de membres d’Iniciativa es van abstindre en la votació. Ben probablement, perquè encara voldrien unes quotes més generoses i amb prelació a favor d’Iniciativa. Tant fa. El seu dret tenien per a votar com consideraren, per descomptat. Això no ho qüestione. En canvi, sí que qüestione que esta informació no haja aparegut enlloc. Per què? Perquè feia malbé “el relat”?

El desenllaç. El desenllaç encara està per vore. La decisió presa anit per l’Executiva del Bloc és positiva: una crida al consens i la negativa a desacreditar la voluntat de les bases. Si Compromís era (o és) diferent, serà cosa de demostrar-ho. Però, com en la pel·lícula que ens està servint de referència, El colp, amb tot açò cal anar a pams: ocorrerà, ací també, que tot és un engany la mar de ben preparat? Potser algú té interés a forçar la negociació més del que seria raonable per a tindre una coartada per a trencar palletes? No ho sé, no ho puc saber. Però només dic una cosa més: què hauria ocorregut si Enric Morera haguera anat a un acte d’Artur Mas després del 9N? Ens hauria paregut adient? Sí? No? I si en comptes de Morera i de Mas estiguérem parlant de… d’altres?

***

Post scriptum. He refet alguns paràgrafs amb nova informació que m’ha arribat i que rectifiquen algunes afirmacions sobre el vot d’alguns consellers. Agrairé tota aportació que em feu arribar, perquè el propòsit d’este escrit és aprofundir en l’origen d’esta discòrdia a fi d’evitar una pretesa col·lisió entre bons i dolents.

Advertisements

5 comments on “El colp

  1. conxa
    25 Novembre 2014

    Disculpa però només vull aclarir un punt: Josep Nadal és regidor a Pego, no a Calp. i va seguir el mandat de la seua assemblea local, a qui representa al Consell General.

  2. Joan
    25 Novembre 2014

    Josep Nadal és regidor a Pego, no a calp.

    Salutacions.

    • eljuliet
      25 Novembre 2014

      Conxa, Joan,
      Gràcies.
      Només m’ha faltat fer-lo cantant d’Obrint Pas… 😉
      Ja ho he rectificat.
      Salut!

  3. Davonet
    25 Novembre 2014

    gràcies per l’exegesi, per explicar-m’ho tot i estalviar-me la confusa lectura de notícies, comentaris, notes, articles i sentències arbitrals. Treballe amb un dels que s’hi abstingueren i no vol que en parlem fins que passen 72, demà s’acaba la quarantena, però ja no sé si vull que m’ho conte; amb esta píndola julieta m’ha quedat clar. Per cert, ¿no creus que amb jugades com esta estan reforçant el lideratge d’Enric*?

    (*) Nomdedéu, és clar

  4. Daniel Climent
    30 Novembre 2014

    Gràcies, Juli, per haver explicat coses que no eixien als mitjans, i haver-ho fet tan bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 25 Novembre 2014 by in Compromís.
%d bloggers like this: