eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Homenatge a Audrey Hepburn

En estos temps que vivim, assolats d’avarícia, odi, intolerància, corrupció, violència i estupidesa –tones i tones d’estupidesa–, no resulta gens fàcil mirar cap a l’horitzó amb optimisme. Ans al contrari, evitem alçar la mirada perquè és millor no vore res; i caminem amb el cap catxo mentre suportem estoicament este insuportable vent de ponent, este altre castic que tampoc cessa.

Entre les runes del món occidental en què subsistim hui dia (després encara hi ha qui diu que la profecia maia no la va encertar), entre el dolor i la incertesa abissals que emanen de fer una ullada al nostre futur, fa pocs dies vaig captar fugaçment un fragment d’una notícia d’un telediari qualsevol: es complia el vinté aniversari de la mort d’Audrey Hepburn.

Audrey, una cara amb àngel

Audrey, una cara amb àngel

No cal ni dir que la notícia em va emocionar pregonament. Sempre he sigut un admirador de la senzillesa de l’actriu de Breakfast at Tiffany’s, d’eixa aparença delicada, entremaliada i alegre, com si fóra una xiqueta que acaba d’arribar i que ho mira tot amb els ulls encuriosits de la innocència. Audrey, amb la seua figura primíssima, encara hui dia ompli les pantalles amb la seua única presència, amb la vivor dels gestos, l’amabilitat del somriure i la careta d’àngel. No seré jo, un llec en cinematografia, qui analitze tècnicament l’idil·li de l’actriu davant de les càmeres, però sí que puc constatar la sensació que causava. Tanmateix, si em compte entre els admiradors de la protagonista de Guerra i pau, no és només, ni de bon tros, per la seua faceta artística.

Perquè recordar i commemorar la figura d’Audrey Hepburn hauria de provocar en el nostre ànim un efecte doble i complementari: d’una banda, ganes de viure, de gojar al màxim de la nostra efímera estada a la Terra, amb la mateixa alegria que destil·lava, per exemple, en Vacances a Roma, al costat de Gregory Peck. I, de l’altra, la conscienciació davant de les injustícies, l’assumpció que el món que la nostra civilització ha dissenyat és un mal món, un món mal fet o, almenys, un món molt millorable.

Els últims anys de la vida d’Audrey, ja allunyada dels focus de Hollywood, suposaren el punt d’inflexió que la convertí de musa en mite. Nomenada ambaixadora d’UNICEF, i a pesar de la fragilitat de la seua salut, va deixar de banda els luxes i l’estatus d’estrella del cinema per a enfrontar-se amb totes les forces a la injustícia més lamentable i colpidora, la que condemna una part de la humanitat a la fam més severa, a la set més aspra i terrosa, a la indecència de ser humans sense la mínima dignitat humana, per obra i gràcia dels pocs que, entre la pudor del corrupte (i la permissivitat de tots nosaltres), mouen els fils d’esta anomalia. Audrey va estar al costat dels xiquets desnodrits fins a l’últim moment de sa vida, fins que la seua salut, afectada per tanta penúria, va dir prou. Oficialment va morir de càncer, encara que el seu propi fill reconegué que, en realitat, ho havia fet de pena. De tanta i tanta pena que van absorbir els seus ulls fets per a regalar alegria.

És per això que el llegat d’Audrey Hepburn no hauria de reduir-se a una commemoració o a un record puntual, sinó que hauria d’estar present constantment entre tots nosaltres. Hauria de ser una força motriu que ens sensibilitzara davant de les injustícies, que ens obligara a no ser indiferents amb la gentola que, sense escrúpols, arrabassa fins el més humil tros de pa als més desafavorits. El llegat d’Audrey és saber que no només un altre món és possible i necessari, sinó també que és la nostra obligació procurar-lo. És lluitar amb els principis de l’àngel contra tot el mal que ens assola. I és fer-ho cada dia, a cada moment, com a homenatge a esta gran dona, com a homenatge a tota la condició humana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 24 gener 2013 by in Cinema.
%d bloggers like this: