eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

9 d’Octubre

Lídia i jo ens vam casar el 9 d’Octubre de 2010. Vam elegir per a fer-ho el dia més simbòlic que ens podíem imaginar: el dia dels enamorats valencians i el dia de la fundació de la Pàtria valenciana. En acabar la cerimònia civil amb què confirmàvem el nostre compromís, el meu gran amic Jordi Davó va desplegar una senyera estelada i ens vam fotografiar així, embolcallats per un fum de sentiments deliciosos, per un grapat d’amics de veritat i per l’aura de la nostra terra representada en aquella senyera.

9 d’Octubre de 2010

El pròxim 9 d’Octubre que vorem serà el de 2012. Eixe, si no l’erre, crec que encara serà festiu. Els següents, ja no. Els següents ja no ho seran, gràcies a l’estultícia infinita, al nul respecte per la identitat valenciana, a l’odi manifest contra els ciutadans honrats i a la incapacitat absoluta de redreçar la crisi, que demostren els nostres governants, en esta ocasió representats per eixe delegat de Madrid que respon al nom d’Alberto Fabra.

La grisor del president no li ha impedit fotre un puntelló al dia gran dels valencians. Com tampoc li ha impedit signar l’acta de defunció de Canal 9, foragitant els treballadors dignes que han viscut dèsset anys de pressió psicològica i, en alguns casos, sexual, per part dels cacics peperos, col·locats en RTVV sense el més ínfim ni insignificant mèrit. El gris president tampoc no és capaç de plantar cara als onze diputats imputats que té en les seues files, tots acusats de furtar diners que no eren seus, sinó nostres, o de deixar que altres els furtaren mentre eren adulats amb regals tacats de vergonya. Ni tampoc ha impedit, allà en la seua província d’origen, que el primer i únic avió de l’aeroport de Castelló siga l’extravagant colofó que l’estrafolari Ripollés ha amollat just damunt de l’extraordinari cabotorro de l’inefable Carlos Fabra, fet estàtua per la mòdica quantitat de tres-cents mil euros.

El grau d’insult amb què el PP maltracta i humilia la ciutadania se supera dia sí, dia també. I no em referisc a la bocamolla d’Andrea Fabra (una altra Fabra, sí) i el seu famós que se jodan, que no n’és més que una eloqüent anècdota, una significativa mostra, un tast del que realment pensen i ens desitgen. Em referisc a les grans mesures que, segons ens conten, mentint com a fellons, estan obligats a prendre (pujada de l’IVA, sostracció de les pagues extra, reducció de les prestacions, etc.). Però em referisc, també, a les xicotetes, a eixes mesures incomprensibles, com dessubstanciar el dia dels valencians amb l’excusa argüida pel president que suposarà un estalvi de 782 milions d’euros. Vegeu a vore d’eixos quants vos en toquen.

A pesar de tot això, i per molt que a la saga dels Fabra els moleste, Lídia i jo pensem continuar celebrant i commemorant el dia dels enamorats valencians el 9 d’Octubre. Mirarem de reproduir, cada any, tan fidelment com puguem, la cataracta de sentiments que vam experimentar el dia que ens casàrem. Només espere que una cosa canvie al llarg del temps. Que, algun dia, encara que siga d’ací a molts anys, la senyera estelada amb què ens embolcallàrem i que clamava per la sobirania del nostre poble ja no ens siga necessària. Que ja no siga necessària una estrela que clame independència. Que ja no siga necessari clamar per ella, perquè la independència ja siga un fet.

Anuncis

4 comments on “9 d’Octubre

  1. Davonet
    19 Juliol 2012

    un article dictat pel cap i el cor a parts iguals. sé que no eres creient, però, com tantes altres vegades, tens més raó que un sant. ens podran furtar la diada, però no les ganes de guerrejar-los fins l’últim alé, ni les ganes de cantar a l’amor de Lídia i Juli, a l’amor per este tros de terra que es diu País Valencià: http://www.youtube.com/watch?v=8KU2I8yk-Hc

  2. eljuliet
    19 Juliol 2012

    Moltíssimes gràcies, Jordiet. Com deies tu fa molts anys, com a mínim, ens quedarà emprenyar.

  3. Convidat de Pedra
    19 Juliol 2012

    Gran diada, aquell Nou d’Octubre (i que guapa que anava la nóvia!), però amb bones paraules, i boniques, què traurem? D’empassar-nos tanta ràbia acabarem malalts… i sense metges ni medicaments…

  4. Jaume
    19 Juliol 2012

    Independencia! jo m’apunte, a on s’ha d signar?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 19 Juliol 2012 by in País Valencià.
%d bloggers like this: