eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Els ideals d’un valencià a Madrid

Cada volta que tinc la fortuna d’escoltar a Joan Baldoví en el Congrés, em sent orgullós, profundament orgullós, de ser valencià, de ser nacionalment valencià i de formar part d’este País, del Bloc i de Compromís. Eixe sentiment d’orgull l’he sentit hui multiplicat en sentir l’entrevista que li han fet en Ràdio Nacional d’Espanya. Baldoví, precedit per fragments de la cançó reivindicativa “La Flama” del magnífic grup valencià Obrint Pas, ha parlat com un valencià autèntic, com un valencià que lluita contra la desfeta del nostre país, el País Valencià. Sentir a Baldoví és, a més, entendre què és i què significa Compromís. Contràriament a la crítica insistent que, sovint, s’aplica a la coalició en tant que amalgama de partits diferents, Compromís és la combinació lògica d’uns ideals complementaris. Perquè és molt difícil trobar al nostre país un valencianista que no s’estime els nostres paisatges i que no defense les causes justes de l’esquerra moderna i europeista.

Joan Baldoví entrevistat per Juan Ramón Lucas en RNE

Els ideals de Baldoví, del Bloc i de Compromís no són, però, en cap cas, ideals allunyats de la població, no són una visió impossible de la nostra societat. Al contrari. Són els únics ideals que partixen de la nostra gent, dels valencians del carrer, i que es preocupen per ells i per solucionar-los els problemes. Bon aval d’açò és la campanya promoguda per Compromís, Rescatem Persones, que posa l’accent en la necessitat d’ajudar la gent i no tant els bancs, que fins ara s’han mostrat com a autèntiques mans foradades per a on s’esgolaven, destinats a luxes indignes i a jubilacions daurades, els nostres diners.

La principal característica de Compromís és que sap entendre la societat en què s’inserix sense renunciar a les seues senyes d’identitat, amb el valencianisme com a element aglutinador. Compromís respon a l’evolució de la nostra societat, defraudada per les promeses incomplides i pels casos de corrupció flagrant dels dos grans partits –cada volta més menuts– del nostre sistema polític.

El centre en la societat valenciana ja no és un punt equidistant entre el PP i el PSOE. El centre, a hores d’ara, el representa la gent que ja no troba solucions en el bipartidisme i que anhela un món pròxim i just en què els diners de tots vagen destinats a les coses que importen; en què els errors de polítics i banquers no recaiguen exclusivament en els ciutadans; i en què els corruptes i els lladres no només complisquen penes de presó, passen vergonya i siguen cessats dels càrrecs que ostentaven, sinó que també ens tornen els diners que ens han furtat –i si cal, que treballen picant pedra–.

És aquí, en el centre que representen estes persones, on se situen els ideals de Baldoví, del Bloc i de Compromís. Lluny de maximalismes, lluny d’erms debats de símbols, lluny dels qui troben identitat exercint –i presumint– de necis. I prop, com sempre, dels valencians, de totes les persones que formem part d’este xicotet però gran País.

Advertisements

2 comments on “Els ideals d’un valencià a Madrid

  1. Carles Sala
    27 Juny 2012

    Totalment d’acord. No coneixia Baldo abans de les eleccions generals, però ara, cada vegada que el veig, és un gust sentir-lo

  2. Abelard Saragossà
    3 Juliol 2012

    Enhorabona, Juli. Un escrit molt bo, des del principi al final.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 Juny 2012 by in País Valencià.
%d bloggers like this: