eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Pactar amb el dimoni

El PSOE d’Alcoi, que està en mans dels pocs que queden en peu del sector alartista, com a represàlia a Ximo Puig i a la resta de lermistes per haver-los ajusticiat, ha decidit clavar-li una punyalada al pacte de govern que havien confegit amb Bloc-Compromís i evidenciar-li al secretari general d’això que a voltes s’anomena PSPV però millor si no es veu molt, que ho tindrà ben magre per a ser president de la Generalitat amb el suport de Compromís. El d’Alcoi, era un pacte de govern progressista, un acord per a tractar de deixar arrere la maror que havia provocat en les legislatures anteriors un PP emmanillat per les lluites internes, una proposta oberta que havia sumat la participació d’Esquerra Unida en un esforç per fer un govern plural i per a tots. Era, encara més, un emblema, un símbol per a tot el País Valencià, un assaig de com podria ser un govern tripartit entre les anomenades forces de l’esquerra.

Roda de premsa del Bloc d'Alcoi, amb el suport d'Enric Morera, en què es comunica l'abandó del govern municipal

Roda de premsa del Bloc d’Alcoi, amb el suport d’Enric Morera, en què es comunica l’abandó del govern municipal

Doncs bé, ja s’ha acabat. El PSOE alcoià ha decidit fotre un puntelló al pacte de govern: ha cessat la regidora de Cultura, Anna Serrano, del Bloc, per un suposat desajust de 21.000 euros, derivats d’un concert que no va complir les expectatives previstes. En comptes de resoldre la qüestió internament, en comptes de depurar responsabilitats sense criminalitzar la regidora, l’alcalde, Toni Francés (el candidat socialista que ostenta l’honor d’haver dut el PSOE a la pitjor marca en la història electoral d’Alcoi), ha remogut en els mitjans un desencontre clarament menor amb la formació liderada per Rafa Carbonell, un desencontre que en cap cas hauria suposat el cessament de la regidora si esta haguera pertangut al PSOE.

També es va acabar, ara fa ja quasi un any, el pacte de govern entre el Bloc i el PSOE a l’Ajuntament del Pinós. Juan Carlos Navarro, la cara visible del Bloc al poble més occidental del Vinalopó, amb una experiència al capdavant de la formació valencianista de més de catorze anys, qualifica els huit mesos que durà el pacte (huit mesos, ni un més!) com els pitjors de la seua dilatada trajectòria política, tal era el grau d’arraconament i d’incomunicació que sentia. Ara, alliberat del pacte, Navarro fa una oposició responsable i propositiva, a vore si té més sort que quan era govern.

A Novelda, una de les localitats del sud valencià, juntament amb altres com la Vila o Dénia, on el Bloc ha tingut històricament uns dels millors resultats, també es van conformar dos pactes de govern amb el PSOE: el primer, l’any 1997. L’últim, el 2007. I quan dic l’últim, no vull dir que ho siga fins ara, sinó que espere que siga l’últim per sempre més. El 1997, gràcies a la bona faena en l’oposició de l’històric Víctor Cremades, el Bloc tenia tres regidors a l’Ajuntament de la capital de les Valls del Vinalopó, i més de 2.000 vots. Els dos anys que durà eixe primer experiment suposaren un duríssim desgast per als valencianistes, mentre que als socialistes no els va fer ni cuscanelles. En les següents eleccions, el 1999, el Bloc va perdre la mitat dels vots i es quedà amb només dos regidors, resultat que va mantindre en 2003 i en 2007, just mentre el PP governava amb majoria absoluta. Però, en 2007, la matemàtica tornava a permetre el pacte: l’alcaldia per al PSOE, la regidoria d’Hisenda per al Bloc i, de retop, la propina d’haver d’afrontar la crisi (i no saber com fer-ho) mentre els socialistes acusaven els valencianistes de mals gestors (pareix que ni s’imaginaven l’empastre que mentrestant estava gestant Zapatero). Resultat: el Bloc en 2011 es quedà en 400 vots i cap regidor. Va perdre dos terceres parts dels prop de 1.200 vots que conservava.

Són, estos tres, exemples del que sol passar al Bloc i, en conseqüència, a Compromís, cada volta que intenta, de bon grat i honestament, consolidar governs de progrés allà on té la clau per a fer-ho. En el PSOE encara es creuen que Compromís és com un fill rebel, que se’n vol anar de casa, però que sempre acaba tornant. Juguen amb el maniqueisme de posar-nos sempre en la disjuntiva de triar-los a ells, als socialistes, o de permetre un govern del PP, tan ple de corrupció i d’inèpcia com tots sabem. Però ara ha arribat el moment de rebel·lar-nos veritablement. No com el fill que ha fugit de casa i acaba tornant amb el cap catxo, sinó com el jove que vol canviar realment les regles del joc amb la cara ben alta. Canviem-les. Compromís pot ser, i ha de ser, molt més que no el gaiato de ningú. Sobretot si eixe ningú és el PSOE i sempre acaba fent-nos-el mistos.

Advertisements

One comment on “Pactar amb el dimoni

  1. Dèlia Amorós
    17 Novembre 2012

    Espere, Juli, que Compromís tinga present això que dius quan el PP perda la majoria al País Valencià. Amb tot, em sembla que pactarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 16 Novembre 2012 by in País Valencià.
%d bloggers like this: