eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Condol per Canal 9

Enumerar els desficacis que ha promogut el PP durant estos díhuit anys de govern cleptocràtic al País Valencià resultaria llarg (llarguíssim) i infructuós. Ja s’ha fet en molts llocs, inclús en este modest blog, i és evident que això no provoca –ni tan sols això– que se’ls soflamen una mica les galtes ni als nostres infames i ineptes dirigents, ni a l’estúpid cor de boques agraïdes que els aclamen i justifiquen. Però a causa d’eixe maremàgnum de corrupcions, desviacions, latrocinis i badoqueries vàries, entre els cadàvers que baixen riu avall n’hi ha un d’especialment cridaner: Canal 9. Perquè l’enderroc de Canal 9 assoleix un caràcter icònic i esdevé el símbol perfecte de la caiguda en desgràcia del nostre país.

La nostra gent

La nostra gent

El naixement de la Ràdio Televisió Valenciana, allà pel 1989, em va agafar encara molt jovenet, però no tant per a haver-me’n oblidat. D’aquells inicis, recorde la imatge de Xelo Miralles, amb la seua magnífica prosòdia, donant les notícies en valencià. O els dibuixos animats, els primers que sentíem en la nostra llengua, amb una menció especial al major agent normalitzador que hem conegut a casa nostra: Bola de Drac. Si el muntó de xiquets que no el parlaven i que van començar a estimar el valencià gràcies a Son Goku! Però, d’aquells temps, si cal triar un personatge emblemàtic, per a mi eixe ha de ser, sens dubte, Joan Monleon i el seu programa de varietats, al qual va acudir la meua iaia, en glòria estiga, i després ens ho contava com si això fóra la cosa més gran del món.

Tots estos records, com els que podeu tindre vosaltres, es caracteritzen per una sensació coincident: il·lusió. Canal 9 generava il·lusió entre els valencians. Ens havíem dotat de l’eina fonamental per a fer que el nostre idioma –l’idioma que ens dóna identitat, que ens cohesiona com a societat i que ens vincula amb el nostre entorn– començara a recuperar l’estatus de normalitat que cap llengua no hauria de perdre mai per ingerències foranes. Tanmateix, des de ben prompte la pusil·lanimitat del PSPV i del govern de Joan Lerma actuà com una àncora que no permeté que la il·lusió s’enlairara i, a canvi, sorgiren les primeres polèmiques en forma de llistes de paraules prohibides i en la decisió de no emetre les pel·lícules doblades al valencià.

Fou eixe Canal 9, vacil·lant entre la il·lusió i la renúncia, el que es trobà el PP d’Eduardo Zaplana i la UV de González Lizondo quan arribaren a la Generalitat el 1995. Sense unes directrius consolidades a favor de la llengua i la producció pròpies, el nou govern va iniciar una castellanització i un embrutiment de la graella televisiva amb fórmules espantoses com la de Tómbola, que encara triomfen i que, alhora, assenyalen de quin mal s’ha de morir la societat valenciana i l’espanyola en general. També floriren aleshores les contractacions d’artistasses que no vull ni esmentar per pur fàstic, que feien que la nostra televisió pareguera més aïna una rècua de freakies profundament incapacitats per a ni tan sols saber dir «bon dia». Però, a més, en aquells tristos anys fou quan començà a gestar-se la desfeta que vivim hui dia: la nòmina d’empleats de Canal 9 va créixer, però no en professionals, sinó en càrrecs directius sense coneixements televisius ni tècnics, però, això sí, tots molt peperos i alguns, com el tal Vicente Sanz, acusat d’assetjament sexual, més eixits que el broc gros de la botija.

Des d’aquells mals temps, Canal 9 es va anar engreixant fins a patir d’obesitat mòrbida. Amb cada volta una programació més prescindible i coenta i uns noticiaris tendenciosos, parcials i manipuladors (potser ací cal fer una menció honorífica a Lluís Motes), l’audiència va pegar a fugir. I va ser en eixe context quan, potser per pura i simple casualitat, algun il·luminat va percebre que la producció pròpia i en valencià era l’única que sostenia una certa quota de pantalla: Autoindefinits, el programa d’humor dirigit per Carles Alberola, suposà el penúltim punt d’inflexió en la nostra televisió. De sobte, i a contracor, pareixia que era possible recuperar una miqueta la il·lusió dels inicis: L’Alqueria Blanca, Bon dia, bonica!, El poble del costat, Trau la llengua, Gormandia… Resultava que hi havia vida, i audiència, en Canal 9 si el programa era digne i en valencià.

No obstant això, ja era tard. La malaltia que afectava Ràdio Televisió Valenciana ja s’havia estés per tot l’organisme i s’havia metastatitzat. Els càrrecs directius, a més de no fer res de trellat i de dificultar i alentir el funcionament de l’ens, es dedicaven a pagar barbaritats per documentals de propaganda ideològica, a concedir programes de debat a periodistes d’extrema dreta o a desviar diners de tots amb l’excusa de la visita del Papa. El final de Canal 9, almenys del Canal 9 que havia recuperat un bri de la il·lusió dels inicis, estava cantat. L’ERO que ha afectat vora 1.300 professionals (però que no ha tocat els més afectes al règim) és l’últim punt d’inflexió fins ara, la crònica d’una mort anunciada. Perquè ara encara queda el remat: després d’haver desmantellat definitivament l’empresa pública, ara toca posar-la en mans de productores privades… i amigues. Amigues de la gavina, és clar.

Per als valencians, per al conjunt de tots nosaltres, queda el record de la il·lusió d’aquells inicis i la il·lusió d’un nou inici el dia que les coses canvien en este petit país nostre. De grans professionals per a fer ressorgir Ràdio Televisió Valenciana, no ens en falten. Només necessitem polítics decents. I també n’hi ha.

Anuncis

One comment on “Condol per Canal 9

  1. Daniel Climent
    20 febrer 2013

    I Medi ambient, amb Xel·lo Miralles, Alcañiz i altres. I dins eixe programa la secció de Joan Pellicer “Les nostres plantes”. Sí que s’han fet coses bones, i ben bones, sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20 febrer 2013 by in Periodisme.
%d bloggers like this: