eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Una nova desamortització

Llig bocabadat algunes de les notícies que, des de fa uns quants dies, ens parlen de Xipre. A grans trets, el que la troika pretén fer amb ells és el que ja patim espanyols, grecs, portuguesos i irlandesos: que la ciutadania pague la inutilitat dels inútils que jugaven amb els diners de tots, en part (això sí, en la part principal) perquè entre tots els vam triar. La diferència és que, en el cas xipriota, els la volen clavar sense anestèsia: tants en tens, tants me’n quede, un delme feudal en ple segle XXI. D’ací no res restituiran el dret de cuixa (vos deu sonar més el nom en castellà, derecho de pernada), i alguns, no sé si encara pels efectes de l’anestèsia, encara creuran que la cosa es podrà arreglar votant PP o PSOE.

Xipre: part turca al nord i part grega al sud. En tons més clars, bases britàniques.

Xipre: part turca al nord i part grega al sud. En tons més clars, bases britàniques.

Amb nosaltres han sigut més subtils i contemporanis que no amb ells: ens frigen a impostos, ens rusten amb la inflació, ens socarren l’educació, ens trituren la sanitat i se’ns degluteixen una tercera part del jornal, i el que encara ens falta per vore. En este ambient, no ens deu estranyar gens que, de tant en tant, transcendisca que algun empresari ofereix faena a canvi de menjar i dormir en un paller, versió només lleugerament més insultant que l’atemptat contra la dignitat humana que són els minijobs avalats per Europa. Anem, per tant, directes i sense frens cap a una nova forma d’esclavisme, és a dir, un neoesclavisme 2.0 en què els esclaus aniran sense cadenes, però, això sí, amb un mòbil d’última generació amb el qual podran enviar-se whatsapps i estar al dia de les últimes porqueres projectades en les televisions espanyoles.

Delmes, esclaus, cadenes, televisions espanyoles… Tots són termes que ens remeten a l’edat mitjana, a un passat llòbrec farcit d’injustícies i en què l’església (amb majúscula que no vull posar) tenia un paper preponderant –un paper que, per molt que alguns, mirant cap a altre costat, s’entesten a no creure, continua exercint–. El pas dels segles va permetre a l’estament eclesial enriquir-se, ells sí, per damunt de les nostres possibilitats. A Espanya, per si algú ho dubtava, això continua igual, que ja sabem que els retalls, els faça Rajoy o els faça Zapatero, no afecten l’església, que rep més de sis mil milions anuals dels pressupostos de l’estat i deixa de pagar-ne uns altres quatre mil en concepte d’IBI. Peccata minuta no és, tot plegat.

Així doncs, ja que esta realitat estantissa nostra continua fèrriament ancorada a una medievalitat feréstega tan evident, em pregunte si no serà possible prendre encara més el passat com a model (en este cas, l’edat moderna) i dur avant una nova desamortització, com la que inicià Godoy el 1798. Esta vegada no es tractaria, com aleshores, d’alliberar terres que romanien en mà morta (les de l’església) i cedir-les a la població a fi de conrear-les, sinó de subhastar una petita part de les riqueses que, en forma de joies i d’art, encara són propietat de l’església en qualssevol dels seus estaments. Això, que dit així deu paréixer un sacrilegi fet per un anarquista, caldria entendre-ho com una compensació per una ínfima part dels privilegis que, anualment, continua ingressant de part de l’estat (eixos deu mil milions d’euros a què al·ludíem adés).

Ben mirat, no pareix que esta proposta de nova desamortització haguera de xocar massa amb els preceptes del catolicisme i la pretesa caritat cristiana: abans que la gent passe fam, que l’església es desprenga d’alguns dels seus luxes sumptuosos pareix una opció la mar de raonable i que, tal volta, deurien adoptar motu proprio. De fet, i tornant a Xipre, és justament esta concessió la que, sense esquinçar-se les vestidures, ha proposat l’església ortodoxa del petit país mediterrani, segons informa la premsa: aportar els seus béns per a salvar el sistema bancari de l’illa.

Pot servir-nos el cas xipriota com a referent? No sembla un destrellat, de cap de les maneres, sinó al contrari: diria que és una actitud ben lloable. A més, si s’estenguera l’exemple i l’església espanyola seguira el camí de la xipriota, faria un gran pas en pro d’ajudar els seus fidels i s’ajustaria de retruc, encara que fóra només un poquet, a la doctrina que predica el nou papa Francesc I, que ha adoptat el nom en honor de Francesc d’Asís, fundador de l’orde dels franciscans i defensor de la pobresa com a principi rector de l’església.

Potser seria convenient que algú animara l’església espanyola a prendre nota d’esta lliçó. Per si els val, jo els hi anime. Ben humilment, és clar. Amén.

Advertisements

2 comments on “Una nova desamortització

  1. Vicent
    23 Març 2013

    molt bon article, però crec que a l’estat espanyol, tots els del pret-a-porter de la sotana negra no estan no la labor

  2. Pepe Ferrando
    25 Març 2013

    Eljuliet; Xile és un país xicotet, més xicotet que el País Valencià, i no es poden donar les mateixes solucions a Xile que hi ha Espanya.
    Acabe de llegir un article en el Correo de Andalucia, de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que em pareix molt encertat en el que diu.
    Comença el seu article més o menys com tu, dient que pareix indignant que paguen els ciutadans estalviadors, però que ací ja estan pagant també els ciutadans, amb els retalls, i fa una relació, com el teu, d’eixos retalls. La diferència és que allí ho pagarien tot de colp, i ací a poc a poc, comenta.
    Però molt encertadament diu que els depositaris bancaris són majoritàriament estrangers (40%), i d’ells el 80% de fora de la UE, i majoritàriament de Rússia, i que és pels seus baixos impostos, el 10%, el que ho convertix en un paradís fiscal, dins de la UE. I després fa dos observacions:
    1.- Que dins de la UE hi ha uns quants paradisos fiscals, com són, Gibraltar, Andorra, Mònaco, San Marino, Lienchesteín, etc. I conclou esta observació dient que caldria fer desaparéixer eixos paradisos fiscals. I per descomptat que té raó.
    2.- Que el capital depositat pels ciutadans xipriotes, molt important en dimensions, és menor d’eixos 100,000 €, que són els exempts de l’impost. Per tant no és tan greu la situació que se’ls planteja als xipriotes.
    Però si em plantege jo l’eficàcia d’eixa Unió Europea, que se li veu la cua per totes les bandes. Es diu que els polítics espanyols han fracassat emportant-nos a la desfeta financera, però el que ha fracassat ha sigut tot el sistema de la Unió Europea. Volen els catalans la independència i ficar-se independents dins de la UE, però ja veuen el que els espera. I que volem els nacionalistes valencians, ser independents dins de la Unió Europea com volen alguns dels partits del BLOC-COMPROMIS?, o simplement aconseguir la màxima autonomia dins de l’estat espanyol com volen altres?. Açò seria una qüestió a delucidar. La tercera, la d’associar-se amb les altres autonomies de la mateixa llengua, que pregona el BLOC, jo la considere una utopia, que això sí, cal mantindre, com a signe anticentraliste.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21 Març 2013 by in Economia.
%d bloggers like this: