eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

La lliçó gallega

Per a tots els qui defenem alternatives polítiques diferents del bipartidisme caduc i corrupte, els resultats electorals a Galícia ens van semblar d’inici decebedors. Però, després, a mesura que ens vam immergir en les dades, vam descobrir que no ho eren tant: el PP, el vencedor de la contesa, havia perdut 130.000 vots i el PSOE, el gran derrotat, 230.000. Les escissions en el nacionalisme gallec havien deixat molt tocat el BNG (amb una pèrdua de 125.000 vots), però en canvi, AGE (Alternativa Galega de Esquerda), el nou partit de Xosé Manuel Beiras, acompanyat de les modestes aportacions d’EU i Equo, en va replegar 200.000. Totes estes xifres indicaven que el nacionalisme gallec havia assolit unes cotes molt altes de suport: quasi el 25% del vot emés i 60.000 paperetes més.

És un honor per a l'autor d'este blog parlar de Xosé Manuel Beiras

És un honor per a l’autor d’este blog parlar de Xosé Manuel Beiras

No obstant això, el PP de Núñez Feijóo, com bé sabem, va revalidar la majoria absoluta. I cal dir que merescudament, amb un 45% de vot, que supera la suma dels percentatges de l’esquerra: PSdG 20%, AGE 14%, BNG 10%. No obstant això, si analitzem estes dades, extraurem la primera part de la lliçó gallega: el PP va guanyar amb mereixement, però no per mèrits propis, sinó per incompareixença de l’adversari. Com se sosté esta tesi? D’entrada, cal destacar quines eren les dos opcions reals que tenia damunt de la taula el poble gallec. I només n’eren dos: un govern del PP; o un govern de retruc encapçalat pel PSdG, i recolzat pel BNG i per AGE, amb la característica que els dos primers es trobaven en un procés de forta erosió, per no dir de decadència.

Això, per tant, abocava l’electorat a una contradicció molt difícil de superar: l’única alternativa al PP era donar la presidència de la Xunta al PSdG, el partit més castigat per les urnes, el que acabaria perdent més del 40% dels sufragis obtinguts en 2009. Fem ara política-ficció i imaginem, per un moment, que AGE i BNG hagueren acabat amb un punt percentual més (15 i 11%). I que, amb això, sumats al PSdG, hagueren superat els escons del PP. Què haurien hagut de fer? Hauria sigut justificable davant dels electors galleguistes que, en eixa tessitura, hagueren recolzat un partit que havia perdut 230.000 votants? Veritat que no tindria ni solta ni volta? Doncs, en efecte, esta és la segona part de la lliçó gallega.

Però, a més a més, encara tindria menys sentit eixa hipotètica resolució (fer president de la Xunta el candidat del PSdG) si ens fixem en qui va ser el veritable triomfador de les eleccions gallegues. I eixe no va ser altre que el veterà Beiras. Tot un exemple de polític, grandíssim orador, amb una formació intel·lectual exquisida i una capacitat empàtica a prova de bombes. A Beiras, però, a pesar del magnífic resultat obtingut, li va faltar una setmaneta de campanya per a fer quallar el seu nou projecte i aglutinar encara més i més gallecs assedegats d’un canvi de rumb i que al final es van arrecerar en l’altíssima abstenció. Amb 76 anys al coll, que són els que té a hores d’ara, esperem que encara li quedaran forces per a presentar-se d’ací a quatre anys, perquè la història de Galícia serà molt més lluïdora si acaba tenint este home com a president. En definitiva, el triomf de Beiras, el triomf del gran líder reverenciat pel poble i identificat amb el poble, és la tercera part de la lliçó gallega.

I a on hem d’aplicar esta lliçó? És clar que al nostre país, al País Valencià. No hem d’esperar que el poble faça fora el PP si no hi ha cap alternativa digna d’eixe nom, si no hi compareix cap adversari. Mentre els valencians pensen que si no és el PP, l’única opció que tenen és un PSOE debilitat i recolzat per partits minoritaris, el PP no es mourà de la presidència, per molts casos de corrupció que es jutgen i que acaben quedant impunes. Sí, perdrà votants i percentatge, però quasi no perdrà escons mentre el PSOE implosiona i els xicotets pateixen nanisme.

El poble només farà fora el PP si sap de deveres qui vol que el governe. I eixe ha de ser un partit en clar ascens, un partit que siga vist com el que millor defén els interessos dels valencians, un partit, Compromís, que deixe de ser minoritari per a esdevindre un dels dos majoritaris. I eixa no és una tasca impossible, de cap de les maneres: si AGE ha passat de l’1% (el que tenia EU el 2009) al 14% en tan sols un mes d’existència, els valencianistes hem de creure que es pot assolir eixe mateix creixement i passar d’ací al 2015 del 7% a més d’un 20. Per què no? En Compromís hi ha molt bons polítics, capaços de guanyar votants en cada intervenció, com són Morera, Baldoví, Nomdedéu, Carbonell o Ribó, per citar-ne només uns quants. Però, a més, a hores d’ara, el valencianisme polític està en condicions d’aplicar la tercera part de la lliçó gallega: després d’anys i panys de buscar-lo, per fi ha trobat el seu líder carismàtic, el seu Beiras particular. Es diu Mònica Oltra i haurà de ser la presidenta de tots els valencians.

Advertisements

3 comments on “La lliçó gallega

  1. IreneVM
    26 Octubre 2012

    Molt ben dit! Nomes una frase: Nosaltres farem desaparèixer les barberitats a València i canviarem una Calamitat Valènciana per un humil País Valencià.

  2. Daniel Climent
    26 Octubre 2012

    Molt bona l’anàlisi, Juli, molt bona. Enhorabona.
    Dit això, crec que a més de “polítics” necessitaríem “tècnics” competents -i en tots els camps- capaços de construir una millor societat, una orla de complicitats positives capaces de “fer país”.

  3. Convidat de Pedra
    29 Octubre 2012

    També és curiós que les alternatives que no són de dreta cavernícola van agafant embranzida a la “perifèria”, mentre que del centre no ve res de bo ni d’innovador. I és que Espanya serà de dreta o no serà, val a dir. Heus ací un altre element “disgregador” que va més enllà del debat territorial i s’endinsa en el model social i en la mateixa concepció de la democràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 Octubre 2012 by in País Valencià.
%d bloggers like this: