eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

La ingerència constant d’ERC

Confesse que, des de sempre, he sentit una certa simpatia per Esquerra Republicana de Catalunya. M’he alegrat cada volta que han obtingut uns bons resultats en les eleccions catalanes o les generals. També, de la mateixa manera que sempre m’esforçava per escoltar les al·locucions al Congrés dels parlamentaris del PNB, especialment les d’Iñaki Anasagasti i després les de Josu Erkoreka, he sentit una predilecció només una mica inferior per les intervencions de Joan Ridao, Joan Tardà o Alfred Bosch. I, a més, vull deixar dit ací que considere el seu nou líder, Oriol Junqueras, un polític de gran nivell.

Foto de família de l'ingrés del Bloc en l'ALE, amb Natxo Bellido a l'esquerra i Àgueda Micó al centre

Foto de família de l’ingrés del Bloc en l’ALE, amb Natxo Bellido a l’esquerra i Àgueda Micó al centre

No obstant tot això, esta certa simpatia per ERC conviu, al meu fur intern, amb una rotunda incomprensió cap a algunes de les actituds que, històricament, ha mantingut eixe partit devers el meu país, devers la meua nació: València o qualsevol de les composicions denominatives formades per un nom comú i el gentilici valencià. No pretenc ací, de cap de les maneres, dissertar sobre la nostra llengua comuna, que de tan rica que és, té fins dos noms; ni sobre les concomitàncies culturals o els interessos socioeconòmics que compartim catalans i valencians. Vull, en canvi, exposar el que per a mi són ingerències polítiques que obliden que València i Catalunya mai han conformat una unitat territorial i que tampoc tenen en compte les ingents diferències entre el teixit social i el component identitari dels dos països.

Vaja per davant, això sí, que entenc i defenc que qualsevol partit polític pot presentar-se a l’opinió pública amb el programa que desitge. Que, per tant i al meu parer, ERC por reivindicar davant de qui siga el concepte dels Països Catalans; o, per contra, amagar-lo –com fan– quan entenen que els convé. ERC pot aparéixer davant de l’electorat com un partit defensor d’una Gran Catalunya, amb capitalitat única a Barcelona, o inclús subvencionar una sucursal valenciana amb un altre nom (que, això sí, amaga el pancatalanisme quan està en campanya), i jo no m’atreviré a qüestionar-ho perquè estaria cometent una ingerència cap a la seua autonomia política.

Però hi ha una gran diferència entre tindre un discurs determinat, siga quin siga, i pretendre interferir en el discurs d’altres. Això últim, que respon a un comportament paternalista i prepotent, és el que fa sovint ERC amb el Bloc Nacionalista Valencià. Ara, quan per fi el Bloc ha aconseguit ingressar en l’Aliança Lliure Europea com a membre observador, és quan cal recordar que ERC, durant anys, va exercir el dret a veto perquè entenien que eren ells, amb la minúscula representació que ostenten al País Valencià, els únics dignes de fer-ho. I cal recordar-ho perquè, si bé ara han alçat eixe veto, les joventuts del partit republicà (JERC) van calcar eixa mateixa prepotència i van impedir l’ingrés del Bloc Jove fins que estos no acceptaren, com si fóra un dogma de fe, que els Països Catalans són una mena d’arcàdia feliç cap a la qual han de confluir els territoris que compartim cultura i llengua –això sí, i moltes gràcies per la deferència, cadascú al ritme polític que puga–.

Imposar una falòrnia d’eixe tipus, una màxima completament inútil a l’hora de la veritat, només respon a un propòsit: mantindre la ingerència, aparençar que són ells els qui estan situats en un pla predominant i, en conseqüència, fer vore que continuen marcant el camí. Perquè, vegem-ho: imaginem (ja avise que serà molt imaginar) que Catalunya aconsegueix esdevindre estat independent en 2014. Imaginem que el Bloc, integrat en Compromís, assoleix un lloc decisori en la política valenciana a partir de 2015 i que ho fa de categoria, de manera que es converteix en el partit majoritari. Imaginem que, mentre Catalunya inicia amb èxit el seu nou estatus, l’independentisme a València creix com la bromera i, en pocs anys, posem cap a 2023, és viable preguntar al nostre poble si vol ser estat europeu o comunitat autònoma espanyola, i que ix victoriosa la primera opció. No cal que em digueu optimista, perquè ja havia advertit que no era més que una suposició ficcional quasi inversemblant. Doncs bé, suposant tot això, ¿quin trellat, quin efecte tindrà eixa declaració que les JERC han obligat a signar al Bloc Jove? Si els valencians assolírem la independència, ¿correríem com a corderets a tornar a ser dependents, en este cas de Catalunya? Això no té ni cap ni peus.

Com tampoc no en tindria, com proposen alguns probablement amb bona intenció, suggerir que ERPV, la sucursal valenciana d’ERC, s’incorporara a Compromís. D’entrada, per totes estes ingerències a què he al·ludit. En segon lloc, perquè els republicans critiquen, no sense raó, una certa dilució del missatge nacional valencià del Bloc dins de la coalició. Però, en tercer lloc i sobretot, perquè no s’ajustaria a cap lògica que un partit polític com el Bloc, que aspira a la sobirania plena de la nació valenciana, anara de la mà d’un altre com ERPV, que aspira (encara que només ho diga a voltes) a la creació d’una Gran Catalunya on els valencians siguem convençuts que som catalans. Per descomptat, vull constatar que és lícit que actuen així. Però, per a mi, això no és més que el reflex, en versió catalanista, de l’autoodi que, des de fa dècades, ha provocat i provoca que molts valencians se senten espanyols i parlen a sos fills en castellà.

Advertisements

14 comments on “La ingerència constant d’ERC

  1. Nelo
    16 Abril 2013

    BRA-VO

  2. Jose Beteta Martínez
    16 Abril 2013

    Més raó que un sant. Compte no et diguen blaver 😉

  3. V2020
    16 Abril 2013

    Sublim!

  4. Sebastià
    16 Abril 2013

    Impecable. Amb persones així seria un gust compartir una confederació independent, amb ,mallorquins i valencians, per exemple, si se donàs el cas. Només des del respecte a la diferència i al dret a ser independents, ens podem entendre. Moltes gràcies

  5. Jordi
    16 Abril 2013

    Completament d’acord.

  6. Aureli
    16 Abril 2013

    Estic molt d’acord en què no s’ajustaria a cap lògica que un partit polític com el Bloc, que aspira a la sobirania plena de la nació valenciana, anara de la mà d’un altre com ERPV, que aspira a la creació d’una Gran Catalunya on els valencians siguem convençuts que som catalans, com tampoc no hauria d’anaramb uns que volen continuar a la gran Espanya i on els valencians som convençuts de que som espanyols, tot i que disfressat de federalisme co és Iniciativa-Equo..

  7. Pepe Ferrando
    16 Abril 2013

    Sebastià: No, no és això el que està imaginant Juli, res de confederació amb mallorquins, que ells pareix que sí que volen ser catalans, deixa’ls. Nosaltres, nosaltres que hem tingut una història, i ja no la tenim. Nosaltres, que som valencians, som un poble, però no tenim nació (o país), tenim personalitat, però volen vindre a llevar-nos-la conquistant-nos. Vols confederació?, Castelló, València i Alacant, que no hi ha manera que caminem junts, llevat d’excepcions; Juli és d’Alacant i vosaltres segur que també, però jo sóc de València i m’afligix veure que els d’Alacant són murcians o madrilenys, i els de Castelló catalans o aragonesos. I això és el que imagina Juli, una valència forta, unida i gran, gran amb les nostres tres províncies.

  8. Pepe Ferrando
    16 Abril 2013

    Vull reforçar la idea de Juli amb el que seguix:
    Hem estat espanyolitzats, diu Joan Frances Mira en “Critica de la Nació pura”, “els carrers valencians, d’extrem a extrem del País, van plens dels noms del panteó heroic castellà, de Donpelayos, Cidcampeadores, Hernancorteses, Pizarros y Cervantes, d’heroís majors i d’heroís menors………. Si aquest País nostre, es un simple suposar (com fa Juli), shagues quedat o fet independent, ja veuríeu, si n’hi havia d’herois valencians als carrers i als llibres escolars”.
    És la nostra història, els nostres símbols, als que es referix Mira en esta part del llibre. Hem de deixar de ser espanyols per a ser catalans?, Com es cridarien els nostres carrers, llavors’, que història estudiarien els nostres escolars?

  9. Tomppa
    17 Abril 2013

    Sou ignorants i curts … ningú defensa una catalunya gran i lliure o País català a Catalunya. Heu escoltat feixistes espanyols massa temps em sembla, com a màxim hi ha gent a Catalunya qui defensa països catalans ( confederació/federació entre Catalunya/país valència/baleras ). Fins i tot quasi vomito quan es fan homenatge a feixisme espanyol que va dividir el català al 2 per crear odi i divisió entre catalans i valencias, ha functionat a manera perfecte i no passa res … qualsevol lloc a planeta terra a on un partit feixista com el PP pot tenir majoria absoluta no té futur.

    • Blanc i en botella
      18 Abril 2013

      Com que no? Ho va fer fa uns dies Alfred Bosch en un vídeo on diu que la seua nació és Catalunya amb capital a Barcelona i on havia inclós al País Valencià. Que t’agrade la seua proposta no implica que hages de mentir per a defensar-la.

  10. Maestrat
    17 Abril 2013

    Discussió pública sobre l’article al fòrum del Racó Català:
    http://www.racocatala.cat/forums/fil/173479/la-ingerncia-constant-derc

  11. Ferran Martínez
    18 Abril 2013

    Novembre de 2005. Congrés Nacional de les JERC en Vic.

    Em telefonen de la Seu Nacional del BLOC. Com que estic vivient en Manresa però encara sóc membre de la Coordinadora Nacional del BLOC JOVE en aquell moment, em demanen que assistisca al Congrés de les JERC en representació del BLOC JOVE.

    Em presente. Vaig a la taula d’acreditacions i em presente. Cara de pòker. Un s’alça. Torna i em diu “espera’t aquí”. Trobe al representant de Galiza Nova, amb qui ja havia coincidit en el Congrés del BLOC JOVE. Ens fem un cafè. No vé ningú de les JERC a indicar-me res. Anem cap a l’acte de cloenda. M’assec al costat del representant de Galiza Nova. Fan l’acte i comencen els agraïments.

    Torn d’agraïments a partits. Els diuen tots menys BLOC JOVE.

    Torn d’associacions culturals. “Gràcies a l’assistència de la Plataforma per la llengua… ….l’associació bloc jove….”

    El de Galiza Nova es gira cap a mi i em diu “no os arreglais”. I jo “no, perquè no volen”. Vaig acabar d’escoltar l’acte de cloenda, em vaig alçar i me’n vaig anar. Per a què més?

    Ferran Martínez

  12. Ferran Martínez
    18 Abril 2013
  13. Cesc
    20 Abril 2013

    Amb articles com aquest em queda el dubte si el nou valencianisme no s’ha passat de frenada i ja cau més a prop del blaverisme que de qualsevol altra cosa…
    Ah, i aquesta frase final és delirant total: “això no és més que el reflex, en versió catalanista, de l’autoodi que, des de fa dècades, ha provocat i provoca que molts valencians se senten espanyols i parlen a sos fills en castellà”. Amb una petita diferència: que aquest autoodi amb versió catalanista mi ha renunciat a la llengua! no podem dir el mateix dels blavers, de qui cada vegada n’esteu més a prop. Amb articles com aquests no feu més que conformar-vos com a pur folklorisme. Amb data de caducitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 16 Abril 2013 by in País Valencià.
%d bloggers like this: