eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Ja ha arribat el messies

Quan anit, després d’un resultat històric, el messies va comparéixer davant de la televisió amb posa d’estar molt emprenyat, de seguida me’n vaig recordar d’aquells grups musicals, a l’estil Nirvana, que acabaven els seus concerts fent mistos les guitarres. El messies havia trencat tots els pronòstics i, paradoxalment, estava enfadat. Quina gran posada en escena, quin colofó a un èxit sense precedents, quina cirereta a un pastís tan embafós que se’ls n’ha anat de les mans. Sí, l’invent se’ls n’ha anat de les mans. No esperaven que cresquera tant.

MTV Live and Loud: Nirvana Performs Live - December 1993Imaginen que hi ha una cadena de televisió en què, en els programes més vistos, assoleix entre un 10 i un 15% d’audiència, etiquetable com a “progressista”. Imaginen que eixa televisió és absorbida per un grup conservador, però que decideix mantindre la programació que atrau el públic “progressista”. Imaginen que, de sobte, comença a sovintejar-hi un tertulià molt hàbil dialècticament i amb un nom molt adient a l’àmbit polític. I que, a força de guanyar adeptes, s’aventura a crear un moviment sociopolític que no, de cap de les maneres, ni de conya, agafa de nom un crit de guerra futbolístic. No, no, ni pensar-ho! Això és impossible!

Imaginen que diu a tort i a dret que el seu objectiu és unir les esquerres. I que, per a fer-ho, no se li ocorre una altra cosa que parlar amb IU i demanar-los que es trie el candidat per primàries obertes. Els d’IU, òbviament, li diuen que se’n vaja a fer la mà. I coherent que em sembla això a mi. Com a conseqüència d’això, el tertulià continua el seu camí en solitari. Al principi, amb poca empenta, sense aparéixer en les enquestes ni res… fins que la del CIS li hi dóna entrada, xe, quina sorteta. I mira que els del CIS, als minoritaris, ni aigua. Des d’aleshores, l’eclosió del messies és brutal: sense infraestructures, sense diners de militants, és capaç de recórrer tot l’estat, d’omplir places, de reunir milers de persones ací i allà, de costejar-se enquestes que reflecteixen el seu creixement… Tot màgic, miraculós. Messiànic.

L’invent se’ls n’ha anat de les mans. Volien crear un moviment que erosionara IU i que desterrara un perill latent que temien els partits del sistema: que IU s’acostara tant al PSOE que no fóra impensable el sorpasso. De passada, pretenien que eixe moviment els servira per a impedir l’entrada al Parlament Europeu de forces com Bildu o Compromís, el verdader enemic. En el somni humit dels sostenidors del sistema, el PP superava el 30%, el PSOE no baixava del 28%, IU i UPD frenaven el seu creixement i les coalicions de Bildu i de Compromís es quedaven fora. Mentrestant, el messies aconseguiria un parell d’escons i tot quedaria ben decorós, arregladet, com si ací no haguera passat res.

Però no ha sigut així. Els espanyols sempre han volgut seguir un messies. I ja el tenen. Amb la cara en la papereta i tot. D’ací no res, en faran samarretes, xapes i calçotets. Ja ha dit que tornarà a presentar-se a les generals. Que no defallisca: per què només a les generals? Un messies bé pot presentar-se també a totes les autonomies i a tots els municipis. Guanyarà, arrasarà i, després, eixirà en la tele embromat, disgustat amb tots, com un déu punitiu que bonega els súbdits. Però serà el que voldrem i ens caurà la bava.

Ja està ací el messies que volien els mantenidors del sistema. Ja està ací la clau de volta amb què volien amarrar els resultats del PP i del PSOE. Ja està ací l’enganyifa amb què volen fer-nos creure que els nostres problemes són només un conflicte de classes socials, quan són, sobretot, des del punt de vista valencià, un conflicte de nacions: la metròpolis i la colònia espoliada. Vorem quan el nou messies posa en l’agenda la reivindicació del finançament valencià. Quan defén que ens mereixem uns mitjans públics en valencià. Quan reclama el corredor mediterrani. Quan es manifesta a favor de l’ensenyament públic en valencià. Quan es planta en contra de les destrosses mediambientals que perpetren contra nosaltres.

Bé, potser, algun dia, va i ho fa. I hauré de reconéixer aleshores que m’hauré equivocat i aprofitaré per demanar-li que faça ploure, que que sec que està tot, recontra. Però, fins que això no passe, permeteu-me que continue sent agnòstic. I que m’alegre pel nostre èxit. Pel nostre modestíssim i gegantí èxit.

Anuncis

7 comments on “Ja ha arribat el messies

  1. Hola,

    Com vull escriure sobre Podemos en concret no vaig a dir massa pero sí que tinc que rebutjar varies coses:

    – Dir que és una “enganyifa” que els nostres problemes són de classes socials per després dir que el nostre problema es “nacional” (i ja la barbaritat eixa de la “metropoli” i la nació espoliada faig com que ni la he llegit) és no entendre absolutament res del que pasa en el món, ni dels processos que han vingut ocurrint desde fa 30 anys, ni de les estructres socials ni res de res. Es pot posar en dubte les classes socials, la seua natura i casracterística, pero aixó….no se ni com definir-ho.

    – Aixó de que Pablo Iglesias i Podemos és un movimient creat exprofeso per mantindre el bipartidisme no té sentit. Qualsevol que estiguera interessat en Podemos i haja investigat un poquet sap dels pensaments de la parella Pablo Iglesias/ Tania Sánchez, de la “operación coleta” amb Izquierda Anticapitalista pel darrede, dels pensaments dels politólegs de la complutense, etc. Res d’aixó correspón a cap interés particular i mediàtic/polític.
    A lo millor el que has vullgut dir és que se li ha donat protagonisme mediàtic per aquesta raó, pero aixó es prou conspiranoic. Iglesias ja estava en eixos programes, què tenien que fer? Tirar-lo fora? I lo de pensar que és per a debilitar ¡¡¡A Compromís!!!!…En fin, crec que hi ha que mirar-se un poc menys al melic…

    – El text està ple de fantasies, autoproclamacios, conspiranoies i coses varies, pero com vaig a escriure d’aixó intentarè donar resposta a algunes de les ¿questons? que ací és plantejen.

    Sense acritut, eh? 😉

    Salut,

    • eljuliet
      26 Mai 2014

      Hola,
      Discrepem, i això és bo. Jo ja sé que tu no eres nacionalista valencià. Jo sí.
      1. El problema dels valencians és també nacional. És sobretot nacional. Hi ha dades que ho avalen, no és només una opinió.
      2. He narrat una pel·lícula ficcional versemblant. El futur dirà com d’equivocat estic.
      3. Abundes en el punt anterior. Només no entenc allò de l’autoproclamació.
      En tot cas, amb ganes de llegir-te.
      Un salut,

      • eljuliet
        27 Mai 2014

        Hola,
        Estic d’acord amb tu que seria un error que entre Equo i Compromís es dedicaren a tirar-se les culpes.
        Però no ho estic quan afirmes que Equo ha fallat: Equo és víctima de les circumstàncies i no tenia capacitat per a enfrontar-se a l’auge de Podemos.
        Ni, per descomptat, quan també dius que ha fallat Compromís. Dir això és estar completament cego. Compromís ha obtingut 140.000 vots, un 8% al PV i un 0,9% a Espanya. En les generals de 2011, van ser 125.000 vots, un 4,9% al PV i un 0,5 a Espanya. El creixement és sostingut, a pesar de la irrupció de Podemos. De fet, no es poden obviar dos coses: Compromís tampoc estava en condicions d’aturar a Podemos (ja s’aturaran ells a soles); i els resultats de Podemos al PV són similars als de la resta d’Espanya.
        Haver acabat sisens no és més que una anècdota, al mateix nivell que la cinquena posició en què acabaren quan enviàrem a Baldoví a Madrid. Importarà la faena feta a Brussel·les, com importa la faena feta a Madrid.
        Un salut,

  2. Coentor
    26 Mai 2014

    Discrepe molt amb lo del “messies”. Vull dir, a mi lo de posar la cara del candidat a la papereta em sembla d’Analfabets, de pensar que el teu votant no sap ni llegir ni retenir el nom de la candidatura. Ara, ha funcionat. I és que en certa manera, som tots un poc “analfabets”, políticament parlant.

    Però Podem ha estat molt ben pensat. S’ha presentat com una espècie de “candidatura independent”, en plan “Portem a Pablo al Parlament Europeu”… i ho han aconseguit amb escreix. No és tan diferent del que férem a València amb Ribó, per cert. Una candidatura amb gent que ha treballat prou des de la base per a portar a un candidat “més o menys conegut” a una cambra concreta en base a un programa, diguem “curt” (el de Compromís per València eren 90 pàgines, però es repetien certs punts programàtics molt, i molt bé) però treballat i il·lusionant.

    La diferència? Compromís naix de baix (la base de 30 anys en el desert) i Podem de dalt. Però és que en una candidatura europea difícil veig jo “crear-ho” d’altra forma. (Parèntesi: Rosa Díez i Pablemos tenen darrere un aparell mediàtic fort. Altres no el tenim. Jo ja li deia a Ivan Pérez de Madrid que si pensava que eQuo anava a ser com UPyD, que o buscara el telèfon de Pedro J. o que s’oblidara. I no m’he enganyat, els tocarà treballar des de zero. Faena desagraïda.)

    Però la reflexió que m’ha molat, i amb la que em quede, és la dels mitjans de comunicació. Eixa és una batalla a guanyar. Sobretot ara que des dels mass-media, i després de vore que dividir l’esquerra no els beneficia, ans al contrari, supose que començaran a tallar certes aixetes.

  3. pere
    4 Juny 2014

    Benvolgut Juli,

    Seguisc des de la Plana el teu blog, i t’he de dir que m’agraden quasi totes les entrades… però aquesta m’ha sorprès, perquè el to és el d’un xiquet enfurismat.

    No vaig a entrar a fer una dissecció del que dius (ja l’ha feta molt bé @PedroFresco), supose que ho vas escriure en calent. Ignorar Podem és posar-se una bena als ulls, potser en comptes de criticar-los tant, s’hauria d’estudiar per què l’ha votat tanta gent i per què els valencians, sobretot a València, s’han bolcat a afiliar-se a Podem i no pas a Compromís.

    Pensava que per a ser/votar Compromís no calia ser ‘nacionalista valencià’, però potser em torne a equivocar i només voleu amb vosaltres gent amb pedigrí… ja ho us fareu.

    Et deixe unes declaracions de Morera a El País, crec que sou del mateix partit
    “Según el dirigente de Compromís, “el bipartidismo se ha hundido” y la irrupción de una candidatura como Podemos es “la expresión de un cambio y de una nueva situación política”. Pero la coalición considera que los valores que Podemos impulsa a nivel estatal ya los representa Compromís en el País Valenciano.”
    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/26/valencia/1401133278_277800.html

    Cordialment,

    Pere

    • eljuliet
      4 Juny 2014

      Hola, Pere,
      T’agraïsc molt el comentari, el to i la crítica.
      No sé si estava molt o poc enfurismat. No ho crec. De fet, dilluns estava molt content per l’èxit que, per a mi, han sigut les dades de Compromís. Sí que et confesse que no donava crèdit davant de la posada en escena de Pablo Iglesias, fingint un enuig tan enorme en comptes d’alegrar-se per l’èxit que havien aconseguit.
      També vaig pensar si devia escriure este post o no. I en vaig tindre dubtes. Però després vaig recordar que si tinc un blog personal és per a deixar eixir tot el que em capfica i no vaig voler admetre autocensurar-me.
      Com li vaig dir a Pedro Fresco, he reflectit una ficció versemblant, res més. És el que pense, encara ara. Això sí, puc estar equivocat (ho admet, i tant!).
      Finalment, en este aspecte sí que vull ser molt clar: per a ser i votar Compromís no crec que s’haja de ser nacionalista valencià des d’una visió clàssica. Compromís és moltes més coses, que jo assumisc gustosament perquè hi crec: som innovadors i regeneradors, procurem la justícia social, tenim una consciència ecològica molt sòlida, entenem la política de baix cap a dalt, situem les persones en el centre de la nostra actuació… Però també som defensors de la idiosincràsia d’un poble maltractat culturalment, lingüísticament i, sobretot, econòmicament. Jo entenc que Compromís és tot això junt. En eixe sentit, sí que crec que el votant de Compromís s’ha de sentir identificat amb eixe conjunt de coses.
      Una abraçada ben forta, Pere. La discrepància expressada així, com li vaig dir a Pedro, només pot ajudar-te a aprendre i a millorar.
      Gràcies,
      Juli

      • pere
        4 Juny 2014

        Benvolgut Juli,

        gràcies per la teua resposta. Ara t’escolte 😉

        Una abraçada,

        Pere

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 Mai 2014 by in Espanya.
%d bloggers like this: