eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Trampes i presons

Homes i No, de Manuel de Pedrolo, és una obra de teatre existencialista, fruit de la ressaca de la segona gran guerra, que vaig tindre la fortuna de llegir fa una pila d’anys, en un dels últims cursos de la carrera. L’obra explica, amb un decorat minimalista, la lluita de dos hòmens i dos dones per alliberar-se de la seua presó, que custodia l’inquietant No. Però la història els fa ensopegar contra la realitat: darrere de les cortines que cobreixen els barrots, hi ha una altra presó, en la qual el malvat No també és presoner.

Representació d'Homes i No de Manuel de Pedrolo

Representació d’Homes i No de Manuel de Pedrolo

He recordat esta obreta arran del projecte de frau electoral que està tramant el PP del mai ben ponderat Mariano Rajoy. Reformar la llei electoral per a encimbellar en l’alcaldia els candidats que superen el 40% de vot és fer trampes amb la matemàtica. És fer evident que, després d’una presó, en ve una altra.
Els valencians hem sofrit i hem patit (que no són sinònims!) vora vint anys de malson continuat. Hem vist com es perpetuaven en el poder a força de balafiar els nostres diners i el nostre nom. Hem vist com ens han dessucat, com s’han carregat Canal 9, com han arraconat el valencià.
Ha costat anys i panys que molta part de la ciutadania s’adonara del frau que suposen els governs del PP. Però, a hores d’ara, sembla evident que això ha canviat. Com han demostrat les eleccions europees, el 55% que solia recolzar el PP s’ha quedat en un exigu 29%. I les forces regeneradores, com Compromís o Podemos, han obtingut percentatges molt més que dignes (8%) venint, com venien, de zero o poc més.
És este el paral•lelisme que m’ha fet pensar en l’obra de Pedrolo: just ara que estem en condicions de deixar arrere els artífexs d’un sistema corrupte que ens ha empobrit, que ens ha humiliat, just ara que podem alliberar-nos-en, desempallegar-nos-en, els mantenidors del sistema es trauen de la txistera una reforma que els mantinga on sempre. És a dir, una nova presó que embolcalla l’anterior.
L’horitzó seria nefast, descoratjador, si no fóra perquè, a hores d’ara, no sé on el PP aspira encara a superar el 40%. La fita del PP de les europees a Espanya (26%) no permet augurar molts llocs on passen sobrats d’eixe 40%. Però és precisament açò el que genera mala maror: quin altre conill trauran de la txistera quan vegen que això no és prou? Quina nova presó s’inventaran al voltant de les altres? Fins a on arriben els límits per a legitimar el règim del 78? Fins als tancs? O és que esta gent ja no té límits?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20 Agost 2014 by in Literatura.
%d bloggers like this: