eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

De stalinistes, carasses i caretes

Vaja per endavant que hi ha temporades en què se’m fa difícil escriure res, perquè el ritme de barbaritats que hem d’assimilar en este país humiliat i en el vergonyant país que ens humilia superen de bon tros la meua capacitat per a digerir-les. També ha d’anar per endavant que no m’ajuda gens a escriure saber que dins del meu partit hi ha stalinistes que es dediquen a menysprear companys de partit sense tan sols deixar-los el dret a rèplica i que són capaços de denunciar un company abans de fer una cosa tan valenciana com enraonar. Serà perquè, per a ells, per als stalinistes, això de la valenciania és una qüestió menor, supeditada a això de ser la “izquierda alternativa”, etiqueta que, com sabem, els ha arrabassat Podemos de manera que es troben hui amb el peu canviat: “¿qué hago con estos nacionalistas si yo soy no nacionalista español?” Doncs això. I vaja també per endavant que se’m fa un món dir res amb trellat mentre l’endimoniat procés de primàries continua just a on estava, en gestació inacabable.

El creador del photoshop

El creador del photoshop

Vagen per endavant totes eixes coses i, també, una felicitació als germans catalans, que han dut a terme un procés impecable de democràcia absoluta, tan civilitzat que ha fet dir reiteradament a tot l’espanyolisme recalcitrant coses tan sàvies com que votar era un exercici antidemocràtic, este és el nivell, senyor meu.

No són jóvens fent esport, són catalans fent democràcia.

No són jóvens fent esport, són catalans fent democràcia.

I una altra felicitació a UPD, eixe partit en implosió, fet d’enveges i d’odis; tant, que el bon resultat de les europees és el que els ha fet rebentar; eixe partit que demana els tancs per a parar les paperetes, eixe partit que morirà tot sol perquè l’odi visceral acaba esgotant fins al més rabiós. I una altra felicitació més, no podia ser de cap altra manera, a Podemos, a eixe partit, què dic partit, a eixe partidàs que havia vingut a renovar-ho tot i, per a començar, ha decidit deixar tot el poder en mans d’una única persona, del messies, i a tots els assemblearis els sembla bé, quina paradoxa, ells que van de cercle en cercle fins a la punta de pirulí. I quina sorpresa, era inimaginable això, ja veus, ni que hagueren fet paperetes amb la carassa del líder…

Te alabamos, Señor...

Te alabamos, Señor…

Dites per endavant totes eixes coses i fetes totes eixes felicitacions, vaig ja al moll de l’os: ¿vos heu fixat que, durant mesos, en este blog hi havia ací dalt, a l’esquerra, una imatge xicoteta amb les caretes somrients de Compromís?

logo_mescompromisDoncs bé, a un stalinista d’aquells a què he al•ludit adés i que forma part del meu partit, no li sembla bé. Així que, abans de molestar-lo més, he decidit canviar d’imatge. Ara he posat esta, per a evitar que hi haja cap dubte sobre quina és la meua ideologia:
senyera_valencianaAh, per acabar, una coseta més. Vull mostrar el meu suport absolut als companys d’Almussafes, que, per a mi, tenen sobirania plena per a prendre les decisions que entenguen que han de prendre. Pareix mentira que això calga dir-ho. Però, pel que es veu, cal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10 Novembre 2014 by in Compromís.
%d bloggers like this: