eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Un repàs al Congrés del Bloc

El passat cap de setmana, el Bloc Nacionalista Valencià va celebrar el seu 6é Congrés Nacional, en el qual vaig tindre l’honor de participar en nom de la comarca del Vinalopó, al costat dels novelders Carles Sala, Vicent López i Sílvia Anna, i dels petrerins David Navarro i Miquel Campello. El nostre secretari general ixent i entrant, Enric Morera, va qualificar el Congrés d’històric. És cert que, sovint, abusem de l’ús de paraules grandiloqüents com eixa. És més: estic segur que el mateix Morera es deu haver referit a moltes altres coses com a històriques, per a bé o per a mal, inclosos també alguns altres congressos del Bloc. Però, en canvi, em sembla just subratllar que, en esta ocasió, és probable que el nostre secretari i síndic de Compromís en les Corts l’encertara de ple.

Acte de cloenda del Congrés del Bloc

Acte de cloenda del Congrés del Bloc

Quan Morera presentava l’informe de gestió del Bloc, a banda d’oferir-nos dades més que significatives, com els grans resultats electorals obtinguts per Compromís i l’increment del 14% de militants del Bloc fins a arribar a més de 2.800, ens regalà, amb el seu discurs espontani i col·loquialment formal, una de les primeres frases per a emmarcar del cap de setmana: l’objectiu del Bloc i de Compromís per a 2015 no és propiciar un recanvi, sinó liderar un canvi i presidir la Generalitat. L’ovació que van meréixer aquelles paraules encara deu ressonar-li, al bo de Morera.

Així, en eixe estat d’eufòria, vam encetar els debats de les ponències política i organitzativa. Jo vaig participar en la primera, que suposa un salt cap avant en la perspectiva del Bloc. Centrada en l’objectiu de lluitar per una vida digna per a totes les persones, la ponència, coordinada pels companys i amics Rafa Carbonell i Natxo Bellido, fluí sense entrebancs i ens forní una matriu política àmplia i sensible per a afrontar els reptes a què ens aboca esta estafa de crisi que destrossa somnis, projectes i vides. Lluny quedaren aquelles altres ponències plenes de faramalla, en què literalment ens créiem capaços, per exemple, de resoldre el conflicte palestino-israelià i dedicàvem hores a parlar-ne. Ara el Bloc disposa de l’eina adequada per a donar resposta a les necessitats de la nostra societat i per a continuar encapçalant la defensa del poble valencià i de les persones que el componen.

Per a arredonir la ponència política, vam assistir a una reconfortant catarsi col·lectiva: el diputat del Bloc al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, aclamat contínuament gràcies al magnífic treball que desenvolupa a Madrid, ens va oferir un breu parlament, en el qual ens va animar a ser conscients del creixement indeturable que representen el Bloc i Compromís i a incorporar la felicitat a la nostra actitud vital i a la nostra acció política.

Amb eixe immillorable consell, arribàrem al diumenge, quan havíem de ratificar la nova proposta d’executiva i elegir els representants per als òrgans interns del Bloc. En els resultats poguérem plasmar eixa alegria que ens havia imbuït Baldo: la nova executiva resultà avalada per quasi el 90% dels delegats i, en la votació per al Consell Nacional, el nostre company David Navarro, erigit en un magnífic orador, fou el qui més suport va rebre, inclús per davant de polítics històrics del valencianisme com Pere Mayor.

Així mateix, el Bloc va voler dissipar dubtes que, sovint, es promouen des de diferents parts de l’arc ideològic: per unanimitat, el partit es va posar al costat del dret d’autodeterminació dels pobles i va donar suport explícit al procés iniciat a Catalunya, va exigir un finançament just per al País Valencià i un major autogovern i va reivindicar amb contundència una educació pública, de qualitat i en valencià. A més, va saber mirar cap al seu passat, cap als lluitadors i lluitadores que van iniciar el valencianisme polític fa dècades, en un context molt més aspre que no l’actual, i els va retre un merescut homenatge: Daniel Climent, Víctor Cremades, Francesc de Paula Burguera, Pepa Chesa… Referents que expliquen la nostra història col·lectiva i sense els quals no hauríem arribat fins ací amb estes magnífiques expectatives.

Per al parlament final, Enric Morera es va guardar una notícia exclusiva que hem d’interpretar en clau de fortalesa i de consolidació de la marca Compromís: el nostre secretari va comunicar a la militància que ens presentarem a les eleccions europees de 2014 liderant una candidatura, a la qual s’uniran altres partits de l’estat. Com a mera elucubració, em vénen al cap el PSM balear, la Chunta Aragonesista o GeroaBai. I em fa la sensació que, amb el treball ben fet, podríem assolir un èxit, un nou èxit, que tot just fa un any ens hauria paregut una utopia i de les grosses.

PS: Vam inaugurar el dissabte amb una notícia excel·lent, que constate jo ara ací: ja està entre nosaltres Lluís Davó, el segon de la saga dels amics Jordi i Carme. Enhorabona!

Advertisements

2 comments on “Un repàs al Congrés del Bloc

  1. Daniel Climent
    26 Octubre 2012

    Gràcies per les teues paraules en allò que mi concerneix.
    Tot i això, crec que hi ha molt per debatre sobre el “nivell” d’algunes ponències i resolucions, que vaig trobar buides i decebedores.
    Però, clar, això és només una opinió, i no necessàriament encertada.

  2. Davonet
    27 Novembre 2012

    més val tard que no pas mai, gràcies per la referència a la notícia important: el naixement de Lluís 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 2 Octubre 2012 by in Compromís.
%d bloggers like this: