eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

L’horitzó de Compromís

Des de fa setmanes, es fa difícil no trobar notícies relatives a la coalició Compromís en qualsevol mitjà de comunicació valencià o amb edició valenciana. La presència de la formació valencianista s’està normalitzant fins a un punt molt significatiu: El País o Levante, igual que la Cadena Ser, en comenten amb naturalitat les notícies que genera (tot i que a voltes pareix que s’esforcen per amagar el nom del partit); i altre mitjans, ideològicament en els antípodes, els blasmen d’una manera que no frega, sinó que supera i de bon tros, la ridiculesa. Entre estos últims, cal fer una menció especial de Las Provincias i ABC. Tot i això, tant una cosa com l’altra, cal interpretar-les com a molt bons símptomes per als valencianistes.

La pluja fina que ho ha d'amerar tot

La pluja fina que ho ha d’amerar tot

La faena seriosa, responsable i constructiva que duen avant els principals representants del Bloc Nacionalista Valencià, Joan Baldoví al Congrés dels Diputats i Enric Morera com a síndic del grup en les Corts, s’uneix a la contundència i a les habilitats mediàtiques de la líder d’Iniciativa, Mònica Oltra, i al gran treball en l’Ajuntament de València de Joan Ribó, adherit directament a Compromís, i en el de Castelló d’Enric Nomdedéu, també del Bloc. Tot plegat, l’acció política de Compromís està actuant com una mena de pluja fina que cada volta arriba a més gent i que està servint per a posar en el centre del debat social algunes de les reivindicacions de què han fet bandera en la formació valencianista: la lluita contra la corrupció, la denúncia del deute il·legítim, el dèficit de finançament que patim, el deute històric acumulat o la balança fiscal sistemàticament negativa, que ens suposa una fuita de 6.400 milions d’euros anuals cap a les arques de l’estat i que ja no reverteixen en els ciutadans valencians.

Per tot això, no resulta estrany que les enquestes que s’han fet durant els últims mesos indiquen un augment percentual en la intenció de vot de Compromís que, d’acord amb eixes dades, farien a la coalició duplicar o triplicar els suports rebuts en les convocatòries electorals de 2011. És a dir, això significaria que Compromís se situaria entre l’11% que prediu el CIS, el 14% que indica Metroscopia per a El País i el 17% dels últims tres baròmetres mensuals de Celeste-Tel.

Però, com s’explica este hipotètic creixement? D’on vindrien eixos votants que ara desembocarien en Compromís? Cal advertir que respondre a açò és situar-nos directament en el terreny de la ciència-ficció. Però, tot i això, no pareix excessivament agosarat insinuar unes línies mestres:

  1. El votant jove en general i el votant nou en particular. Estem parlant d’un grup poblacional important, que, tot i això, sol tendir més a l’abstenció que cap altre. Tanmateix, ara necessita una esperança i, atés el desgast de les opcions clàssiques (entre les quals caldria incloure EU), Compromís pareix ser a hores d’ara el que millor els representa.
  2. Els pares d’eixos votants joves i nous. Probablement, este és el col·lectiu que determinarà el resultat de les pròximes conteses electorals. Al meu parer, els treballs demoscòpics encara no recullen adequadament el canvi de paradigma que s’ha produït entre estes persones, però en vam poder vore un tast arran de la Primavera Valenciana de 2012. En este sentit, vull recordar ací una pancarta que, aleshores, em va semblar d’allò més reveladora: «Els nostres fills, ni tocar-los!». Així, per molt fidels que alguns hagen sigut al PP durant anys, el nul futur que albiren per a sos fills representa per a ells un dolorós fracàs social, familiar i vital, de manera que no pareix cap destrellat inferir que, a diferència del que solia ocórrer fins ara, ara siguen els fills els qui arrosseguen el vot dels pares cap a les opcions més rupturistes.
  3. El votant regionalista que fins ara havia confiat en el PP. Pot ser un grup qualitativament molt important, sobretot en les poblacions mitjanes al nord de la línia Biar-Busot. Tot i que eixe votant, actualment molt decebut per la pusil·lanimitat i el grau de corrupció del PP, també tindria unes altres opcions on arrecerar-se, Compromís podria ser-ne la màxima beneficiària gràcies a una reformulació del que fins ara enteníem com a vot útil: la gent necessita actuar per a promoure o per a aturar el canvi en el sistema; i les opcions fins ara extraparlamentàries poden ser percebudes com depositàries d’un vot inefectiu.
  4. El votant valencianista que fins ara acabava votant el PSOE a contracor. Si bé moltes persones d’eixe perfil poden haver-se acostat ja a Compromís durant els últims anys, la davallada de la coalició entre autonòmiques i generals (cinquanta mil vots menys) fa pensar que en 2011 encara hi hagué molts casos de vot dual, tal volta determinat per la poca confiança que, fins aleshores, podien tindre en l’èxit electoral de la coalició valencianista.

En definitiva, eixes podrien ser les fonts que alimentaren el creixement de Compromís reflectit per les enquestes electorals. No obstant això, per a confirmar-lo, la formació liderada per Morera i Oltra haurà de continuar fent el treball de pluja fina que amere cada dia més i més valencians i valencianes i que els convença que és Compromís, i no cap altre, el partit que millor defendrà els nostres interessos com a poble. A favor, igualment, també tenen el regueró inacabable de casos de corrupció pútrida que afecta fins les entranyes del Partit Popular; les gravíssimes errades i contradiccions en què entropessa constantment el PSOE; i el desemmascarament d’UPyD, que s’havia presentat en societat com una opció d’esquerres i renovadora i ara, cada dia, amb cada declaració, evidencia amb més claredat que és tot el contrari del que pregonava.

Advertisements

One comment on “L’horitzó de Compromís

  1. Pepe Ferrando
    24 Març 2013

    l Juliet, saps que m’he convertit en un seguidor teu des que fa poc vaig conéixer el teu Blog, i me vas traure de tots els dubtes que tènia molt privadament per mitjà dels E-mails que hem mantingut, i sempre en referència al nacionalisme de BLOC i la tercera via. Et vaig dir que a mi Compromís no em deia res, que era eixa tercera via del BLOC la que m’atreia, com a unificador de les forces nacionalistes en un pacte de consens.
    En este post parles de l’horitzó de Compromís. I ací vull arribar jo, perquè quan es parla d’un horitzó s’està parlant d’una barrera, per molt llunyana que esta estiga, com és la de l’horitzó del mar.
    En la introducció parles del rebuig de Compromís per part de les Províncies i d’ABC, amb caràcter rediculizant. Caldria plantejar-se com trencar eixa barrera, sent així que el BLOC de Compromís és el símbol del consens. Per què els nacionalismes han de ser d’esquerres a excepció de CiU i el PNB? Perquè tots els partits de Compromís han de ser d’esquerres?. Perquè Compromís ha de proclamar a crits el seu esquerranisme?.Anirà per ahí la barrera?
    El punt 1, on es troba el meu fill, no votant de cap partit, i el punt 2, on em trobe jo, desenganyat dels partits d’àmbit estatal, tant dels que he votat, com els que no, i també desenganyat dels partits nacionalistes de dretes, per les girades que no paren de pegar sense saber a on anar, és la clau per a la ruptura d’eixa barrera, perquè tant els que han votat a les dretes com a les esquerres dels grans partits, estan desitjant votar a algun partit xicotet, lliure encara de corrupteles per allò de que encara no han tocat poder, i fer-ho més fort perquè controle als grans, sense arribar al poder, perquè si arriba, ací tenim a CiU que no s’ha alliberat d’eixes corrupteles. I a València, per a votar un partit nacionalista o coalició de partits, ha de tindre molt clara la seua trajectòria, i per eixe costat és per on ha d’avançar Coalició Compromís. I que puguen cabre votants d’ambdós signes.
    Amb el que s’ha dit ja m’he ficat en el punt 3, on els nacionalistes de dretes s’havien confiat al PP, i el punt 4, on els d’esquerra que s’havien confiat al PSOE, ja estaven abandonant-ho acostant-se a Compromís, per la qual cosa la missió de Compromís, ara, serà acostar a eixos nacionalistes i menys nacionalistes del PP, i a nacionalistes de dretes.
    És un moment idoni per a Compromís, com ho va ser per a Unió Valenciana en el seu moment, que després es va abandonar, i ha d’aprofitar d’alguna forma esta ocasió, i aprendre dels motius que van portar a UV al seu desfeta, perquè no els ocórrega el mateix. I ací queda referenciada la teua conclusió.
    En definitiva, Juliet, has fet un post molt adequat per a estos moments. Tant de bo les personalitats de Compromís que has mencionat et lligen i prenguen nota del que dius, i tant de bo posen els mitjans perquè ens acosten a gent com jo, que ja s’haurà vist entre esbosses qual és la meua inclinació politica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 22 Març 2013 by in Compromís.
%d bloggers like this: