eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Valencianisme per a eixir de la crisi

A pesar que les enquestes electorals fetes a Espanya no són essencialment diferents de qualsevol altre producte elaborat en eixe país, és a dir, són ostensiblement millorables, podem considerar que, pel que fa al nostre cas, al País Valencià, totes coincideixen a albirar un canvi suficient que afavorirà –o almenys possibilitarà matemàticament– un relleu en el govern de la Generalitat.

Enquesta d'El País, un any esperant-la i resulta que no ha canviat res.

Enquesta d’El País, un any esperant-la i resulta que no ha canviat res.

Situats en esta hipotètica tessitura (sostinguda sobre peus de fang, però amb un sostre gens definit, per molt que els mitjans sistèmics s’encaboten a blindar el bipartidisme sistèmic), és quan sorgeixen algunes preguntes gens retòriques, sinó d’inexcusable resposta, entre les quals destaque, per imprescindible, esta: quines propostes té l’esquerra per a eixir d’este atzucac?

Es tracta d’una pregunta que, tot i ser formulada a voltes de bona fe, conté un rerefons trampós que convé desvelar. Ve a ser com quan algú diu, sense haver-hi reflexionat massa, si és que Catalunya superarà la crisi per esdevindre independent; a la qual cosa se li pot respondre just en els mateixos termes: és que la superarà si es queda a Espanya? Doncs esta altra pregunta es pot respondre, o desarmar, amb el mateix argument: que quines propostes té el PP per a eixir avant? Continuar rebentant-ho tot? Continuar malgastant –si és que no robant– mentre en quede?

Tot i això, caldria convindre que seria desitjable que l’alternativa a este govern balafiador i corrupte tinguera algun argument sobre el qual bastir la seua acció política. I la meua visió és que sí que n’hi ha, d’arguments, però que només es faran evidents si eixa alternativa compleix una conditio sine qua non: que siga ineludiblement valencianista. Però no en l’aspecte simbòlic o cultural (que també), sinó sobretot en l’econòmic i el social.

És per esta raó que el País Valencià només podrà fixar els fonaments per a superar la crisi econòmica (i social i política) en què està immers si deixa de depositar les esperances de recuperació en partits amb seu a Madrid –que continuaran marginant-nos, ni que siga per un costum inveterat–, i les posa, decididament, en l’única opció amb seu a València i centrada en exclusiu a redreçar el poble valencià: Compromís.

Perquè, amb un statu quo com l’actual i, sobretot, amb l’espoliació continuada que patim els valencians, no es pot imaginar cap escenari de recuperació sense una directriu bàsica i inajornable: obtindre el finançament just, el que ens pertoca. Mentre els impostos dels valencians servisquen per a sufragar les infraestructures d’altres i per a millorar la societat del benestar d’altres, nosaltres ens mantindrem incapacitats per a eixir avant. I esta reivindicació no la farà el PP, com podem vore, ni la farà el PSOE, com ja vam comprovar en el passat, ni tampoc la faran, per raons òbvies, els d’UPyD.

Si el finançament just és el primer element per a constituir qualsevol proposta alternativa, el segon és menys mediàtic però igualment necessari: una gestió eficient, que excloga, per descomptat, el lladronici de les pràctiques habituals de l’administració i que, en la mesura que siga possible, limite el pagament del deute il·legítim, que, segons els comptes de la coalició Compromís, suposa vora un 10% de tot el que acumula la Generalitat.

El tercer vèrtex, al costat del finançament just i de la gestió eficient, és la reclamació del deute històric. Com ja passava amb el tema del finançament, només un partit d’estricta obediència valenciana serà capaç de plantar-se davant del govern de l’estat i exigir el que és de justícia: que del deute de la Generalitat (uns trenta mil milions d’euros) es faça una quitança equivalent a l’infrafinançament patit els últims deu anys pels valencians, calculat en uns tretze mil. Això, almenys, ens servirà per a alleujar molt la partida dels interessos del deute, que hui dia ens llastra fins al punt d’escapçar qualsevol opció de recuperació.

Amb estos tres eixos, la situació de la Generalitat Valenciana deixarà de ser anèmica per a agafar una mica de color. I vet ací on cal situar la pregunta inicial, això sí, amb un lleuger retoc: quines propostes té el valencianisme per a eixir d’este atzucac? La resposta és senzilla: educació. Invertir la major part dels recursos que fins ara ens havien arrabassat en educació. En formació. En investigació més desenvolupament més innovació. I això, com les peces d’un dòmino, ens durà a millorar qualitativament la producció. I, de retop, a crear ocupació i a millorar les condicions laborals de tots, seguint els criteris de l’economia del bé comú. I, en conseqüència, tindrem una societat formada, benestant, activa i productiva, i podrem invertir, per exemple, en energies sostenibles respectuoses amb el nostre entorn, que no destrossaran els nostres paratges ni provocaran terretrémols.

Ature ací el conte, per a no fer-li perdre la versemblança, i reprenc la qüestió bàsica que, al meu parer, cal remarcar: només el valencianisme, com a ideal honest i reivindicatiu, podrà ajudar-nos als valencians a superar la crisi econòmica i a recuperar la nostra dignitat com a poble. Pareix obvi, i és que ho és. En les nostres mans està fer-ho possible.

Anuncis

One comment on “Valencianisme per a eixir de la crisi

  1. Daniel Climent
    16 Octubre 2013

    Totalment d’acord.
    I si Compromís opta per assemblar-se a una “esquerra” dedicada a repetir consignes banals (perquè acaben en elles mateixa), i a anar darrere les pancartes a que periòdicament convoquen partits i sindicats “d’esquerres” (i que tenen moltes coses per explicar, del seu “fons d’armari”), aleshores, ¿per què votar a Compromís? Per a un succedani, millor quedar-se amb les “marques” que han usurpat el nom d'”esquerres”.
    Fer País és fer també transversalitat, repensar el futur, optar per establir complicitats entre la gent preparada i digna…
    I això podria representar-ho Compromís… però potser si dedicara una part del temps de queixa a fer debat intern, a aprendre dels que saben.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 14 Octubre 2013 by in Economia.
%d bloggers like this: