eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Governar és repartir dolor

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, per fi ha posat el fil a l’agulla i ha verbalitzat les consignes bàsiques del PP: la seua acció de govern consisteix a repartir dolor. Tot i que això, com tantes i tantes coses, depén, perquè resulta que el dolor sempre el reparteixen entre els mateixos, mentre que la loteria sempre li toca a Carlos Fabra o a Enrique Crespo (el del cas Emarsa, el de les traductores romaneses) i només la reparteixen entre els seus.

Lula da Silva, ell sí, un gran president.

Lula da Silva, ell sí, un gran president.

Recorde que, en el debat d’investidura de Mariano Rajoy, el diputat de Compromís, Joan Baldoví, va concloure el seu discurs fent una referència a unes paraules de l’expresident brasiler, Lula da Silva. Deia, poc més o menys: «Volem polítics valents, disposats a servir begudes amargues, però que no recaiguen només sobre les esquenes dels treballadors.» Com podem vore, la doctrina del PP és just la contrària: polítics fal·laços, que s’obliden de la gent, i viuen en la seua bambolla de luxe mentre l’amargor (el dolor) trenca l’esquena del poble.

Fa ja uns quants mesos, reclamàvem que les mesures d’austeritat havien de ser distribuïdes entre tots els àmbits per igual. Que no és admissible que un sector importantíssim de persones s’haja quedat sense faena i sense subsidi; que els funcionaris hagen perdut vora el 30% del seu poder adquisitiu; que els autònoms aguanten com puguen amb l’aigua al coll mentre l’administració no els paga el que els deu; o que els pensionistes –que són alhora el nostre origen, el nostre exemple i el nostre referent– hagen de trampejar per a tindre la nevera mig proveïda i comprar les medecines que necessiten. Déiem, per tant, que no és admissible tot això, mentre les partides pressupostàries destinades a l’església catòlica, a l’exèrcit i a la casa reial es mantenen pràcticament igual que estaven, ningú es planteja augmentar les taxes impositives a les grans fortunes i tampoc es combat l’economia submergida i els seus màxims beneficiaris: els empresaris indecentment rics.

El ministre de Justícia, evidentment, menteix quan diu que governar és repartir dolor. Menteix per omissió, perquè el PP només reparteix dolor entre els més fràgils, entre els que fa un parell d’anys eren classe mitjana i ara són classe baixa; entre els que eren classe obrera i ara són classe esclava; i entre els que eren classe baixa i ara són classe exclosa. Encara estem esperant –i millor serà que ho fem en una butaca, si en tenim– que el PP s’atrevisca a tocar els privilegis dels seus, dels rics, dels grans empresaris amb comptes suculents en paradisos fiscals (¿saben que si es regularitzaren els diners dels paradisos es podria acabar la fam en tot el món?), de la classe política corrupta, adulada i aduladora, d’una mediocritat que fa caure de tòs, dels cacics, dels amos, dels mafiosos que es creuen amb dret a esclavitzar el poble i a ser reverenciats amb genuflexions i besamans. A eixos, a tots eixos, no els toca el dolor que reparteix Gallardón, ni Wert, ni cap altre dels nostres ministres. A eixos, a tots eixos, els esperen ara unes vacances nadalenques en la neu, uns viatges a terres tropicals, o unes compres i unes operacions estètiques a Nova York.

El dolor es queda ací, en les cases de tots nosaltres, en la necessitat imperiosa de reduir els gastos fins a la mínima expressió, en la tristesa de contemplar una nevera mig buida en el millor dels casos, en la desolació de fer reunions familiars sense regals, sense alegria, amb el drama dibuixat en la cara dels que no poden treballar, amb l’angoixa dels qui ja no poden pagar la hipoteca i senten la fredor de la guillotina del desnonament, amb la pena, la immensa pena, de vore els iaios, els nostres iaios, i els fills, els nostres fills, vivint un temps de penúria i de misèria que no es mereixien.

Eixe és el nostre dolor, la beguda amarga que sempre ens toca, l’única cosa que de veres és propietat nostra.

Advertisements

4 comments on “Governar és repartir dolor

  1. El tio Viny
    13 Desembre 2012

    Molt gran com sempre! segueix així! una abraçada!

  2. Álvaro
    13 Desembre 2012

    Un dels millors que t’he llegit. Tindrà ressò, segur. Enhorabona!

  3. Carles Sala
    13 Desembre 2012

    M’encanta l’article Juli, és magistral!

  4. Daniel Climent
    21 Desembre 2012

    Molt bo, Juli. Molt bo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13 Desembre 2012 by in Economia.
%d bloggers like this: