eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Anàlisi del baròmetre autonòmic del CIS

El propòsit d’este article no és parlar del baròmetre electoral del CIS del mes d’abril, amb intenció de vot i tot, sinó del baròmetre autonòmic datat entre setembre i octubre de 2012 i que també van presentar a la llum pública la setmana passada. Descarte d’entrada l’opció de comentar res de l’enquesta electoral, perquè no és més que una bola barroera, una enganyifa que manipula les dades per intentar fer vore que les coses no són com són, sinó com els agradaria que foren. Només així s’entén que el PP passe del 12,5% d’intenció directa al 34% en estimació, o el PSOE del 13,7% al 28,2%. I que, en canvi, IU només convertisca el 7,1% directe en un 9,9% en estimació. O, el cas més flagrant, que Compromís, amb un 0,6% de vot directe, veja reduïda l’estimació fins al 0,5%, quan, per exemple, Coalició Canària o el BNG a penes repleguen un 0,2% i se’ls projecta, respectivament, un 0,9% i un 0,7%.

Master chef arriba al CIS, però se'n passen amb les espècies

Master chef arriba al CIS, però se’n passen amb les espècies

Però bé, ja dic que m’interessa més analitzar el baròmetre autonòmic del CIS, perquè, tot i no preguntar directament per intenció de vot, ens ofereix unes dades d’allò més sucoses. D’eixe treball, seleccionaré les preguntes que em semblen més significatives per a entendre com és la gent de la nostra terreta. I, en este sentit, la primera pregunta de l’estudi en què em centraré és la 37, la que demana pel sentiment identitari dels valencians. Així, les dades que ofereix este treball no difereixen en gran mesura d’unes altres enquestes, de tal manera que el retrat de la societat valenciana, pel que fa al sentiment, es pot resumir dient que el 31,5% se senten espanyolistes, l’11% valencianistes i la gran majoria, el 55,5%, presenten un sentiment dual.

A partir d’eixes dades, es poden entendre ben lògicament les respostes a unes altres preguntes. Així, la pregunta 12 demana sobre les fórmules d’organització de l’estat que els enquestats preferirien. I ens trobem que hi ha un 30,6% que voldrien un estat central sense autonomies. Hi podem vore, amb tota claredat, una concomitància evident entre eixe percentatge i el 31,5% que es declaraven espanyolistes acèrrims. Per contra, entre els qui voldrien una comunitat autònoma més descentralitzada i els qui inclús defenen l’opció d’assolir la independència, sumen un 14,8%, xifra que supera l’11% que es declara valencianista i que, per tant, necessàriament ha de beure, encara que de manera modesta, dels qui manifesten un sentiment dual. Per a rematar esta pregunta, cal destacar que un 25,6% voldria unes autonomies més buides de competències i un 23% optaria perquè tot es quedara com fins ara, opcions que pràcticament cobreixen el 55,5% dels qui se senten tan valencians com espanyols.

Considere, doncs, estes últimes dades especialment rellevants. Sabem que el vora 31% espanyolista votarà, sobretot, PP i UPyD, i potser també PSOE. I que l’11% valencianista s’aproximarà a Compromís i, en menor mesura, a EU, entre altres opcions. Però, ¿per qui prendrà part la massa que declara el sentiment dual, eixe 55,5% de valencians que compon una majoria abassegadora? Doncs bé, de la pregunta 12 podem inferir que vora 26 punts d’eixos 55 volen menys autonomia, ergo estan més pròxims als postulats defesos pels partits espanyolistes; que uns 4 punts volen més autonomia, de manera que podrien ser votants potencials de Compromís o d’EU, especialment. I que hi ha tot un 23% dels valencians que presenta el sentiment dual i que, a més, admet l’actual organització de l’estat. Analitzat això des del punt de vista d’un partit d’estricta obediència valenciana, com és Compromís, significa que vora un 57% dels valencians s’oposen a les premisses bàsiques de la coalició (per molt moderades que les presenten), que vora un 15% podrien combregar-hi perfectament i que un 23% podrien sentir-se atrets o no, perquè atenent este criteri no es poden encasellar a priori amb cap preferència política.

Per a arredonir l’anàlisi dels aspectes identitaris, em centraré ara en la pregunta 25, que fa referència a com es perceben els valencians a si mateixos i als partits polítics en l’eix Madrid-València. D’entrada, cal subratllar que el valencià mitjà se situa en el 4,16, per tant molt més pròxim al centralisme (el zero), que no al màxim nivell d’autonomia (el deu), la qual cosa lliga bé amb el sentiment espanyolista predominant que hem explanat més amunt. Pel que fa als partits, estes dades són concloents en el cas de Compromís, ja que és percebut en la nostra societat com una opció clarament nacionalista valenciana, amb un 7,58 de mitjana, mentre que EU rep un 6,85 i el PSOE un 5,30. En el pol oposat, el PP, puntuat amb un 3,05. I com a dada curiosa, el quasi 41% de la gent que declara no saber quina posició ocupa en este eix UPyD, cosa que demostra l’èxit del discurs de l’ambigüitat que, almenys fins el setembre de l’any passat, va abanderar este partit ultraespanyolista.

Quant a l’eix esquerra-dreta, que és qüestionat en la pregunta 40, el valencià mitjà se situa en el 4,52, molt més escorat a l’esquerra (el zero), que no a la dreta (el deu). El partit que més s’acosta a eixa mitjana és UPyD, amb un 4,56, dada que continua parlant bé del seu discurs enganyívol, aparentment progressista però essencialment supremacista castellà. El PSOE, amb un 4,05, també és situat en una posició prou centrada atesa l’autoubicació del votant mitjà, mentre que EU, amb un 2,25, i Compromís, amb un 2,79, són percebuts com a opcions molt més esquerranoses, sens dubte com a conseqüència de les reivindicacions socials que encapçalen. En el pol oposat, novament, el PP, que amb un 7,88 s’allunya molt per la dreta de la posició central del votant mitjà.

Totes estes xifres ens menen, finalment, a la pregunta 39, la que inquireix directament els enquestats pels cinc partits amb presència al Congrés pel País Valencià i els demana que els puntuen segons les possibilitats que coven de votar-los, on el zero és gens ni miqueta i el deu és amb tota probabilitat. Doncs bé, sumant les respostes que atorguen a cada partit entre un 0 i un 3 obtindrem les persones que descarten radicalment una opció determinada. Així, Compromís replega un 60,3% de casos que afirmen que no els votarien de cap manera. Com veem, és un percentatge que també s’assembla molt a aquell 57% que havíem extret adés de valencians contraris a l’estat de les autonomies i que opten per un major centralisme. Tot i que ens pot paréixer una xifra molt elevada, no s’allunya de la que reben EU (el 60,2% diu que tampoc els votarà mai) i UPyD (un 60,6%, a pesar de l’èxit del seu discurs bastit de tòpics). Pel que fa als partits fins ara majoritaris, un 50,4% declara que mai es decantarà pel PP, mentre que un 46,8% s’allunya de les tesis del PSOE.

Esta mateixa pregunta mostra els percentatges de persones que manifesten una adhesió mitjana (de 4, 5 o 6 punts) per algun partit, però, al meu parer, es tracta d’una dada poc rellevant, que a penes indica una certa simpatia (o absència d’antipatia), i que presumiblement no implicarà el destí de cap vot. En canvi, sí que em semblen significatius els percentatges de respostes que atorguen 7, 8, 9 o 10 punts a cada partit. Si els sumem, potser podrem arribar a una mena de simulacre d’intenció directa de vot, que en este cas es distribuiria així: PP 21,4%, PSOE 17,7%, EU 10,3%, UPyD 6,1% i Compromís 8,2%. Com veem, sumen un 63,7% del cens, de manera que, si suposàrem una abstenció del 30%, eixes dades es convertirien en: PP 30,6%, PSOE 25,3%, EU 14,7%, UPyD 8,7% i Compromís 11,7%.

Cal recordar, però, que es tracta d’un estudi fet durant els mesos de setembre i octubre de 2012, de manera que les coses poden haver canviat prou: el PP ha vist com li destapaven uns casos de corrupció flagrants i vergonyosos, com l’atur creix sense aturador, com els desnonaments (i les víctimes que causa) se’ns banalitzen a força de repetir-los i com cada dia sorgeixen més veus que demanen que els valencians deixem de ser marginats econòmicament i ridiculitzats des d’Espanya com si fórem una colònia. El PSOE ha patit la crisi de Ponferrada, ha evidenciat els desencontres amb el PSC i ha aprofundit l’avenc de desolació que provoca la incapacitat de Rubalcaba i els seus d’aportar res que resulte creïble. I UPyD s’ha decidit a arrimar-se al partit d’on més sang brolla i d’on més pot poar votants, és a dir, al PP, i s’ha llevat la màscara de l’ambigüitat per a lluir sense matisos la que més li agrada: aquella que diu que els animals no tenen dret a la vida, que la violència de gènere no és tan greu com se’ns conta, que ensenyar valencià (o gallec o èuscar) és pederàstia o que preguntar al poble en un referèndum és nazisme.

Mentrestant, tot pareix indicar que EU i Compromís, canyeta peixet, continuen creixent a bon ritme, per molt que alguns es pensen que encara estem en els temps del NO-DO i que, manipulant les dades de les enquestes, ho poden dissimular.

Advertisements

One comment on “Anàlisi del baròmetre autonòmic del CIS

  1. Carles
    7 Mai 2013

    Molt encertada l’anàlisi Juli. Malgrat que hi ha un bon grapat de gent que no tenen eixe sentiment de valencià remarcat, és important que els que es defineixen tan espanyols com valencians vagen adonant-se que el seu benestar depén en bona mesura d’un govern valencià digne i reivindicatiu; i això a hores d’ara qui millor ho pot garantir és Compromís

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 7 Mai 2013 by in Enquestes.
%d bloggers like this: