eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Cinc apunts d’estiu i Compromís al CIS

Enmig de tanta literatura escrita al voltant de Podemos i Guanyems diversos, i d’una sobtada sequera d’enquestes mínimament fiables (òbviament, excloc Metroscopia d’este qualificatiu), voldria recuperar algunes dades de l’única que, des de les europees, mereix una mica d’atenció: la del CIS.

Vagen per davant, però, algunes consideracions fugaces sobre la intensa activitat política d’este estiu.

1. El fenomen Podemos ve a ser com un amor platònic. Cada “nou votant” d’este partit està convençut que els de Pablo Iglesias pensen just com ell en qualsevol tema, per molt que no s’hi hagen pronunciat mai. Això està bé, tot i que els excessos d’idealisme tenen mala combinació amb la realitat.

2. El PP s’ha encabotat que quaranta és més que seixanta. I estos no eren els que sabien de números? En fi, és el que ocorre quan li deixes una pistola a un mico. Que la pot disparar.

3. Els d’UPD estan passant-s’ho pipa. Han muntat un ball de Torrent que Déu, encara que ells, tan espanyols com són, s’hauran dut el ball a Espanya, posa-li a Torrelodones, per emprenyar. Que per què es barallen? No sé què de la democràcia interna i que si no opines com jo eres un corrupte i un -suposem- nacionalista perillós.

4. El mite Pujol ha caigut, també per a mi. Com a mínim, en Convergència li demanen explicacions i el buiden de càrrecs honorífics, no com fan altres, que demanen indults a condemnats per corrupció.

5. El PSOE té un nou secretari general. És guapo.

simpsons

D’esquerra a dreta, Pujol, Díez, Sánchez, Sáez i Iglesias gojant l’estiu

Fet este succint resum estival, anem a les xifres del CIS. En concret, a les de Compromís, que són les que m’interessen.

El CIS estima un 1,4% a la coalició valencianista, que replega un 0,8% de vot directe i un 0,9% de vot + simpatia. El record de vot (un 1,3% sobre el 74,1% que diu que votà en 2011, és a dir, un 0,96% sobre cens) quasi coincideix amb la IDV + simpatia, cosa que ve a indicar la solidesa del vot de Compromís. Si bé en 2011 el vot sobre cens va ser bastant inferior (un 0,36%) a la dada replegada ací, esta sobrerepresentació bé pot interpretar-se com a vot nou que ha anat confirmant Compromís al llarg dels mesos.

Per altre costat, a pesar que el CIS fa referència sempre a Compromís-Equo, ara podem afirmar amb informació contrastada que les dades oferides són exclusives del País Valencià. Un total de 20 valencians, sobre 271 enquestats, es decanten per la coalició nacionalista valenciana. Poca broma, perquè, a grans trets, podem deduir que poc més de 35 valencians haurien optat pel PP, no més de 28 pel PSOE, uns 32 per Podemos i vora una quinzena per IU i UPD.

Si acceptem com a bona l’estimació del CIS (1,4%) i la creuem amb les dades reals obtingudes en europees (0,92% estatal, 7,95% al País Valencià), significaria que Compromís obtindria un 12,1% a casa nostra.

Eixe percentatge, per circumscripcions, i de nou creuant-lo amb els resultats reals d’europees, implicaria un 7,4% a Alacant, un 9,5% a Castelló i un 15,2% a València. És a dir, quatre diputats quasi segurs (tres per València, un per Alacant) i el de Castelló en el tall de la navalla (dependria que el PP no passara del 28%, ni PSOE ni Podemos del 19%).

En el cas que creguem que l’estimació del CIS és massa generosa, podem basar-nos en les dades de vot directe + simpatia. Un 0,9% sobre cens implica, per se, un augment considerable sobre vot vàlid. Imaginem una participació estatal del 70%. Doncs bé, eixe 0,9% esdevindrà un 1,29%, que, traslladat al País Valencià, seria un tampoc gens menyspreable 11,15% (de nou hem creuat les dades amb les europees, perquè els valencians tenim l’inveterat costum d’anar a votar més que en la resta de l’estat). Per circumscripcions, això seria un 6,8% a Alacant, un 8,8% a Castelló i un 14% a València, que reportarien a Compromís l’escó d’Alacant i dos més per València segurs, amb la possibilitat, un poc més remota, d’obtindre el de Castelló i el tercer per València.

Comptat i debatut, les xifres que ens ofereix el CIS indiquen que el creixement de Compromís és sostingut, i que cada contesa electoral saldada amb èxit (sis escons a les Corts, eleccions de Joan Baldoví i de Jordi Sebastià) reforça les opcions dels valencianistes de cara a la següent cita amb les urnes. A més, i potser sorprenentment, la irrupció de Podemos a penes ha erosionat el suport a Compromís, tant el que respon a l’ànima nacionalista com el que respon a l’esquerrana regeneradora (la qual cosa pareix indicar que, molt probablement, Compromís ha de mantindre el rumb de la seua trajectòria sense caure engalipat per cants de sirena). Per acabar, les xifres, tremendament generoses com són, ens permeten no vore lluny els cinc escons, per molt que cal subratllar que, al meu parer, assolir-ne tres seria també un èxit d’allò més remarcable.

Anuncis

2 comments on “Cinc apunts d’estiu i Compromís al CIS

  1. Daniel Climent
    24 Agost 2014

    Bon article, Juli.
    Endavant!

  2. Daniel Climent
    24 Agost 2014

    I l’he penjat al fb.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 22 Agost 2014 by in Enquestes.
%d bloggers like this: