eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Placebos

Un placebo, com bé sabem, és un fals medicament que s’administra a un malalt només per fer-lo creure que està combatent la malaltia que l’afecta; i eixa creença li aporta capacitats pal·liatives. També és un grup musical anglés dels meus favorits fa ja un bon grapat d’anys, amb algunes joies com la següent: Without you I’m nothing. Tots dos, tant el fals medicament com el grup musical, prenen el nom de la forma de la primera persona del futur del verb llatí PLACERE, és a dir, jo plauré (‘jo gojaré’). Els placebos, com podem inferir, serveixen per a qüestions molt concretes, són com una enganyifa lleugera, una mentireta piadosa que pot tindre un efecte puntual. Però supose que admetrem que no haurien de substituir els plaers.

Coronació del nou rei. O no sé...

Coronació del nou rei. O no sé…

Doncs bé, en el nostre trosset de món legal, el que Salvador Espriu anomenava la pell de brau, resulta que ens hem avesat (o, més aïna, ens han avesat) a substituir constantment plaers per placebos. Perquè només es pot qualificar de placebo creure que et fa feliç la victòria d’un cert tenista. O creure que et fa feliç que un jugador de futbol del teu equip siga el millor pagat del món. O creure que et fa feliç que posen la teua ciutat cap per avall per albergar una carrera de cotxes cars.

En este trosset de món legal, just a on deixarem esta setmana de ser súbdits d’un per a ser súbdits d’un altre, els plaers més elementals, els del dia a dia (fer un passeig per serres sense cremar, observar què ha aprés ton fill a l’escola, anar a comprar sense témer que la setmana que ve eixa tenda ja l’hagen tancada), són ja quasi privilegis per damunt de les nostres possibilitats. Hem de saber conviure amb la terra cremada, amb l’educació enderrocada, amb la crisi escampada. I, també, per descomptat, amb les misèries de tots els dies, amb les que podeu vore en fer una ullada, no cal que les esmente jo ara.

Amb els plaers quotidians vedats, amb les misèries en la retina, este ridícul tros de terra podrida de corruptes, lladres i delinqüents indultats només alimenta els súbdits amb placebos. Amb aquella cantarella insuportable que una bona caterva d’insensats, amb les galtes i el front sullats de vermell i groc, completament alienats i plens d’imbecil·litat, sovint vestits de toreros o de folklòriques, entona a les portes d’un estadi. I les televisions que ho mouen. I alguns que encara creuen que això continua sent efectiu i potser l’encerten.

Per sort, el placebo per antonomàsia s’ha asclat i ha quedat fet banderes. S’han canviat les proclames de triomfalisme nacionalista per crits agònics que continuen conjugant el verb poder i les càbales matemàtiques. Alguns n’estan fent estos dies com mai. Celebre eixe exercici, sempre és bo practicar el càlcul mental. Però no: no es podrà. I alguns no tindran més remei que bramar derrotats mentre escridassen el seu orgull i s’embolcallen amb la bandera del país que els condemna a l’atur i a una vida precària.

Trist país d’indigents i d’indecentment rics. Trist país de súbdits i sobirans. Trist país inculte, mal educat. Trist país famolenc, només nodrit de placebos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 17 Juny 2014 by in Societat.
%d bloggers like this: