eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Dotze idees per al sud

Que la vigència de la línia Biar-Busot es manté intacta és una percepció que difícilment es presta a discussió. De fet, el que escriu, en més d’una ocasió, ha argumentat en to jocós que en el nostre país hi hauria d’haver tres províncies, sí: una per damunt de la línia, una altra per davall i, la tercera, el Baix Segura senceret.
biar-busotBromes a banda, resulta evident que al sud valencià es donen unes particularitats socials, lingüístiques i culturals (que després tenen correlació política) diferents de les de la resta del país. I també és innegable que Compromís, com abans qualsevol altra marca nacionalista valenciana, no ha pogut encara desxifrar eixa idiosincràsia per a arrelar amb èxit en eixes comarques. L’últim exemple d’açò ens el forneixen les eleccions europees. Els valencianistes obtingueren un 8% a tot el país, però al sud de la línia tot just es mogueren vorejant el 3% i al Baix Segura amb prou faenes assoliren l’1% en alguns pobles. Eixes dades, per molt que històricament han sigut les millors (així eren de ridículament minúscules abans), són probablement la principal taca del molt bon resultat obtingut per Compromís en eixes eleccions. De fet, va ser en les comarques del sud on la irrupció de Podemos va causar un efecte negatiu sobre Compromís, no tant perquè n’arrabassara un bon pessic de vots, sinó perquè va taponar uns potencials nous votants que van acabar optant pel partit d’Iglesias. De fet, el caràcter transgressor i regenerador d’este partit va seduir precisament els votants que Compromís havia intentat guanyar els últims mesos amb una estratègia de transversalitat que, massa sovint, acabava aigualint algunes de les que haurien de ser senyes irrenunciables de la coalició (en concret, l’ànima nacionalista).
Atesa esta situació, podem afirmar amb coneixement de causa que en Compromís, lluny de mirar-se el melic satisfets per l’elecció de Jordi Sebastià, estan intentant avaluar com capgirar este cert estancament al sud, que pot acabar suposant un llast que limite el creixement dels valencianistes en 2015. Per això, aprofitant que sóc del Vinalopó i que conec ni que siga una mica eixes terres, m’agradaria aportar una mena de pluja d’idees que Compromís, tal volta, hauria de considerar posar en pràctica per a impulsar la seua presència al sud de Biar-Busot. Ací van:
1. L’èxit de Compromís és combinar tres ànimes: la nacionalista valenciana, la regeneradora d’esquerres i l’ecologista. Al sud, molt més castellanitzat que el nord de la línia, massa freqüentment s’ha ocultat el component nacionalista, a fi d’acostar-se al votant mitjà d’estes terres. Això, per a mi, és un error, perquè sense l’ingredient valencianista el missatge de Compromís és massa paregut al d’EU i Podemos.
2. Com ha ocorregut a Catalunya, el sentiment nacionalista s’ha de conrear amb arguments de tipus econòmic. El finançament injust, la falta d’inversions, els barracons, els hospitals saturats, els dependents sense cobrar, els peatges de les autopistes, la destrucció de Canal 9… suposen motius més que suficients per a explicar als valencians del sud que pateixen una greu discriminació econòmica que els afecta diàriament.
3. Compromís hauria d’impulsar candidats joves en cada una d’estes poblacions, però amb la condició que reuniren les tres ànimes de la coalició. Desentendre-se’n d’alguna implicaria anar coixos. I ja sabem que l’èxit de la coalició és la suma dels tres components. L’aposta per gent jove es basa en uns quants postulats: primer, perquè en tenim; segon, perquè són garantia de regeneració; tercer, perquè aporten una imatge fresca allunyada dels professionals que s’eternitzen en els càrrecs.
4. La deriva cap a l’anihilació en què es troba immers el PP ha deixat òrfens de representació política dos sectors bàsics per a la nostra societat i ben dignes: el comercial i l’empresarial mitjà i xicotet. De fet, han aparegut algunes veus que proposen la creació de partits locals (per exemple, a Alacant) que defensen estos sectors. Doncs bé, Compromís hauria d’erigir-se en ferm defensor de tots dos, atés com són d’importants per al teixit econòmic valencià, per a la creació d’ocupació i per a la vitalitat de les nostres ciutats i pobles. I com fer-ho? A força de reunions, campanyes favorables al comerç local, promeses de polítiques que limiten l’avarícia de les grans superfícies (llibertat d’horaris, preus per terra…), explicacions del greuge econòmic que patim, bonificacions fiscals a la innovació productiva, etc.
5. Compromís ha de pretendre arribar a més capes poblacionals, però no ha de desatendre les que tradicionalment li han donat suport. Per això, al sud, la coalició hauria d’usar en la seua política comunicativa el castellà amb tota naturalitat (la llengua materna de vora el 60% de valencians), però no mai amb exclusivitat. En actes, comunicats, missatges en xarxes socials, etc., Compromís ha d’incorporar el castellà sobretot en estes comarques, però no pot amagar el valencià, atés que és un dels seus elements identitaris bàsics.
6. Una iniciativa interessant podria ser organitzar rodes de premsa itinerants cada dos o tres setmanes pels pobles més importants del sud, amb presència de les principals cares visibles del partit i per a tractar temes de fort arrelament local: sequera, incendis, neteja de rambles, exportacions agrícoles, crisi de la construcció, etc.
7. Un altre sector fonamental tant socialment com electoralment són els joves estudiants. Hui dia viuen situacions molt magres, obligats sovint a emigrar o a treballar per una misèria. Estos joves mereixen una atenció enorme. D’una banda, per a ajudar-los a costejar-se la seua formació; de l’altra, per a obrir-los les portes del mercat laboral. Compromís ha d’estar amb ells per a procurar-los transport universitari assequible, beques per a material, sales d’estudis, etc. I per a oferir-los convenis amb empreses, pràctiques remunerades, formació complementària, etc. Els joves, arran de la crisi, i a diferència d’altres èpoques, determinen bona cosa dels vots de la seua família. I és de justícia que passen al centre de l’acció política ja que sempre han sigut els oblidats i, paradoxalment, sobre ells recauran els deutes i les barbàries que han provocat els vells que ens han manat tota la vida.
8. Compromís ha de tindre un projecte urbà per a cada poble i ciutat. Un projecte que tinga en compte les persones i que prioritze el benestar del vianant per davant del dels conductors. Això s’aconsegueix passejant els carrers, detectant barreres arquitectòniques i prometent eliminar-les, fent avingudes sembrades d’arbres, reverdint cada població amb racons verds ben cuidats, planificant carrils bici ombrejats per arbres (per exemple, aurons, de ràpid creixement)… En fi, cal intentar crear un model de ciutat amable, menys contaminant, verd, concebut per a vianants, esportistes i ciclistes. Els pobles del sud són ideals per a fer-ho, ja que solen ser plans, humits i calorosos.
9. El camí més curt no és sempre el més efectiu. Compromís, per a implantar-se en estes poblacions, ha de trobar la seua gent i fugir de gats vells rebotats de la política. Qualsevol no és acceptable a canvi d’un grapat de vots. Al contrari: hui dia, com menys trajectòria política tinga un candidat, millor. Altrament, pot ocórrer que determinades persones facen fugir el votant natural i, a més, impedisquen la renovació dels col•lectius perquè la gent jove no vol compartir candidatura amb persones molt significades i no sempre per a bé.
10. En la mateixa línia, Compromís no ha de buscar pactes amb partits locals o verds a qualsevol preu. Entre estos últims, els que han volgut col•laborar amb la coalició (com els Verds de Villena) ja ho fan. I els que no, si no han pogut ser convençuts pels seus correligionaris d’Equo, seria preferible deixar-los estar i constituir col•lectius al marge d’estos partits.
11. La comunicació veïnal és una altra estratègia bàsica. Compromís ha de demostrar a la gent de cada poble que pot ser un instrument útil per a ells. Per exemple, pot ser una plataforma per a denunciar eixes petites coses que s’estropegen i que els ajuntaments no arreglen: senyals deteriorats, clots als carrers, acumilacions de brossa, jardins que no reguen… De fet, alguns col•lectius de Compromís sense representació municipal, com els de Benidorm i Xixona, ja ofereixen en les seues webs espais amb esta finalitat.
12. Les noves tecnologies també han de funcionar com un aliat per als col•lectius d’estos pobles. La web oficial i els comptes de Facebook i Twitter haurien d’estar tirant fum a còpia de plantejar temes d’interés local (i, això sí, fugir de les xarrades ofensives i extemporànies que suposen la tomba política de més d’un). La presència en les xarxes, per molt que ja és tinguda en compte per tots els partits, encara és hui dia un territori lliure, sense conquistar, en què el més menut pot aconseguir arribar a molta més gent de la que es podria calcular a priori.
Acabe ací esta recopilació d’idees. Espere que arriben a qui hagen d’arribar i que, en la mesura que puguen ser aprofitades, siguen aplicades allà on toque. El joc per a 2015 està obert i no podem permetre’ns continuar sent testimonials al sud de Biar-Busot.

Anuncis

2 comments on “Dotze idees per al sud

  1. Abelard Saragossà
    26 Agost 2014

    Alguna mesura, Juli, no sé avaluar-la, però el conjunt de l’escrit em pareix molt bo. El sud de Busot-Biar és la quarta part del país, i saber lligar amb el sentiment i amb la manera de ser de la gent és vital. A més, la resta del país (en el nostre cas, la resta del Bloc-Compromís) ho ha de saber per dos motius: u per a ser activament solidaris i, l’altre, per a evitar les concepcions centralistes i dominants. Ha d’arribar el dia en què una persona d’Alacant, d’Elda o d’Oriola es senta activament suportat pels valencians del nord. I això no apareixerà espontàniament: només ho aconseguirem plantejant-ho dins del valencianisme i procurant fer-ho realitat.
    Hui, també he llegit l’altre article. És una notícia molt bona que Podemos no haja fet retrocedir a Compromís i que la consolidació seguixca avant. Estem en un període de creiximent global (no solament en el camp polític). Però, per a fer que el procés no siga superficial i efímer, necessitem anàlisis i propostes com les teues.

  2. carles
    5 Desembre 2014

    Una xicoteta observació: al mapa caldria modificar dos topònims. L´únic oficial i viu és AIGUES, sense afegits, com diuen els veïns. I en aquest cas hauria de llegir-se ´ALACANT`.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 24 Agost 2014 by in Compromís.
%d bloggers like this: