eljuliet

Un Bloc Compromés amb el País Valencià

Nene, tu en això no et claves

Crec que no hi deu haver una sola mare valenciana que no haja dit alguna volta en la vida la frase amb què encapçale este escrit: “Nene, tu en això no et claves.” El noetclavisme és una actitud estesa entre nosaltres, els valencians, quasi com una condició necessària. Ve a significar que és millor passar desapercebuts que no tindre opinió i mostrar-la. És a dir, pretén que apliquem allò de no fer ni pols ni remolí, especialment si parlem de política. Joan Fuster degué copsar eixe complex, i per això ens va deixar per a la posteritat, com a advertiment imperible, l’aforisme que resava: “La política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres.”

Esta manera de fer (o, millor dit, esta manera de no fer) la vam heretar de la postguerra i l’hem anada arrossegant dècades després, fins a arribar a hui en dia. Però, en realitat, allò que tenia sentit a mitjan segle XX, amenaçats de fam i de por, ja no en pot tindre en ple segle XXI, quan la principal amenaça no ve de fora, sinó de dins de nosaltres mateixos. Ve de la inacció. Ve –com advertia Fuster– de deixar en mans d’altres (que ens volen ben poc) un xec en blanc perquè facen de nosaltres una societat muda, acostumada a engolir la derrota i a pagar la factura.

Vicent López, Carles Sala i Sílvia Anna

Per això, confegisc este escrit per a celebrar amb goig la valentia i el bon treball dels tres joves companys que lideren ara Bloc-Compromís de Novelda: els tres, Carles Sala, Sílvia Anna i Vicent López, escriuen els anys, si no vaig errat, amb un 2 en la primera xifra. Els tres, la setmana passada, van fer la seua primera roda de premsa i van dir veritats com a punys. Els tres, encara amb molt per aprendre (això faltava!), van fer un primer pas decidit i encoratjador: van demostrar a tots els qui els volgueren escoltar que la política valenciana no és cosa de professionals (o de professionalets d’anar per casa) que només pensen en el benefici propi; van demostrar que la política valenciana pot estar feta de trellat, d’idees i de reivindicacions justes; van demostrar que la política valenciana pot (i deu) ser feta per persones honestes que treballen, viuen i pensen en valencià.

El camí, el camí dels meus joves companys novelders, només fa que acabar de començar. Però en la nostra comarca del Vinalopó profund (dit amb tot l’afecte) encara queden molts altres camins per dibuixar. Ja tenim bones traces a Petrer i el Pinós. Però el llenç encara és blanc a Monòver (ai, Monòver!), la Romana i l’Alguenya; com també als Fondons, Asp, Elda i Monfort.

En nosaltres, en vosaltres i en mi, hi ha les mans per a dibuixar eixos camins i les cames per a recórrer-los després. Si, senzillament, ens quedem mirant, assistirem des d’un seient privilegiat al declivi del nostre poble i a la mort de la nostra manera de viure (i de ser), llengua inclosa. No siguem tan cegos de pensar que això no ocorrerà. Només no ocorrerà si hi prenem part. Només no ocorrerà si, per fi, desobeïm la mare ja d’una i, ben respectuosament, li amollem:

-Sí, mare, jo en això sí que em clave.

Ens espera el poble i ens esperen els fills. I sí. També ens espera la mare.

Advertisements

3 comments on “Nene, tu en això no et claves

  1. Carles
    21 Mai 2012

    Doncs sí, tens raó! ma mare també és de les de “tu en això no et claves”, un moviment molt comú entre les mares, pel que es veu 😉
    Gràcies pels ànims i clar que seguirem aprenent i millorant per a fer nosaltres la nostra política i que no ens la facen en contra!

  2. Abelard Saragossà
    21 Mai 2012

    Bon article, Juli. Els jóvens són el futur: sou el futur, perquè tu també eres jove. Això vol dir que hem de tindre un ull en la gent del carrer (que són els qui hem de convéncer) i un altre ull en créixer: en els jóvens. I, els dos ulls, ¡en com aconseguir-ho! En canvi, no ens hem de mirar mai el melic. Això ho hem de deixar per als elitistes, que es pensen que tenen tota la raó i, per tant, no cal que pensen: repetint eternament els seus dogmes, en tenen prou. Nosaltres, constants i solidaris amb la gent del carrer (que eixe és el nostre poble), a treballar i a reflexionar. Si el nostre treball no incidix com havíem esperat, és que alguna cosa ha fallat, siga en la nostra interpretació de la realitat o siga en l’acció. En canvi, la gent no té mai la “culpa”. Això de buscar “culpables” (que sempre són els “altres”) també és cosa dels elitistes. Nosaltres hem de confiar en les persones concretes i tangibles que ens envolten: eixa és la primera base de la democràcia real. I, quan fallem, la causa (no la “culpa”) està on he dit adés: en una mala interpretació de la realitat. Anant per eixe camí, u no demana, u dóna: dóna solucions, dóna confiança, facilita la llibertat. I la gent et torna la confiança i la solidaritat, cosa que produïx molta satisfacció. Ben mirat, eixe era el programa d’un home que hem valorat ben poc en les darreres dècades, Nicolau Primitiu: treballar, perseverar, confiar. I anar ben orientats, cosa que demana reflexionar regularment i ser autocrític. Des de l’Horta de València (que està a quatre passes del Vinalopó), t’envie una salutació ben solidària,
    Abelard

  3. Sílvia
    23 Mai 2012

    Gràcies Juli! M´agrada!
    Per cert, el 2 en la primera xifra només jo…
    Gràcies de nou pels ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21 Mai 2012 by in Novelda.
%d bloggers like this: